TW
0

Joieria tradicional mallorquina
Molt interessant, l'article del senyor de Bestard sobre les creus de Calatrava i Malta que incideix en la falta d'estudis sobre l'origen de la joieria mallorquina. Aquesta potser és una joieria mediterrània adaptada a la indiosincràcia local i amb les aportacions dels sempre bons joiers d'aquí. Les causes poden anar des de la destrucció de les joies antigues per fer-ne de noves al desinterés dels historiadors a l'hora d'estudiar una cosa que desconeixen i que observen injustament (i més a Mallorca) com un art menor. La creu de Calatrava es troba pertot, ja que es fabrica a gran escala a microfusió. Més complicada de trobar, en canvi, és la creu de Malta, ja que tan sols es fabrica a mà i només un grapat d'artesans (que es podrien comptar amb els dits de la mà) són ja capaços de fer. Amb relació al comentari punxent (però menys, Charlize Theron imposa ha, ha, ha) del senyor Vallès sobre l'opinió dels puristes, aquests simplement li dirien que tothom és lliure de posar-se silicona per triomfar en les passarel·les (com reconeix una professional sincera i valent) o de fer sobrassada de ca de bou.

També serà mallorquina, original i, amb el temps, qui sap si típica. La joieria tradicional d'aquí i sense estàndard fet (i per què, si ha de ser com el de l'aviram, que tothom es passa pel forro) està bastant definida. Es distingeix clarament una llauna rodona d'un botó mallorquí i un fil llis d'un fil amb grana (fil i grana). La resta és innovació i nou disseny, de qualitat o no i que aprofita l'etiqueta "tradicional" per vendre. Si el fet perjudica el que és tradicional? A l'aviram i el porc negre, sí. I què fas, quan et ve una clienta amb una horrible botonada de disseny "superguai", únic regal del seu marit, que vol canviar per una d'autèntica perquè li ha agradat molt més i perquè ha identificat tot d'una quan l'ha vista. M'havien dit a tal banda que ja no se'n feien (màrqueting brut, aquest de joieries on hi compra la reina, on ja no en tenen ni en saben fer). L'hi pots cobrar al preu que realment costa?

BERNAT MOREY COLOMAR. STA EUGÈNIA.

El castellà al futbol d'IB3
Ahir vaig quedar sorpresa en veure com a IB3 feien la retransmissió d'un partit amb un col·laborador que parlava en castellà (l'exjugador Siviero). Amb tots els respectes per Siviero (que segur que és bon professional i millor persona), és així com ens diuen que fan el futbol en la nostra llengua a IB3? Ni el PP ho feia, això. Convindria recordar que, en castellà, ja hi podem veure la Champions a TV1. Si ara també hem de gaudir del castellà en les retransmissions esportives d'IB3, potser ens hauríem de replantejar la inversió i demanar que ens tornin a deixar mirar TV3 (i encara reduiríem despeses).

FRANCESCA POL. PALMA.

Pere Sampol, a Cabrera
Un diumenge d'aquest final d'agost el senador Pere Sampol va anar a Cabrera. Gent que coneix la realitat de Cabrera podria sospitar que va emprar un vehicle oficial, o que hi va anar amb algun d'aquests empresaris que tenen pràcticament muntat un restaurant per a convidats a llagostades rabejades amb xampany francès, al Parc Nacional. O que, quan va ser allà, el senador Sampol va demanar als empleats del parc que el duguessin a fer un tour exclusiu per l'illa, per fugir de la massificació dels turistes que hi desembarquen com les tropes del Dia D a Normandia per gaudir-hi d'una mediterrània que no vàrem tenir gaire temps de cimentar.

O que tendria un amarrament reservat en una caleta recòndita en la qual només hi poden anar els Borbons i els seus lacais. No i no, en Sampol va anar a Cabrera com un turista més, amb una d'aquestes barques que traginen els turistes al parc. Qui escriu això en va ser testimoni des del port estant i pensa que, tenint en compte com funcionen diàriament les coses a Cabrera, aquest gest honora el polític montuïrer. Són coses que passen desapercebudes i que posen de manifest una certesa que s'ha de reivindicar més que mai: no tots el polítics són iguals. Amb tots els seus defectes i virtuts, que ningú no és perfecte.

Curiosament, els qui han convertit Mallorca en una illa col·lapsada i cimentada cerquen el recers de la desmassificació i s'aprofiten d'avantatges: telefonades va telefonades vénen. Cabrera s'assembla massa a una llacet vermell, com aquell del conte de la rateta presumida. En aquesta illa de pallaringos urbanístics, tots els qui són qualcú volen lluir amb els amics. Per contra, persones com Sampol, que han defensat una Mallorca més sostenible, s'han de mamar un viatge en una llauna d'arengades plena de gom a gom. Jo no crec que en Pere Sampol anàs amb la "golondrina" perquè el veiessin i li fessin fotos; crec, sincerament, que ni ell ni el seu partit participen gaire de la realitat que es mou en aquestes latituds: llepaculs, favoritismes, clientelismes... Poc sentit cívic. Això és així perquè, mentrestant, a la Colònia, més d'un fa la capadeta a Jaume Matas, exculpant-lo amb la teoria conspiratòria a la qual són tan aficionats els del PP.

MONTSERRAT ALCARAZ VICH. COLÒNIA DE SANT JORDI.