Bústia

Per un grapat d'euros
Atenció, ja ens han descomptat el famós 5% als funcionaris i ara ens volen recompensar amb 500 als més feiners. Esperam feliços i contents la gratificació. Tenim motiu per estar il·lusionats, malgrat que encara no sabem com ho faran per destriar. Confiam bé en les nostres provades capacitats i prestacions. Ja ens hem encarregat de triar la classe amb als infants més estudiosos, aprenents i bon al·lots per experimentar tots els "supermegaguais" projectes pedagògics possibles mentre els nostres companys s'han quedat les classes més nombroses i amb més de 20 nacionalitats i nivells diferents (no exageram).

Ens hem apuntat també a tot curset formatiu que surti, ja sigui de tastar vins o de macramé per formar-nos ben formats. Constipats, griposos, coixos i cecs, anirem a fer feina pels punyeters 500 €, que ja veureu com al final ens en costaran 5.000 entre punyetes diverses. Ens volem apuntar també al llistat per ser examinadors d'altres funcionaris (on s'hi poden apuntar? Requisits per apuntar-s'hi? Anar untats?). Ens farem passar per malalts imaginaris per examinar els metges (quin esclat de riure); de ciutadans putejats (d'això no ens fa falta disfressa) per examinar els "vuelba uté maniana" de les finestretes (i en català... tremolau); o farem petites infraccions de trànsit a veure si la Policia ens empapera i així comprovam la seva eficàcia. Sabeu que ho som, de beneits!

BERNAT MOREY COLOMAR. STA. EUGÈNIA.

De tradicions i animalades
Ara que som a prop de Sant Mateu, podrem assistir a una de les annerotades que de pocs anys ençà han fet més gràcia: les corregudes en roba interior. L'any passat, en una minientrevista, un jove bunyolí deia ben xalest: "Com que aquí no teníem cap tradició, vàrem decidir inventar-ne una i ja la tenim". És una mostra qualsevol que això de la "tradició" amb freqüència s'usa malament, però amb ganes, ben especialment tractant-se de festes ferestes amb simulacres de carnaval de tot l'any, que pareix que els nostres padrins ja n'anaven farts. Doncs no: la gran majoria d'aquests saraus, si més no en el format actual, són cosa de la darrera generació. Alerta, però, que això no vol dir que els nostres padrins fossin més fins. No. Ben al contrari. I com més enrere anem a grufar, més i més grosses en trobarem, d'animalades.

Tradició i cultura són sinònims parcials, però, una altra vegada, alerta: la tradició, per se, no ho justifica tot -de vegades, res-. Ni tot el passat va esser millor ni tan sols, en algun cas, decent, vist amb mentalitat actual. I és que, i les festes en són el millor exemple, l'evolució és constant: res no és igual que fa cent anys, ni les coses que conserven el mateix nom. Més encara, amb l'acceleració actual, ja podem dir que cada generació és una mutació.

A part de l'evolució tecnològica, el cas més entenedor serà el de la generació jove que es veu empesa a desmarcar-se de la dels pares. Amb aquesta excusa, només continuen amb els costums que els convé, si pot ser que siguin "guaia" i que duguin poca feina. Així desapareixeran del repertori costumista la processó de la Moixeta o anar a missa primera el dimarts, i no passa res. Ni ningú, amb l'única possible excepció d'algun "carca" d'Arca, en reclamarà la resurrecció. Per evolució semblant, uns altres costums molt més cruels també passen a l'oblit. Per mentida que paregui, i no fa tants d'anys, un divertiment clàssic eren les batalles campals a pedrades entre els nins de les diferents barriades, o llevar la pell als dragons, pegar foc a la coa d'un moix... devia ser ben entretingut, abans. Ara són animalades.

Si fos possible viatjar a través del temps, poca gent suportaria uns quants dies al segle XIX. Aleshores eren cultura i tradició les execucions públiques, emparades en uns judicis impresentables i, per cert, amb una exaltació popular digna de millor causa. No fou fins a aquell segle que es va abolir la Inquisició i l'esclavitud, i encara n'hi havia que s'hi oposaven.

Aleshores el cristianisme i l'esclavitud varen cohabitar denou segles: ho devien trobar ben normal, els bisbes. Anar més enrere ja seria com viatjar al planeta dels simis. Afortunadament ens basta una ullada als llibres per comprovar que la llista de costums horribles de la nostra pròpia història seria llarguíssima: pallisses a l'esposa, duels per l'honor hipòcrita, infants obligats a treballs feixucs... no bastaria tot el diari per donar la llista completa de tradicions que eren animalades.

Encara ara... el dBalears de dia 29 passat es feia ressò de Sakineh: una altra dona condemnada a lapidació... i és que encara queden cultures en què condemnen a morir apedregada per adulteri (pecat quasi exclusiu de les dones); matar en nom de Déu; extirpar el clítoris... No ho vull posar al mateix sac, però aquí l'espai és imperativament limitat: cremar boscos, els toros... encara ara és llarguíssima, i de por, la llista de tradicions que són animalades.

PERE LLOFRIU. PALMA.