Palma04/09/10 0:00
TW
0

No en sortim
Hi ha coses senzilles i evidents, que intencions fosques no fan més que embullar la troca i manipular sentiments. Una d'aquestes coses és el dret d'un poble a parlar i a defensar la seva llengua dins el seu espai lingüístic i, per tant, com és lògic, a donar-li preferència sobre qualsevol llengua forana. Ni més ni menys. Fa ràbia haver de defensar evidències; veure com es fan trampes legals (no justes) per imposar limitacions o deures. I per aquí anam quan la Defensora del Poble en funcions, María Luisa Cava de Llano, catalana per més senyes, digué que defensaria "la cooficialidad, sin preferencia, de la lengua catalana", tal com ho dictaminà el qüestionable Tribunal Constitucional, que escapçà elements essencials de l'Estatut, votat per dos parlaments i pel poble de Catalunya. I digué: "abogaré por la defensa de los derechos fundamentales."

Ens podem preguntar si el Defensor del Poble ha de defensar el poble o la sentència del TC. Una conseqüent seria, ¿quin poble ha de defensar, el poble de Catalunya o el conjunt del poble de l'Estat espanyol? ¿Els drets fonamentals de qui?

En primer lloc, la Defensora ja anticipat la seva resolució. Si la defensoria del poble tengués com a principi la defensa dels ciutadans davant els poders públics i l'administració, com ha de ser, sembla que hauria de defensar el poble de Catalunya. ¿I per què el poble de Catalunya i no el conjunt del poble espanyol? Molt senzill: perquè es parla sols de la preferència de la llengua dins un territori que té com a llengua pròpia el català i de res més; no es vol imposar aquesta preferència fora de casa.

Es dirà que la Constitució diu... però també diu que s'han de protegir les diferents llengües de l'Estat. I és evident que la Constitució és interpretable, com ho demostra el fet que dos parlaments hagin aprovat l'Estatut que parlava de "preferència", i n'hagin dit que era constitucional, i que, a l'hora de votar, després d'anys de refrega, un Tribunal Constitucional esbiaixat políticament guanyi per 5 a 4; un vot! És clar, la decisió del TC com a mínim és discutible.

Per afegitó, el Defensor del Poble té la facultat de "suggerir a l'òrgan legislatiu la modificació de les normes que poden provocar, al seu entendre, situacions injustes per als administrats". Però no plourà d'aquest tro, ja sabem de què va.

El PP segueix posant ronya als catalanoparlants. Tampoc no ha de cridar l'atenció que sigui una catalana, qui apedrega la seva teulada. La sociolingüística ens diu que històricament ha estat així: els d'orella alta han estat els qui més han ajudat a esfondrar una llengua, jugant quasi sempre a favor del poder i de l'imperi.

MARIANO MORAGUES RIBAS DE PINA. ARTÀ.

Carta oberta a un president
Senyor president,
Després d'haver llegit la notícia que teniu intenció de reforçar el sou d'un grup de funcionaris, escollits amb criteris poc clars, amb un regalet de 500 €, us puc ben assegurar que, tot i que sóc persona de costums pacífics, si fóssiu fill meu us etzibaria una clatellada que us deixaria tots els dits de la mà marcats.

A què treu cap, d'abaixar el sou un 5% a tots els funcionaris -que tindran els defectes que vulgueu però que no són els culpables de la mala gestió de la crisi- i , a partir de les opinions esbiaixades de 400 addictes, proveïts d'instruccions que no han estat ni publicades ni pactades amb ningú, atorgar una restitució i una millora del sou a aquells escollits que trobau que s'ho mereixen? Com us pareix que s'ho prendran, això, tota aquella col·lecció de mesquinets, amb el sou rebaixat, que no rebran cap tipus de recompensa encara que facin la feina que els ha estat assignada tan bé com poden?

No sé si us heu begut l'enteniment o li heu pegat massa fort a l'aiguardent del Beat, aquest estiu. Per si de cas, convendria que prenguéssiu el sol amb capellet, d'ara endavant, perquè l'escalfor a la closca desprotegida us cau molt malament.

En primer lloc hauríeu de ser capaç de veure que les mesures discriminatòries, fetes amb diners públics, són inacceptables. No podeu recompensar, des de la butxaca de l'Administració, aquelles persones que vós vulgueu, per molta gràcia que us facin i per molt agraït que els estigueu. Això ja ho feren, d'una manera generosa, executius anteriors, i una part important són a la presó o en llista d'espera per entrar-hi. "Preneu llum de na pintora".

En segon lloc, l'Administració ja disposa de dos sistemes arbitraris de recompenses, es diuen productivitats i "bufandes" de final d'any. Les primeres són més o manco obertes i conegudes i les segones, rigorosament arbitràries i secretes.

Igualment us diré, per si no us en recordau, que ja existeixen una munió de tribus d'observadors i d'inspectors que haurien de ser capaços de fer la feina que voleu assignar als 400 escollits: inspectors de Sanitat, d'Educació, de Treball, de qualitat, de serveis, interventors (aparentment inútils a la vista de l'efectivitat que tingueren a l'hora de vigilar l'ús dels diners públics durant la legislatura anterior) i d'altres. Encara en voleu més? No trobau que seria més econòmic fer servir els que ja existeixen i, si no acaben de funcionar del tot bé, fer-los produir correctament?

President, feu-me cas i retirau aquesta mesura, perquè només feu contents uns quants addictes i el senyor Bauçà, que deu estar encantat que li feu la campanya.

SAMUEL CLIMENT NOGUERA. PALMA.