Des de la carretera de Sant Carles es veu el palau de Marivent i edificacions incomptables que han sortit dins el recinte. Supòs que deuen ser les cases dels prínceps, ducs, etc. En destaca un xalet construït amb grans terrasses i finestrals damunt la mar. Em deman si tot això és legal, si el PGOU ha pogut permetre la construcció de tots aquests habitatges. Em sorprendria, si fos així.
A la carretera hi ha un camí que dóna a una entrada vigiladíssima i que deu ser la més habitual de Marivent. Ho dic perquè hi ha agents uniformats que la vigilen en diferents trams. Em deman si aquesta entrada forma part dels terrenys militars o són el solar que adquirí l'Ajuntament a OHL en temps del batle Fageda per fer-hi una plaça pública encara inexistent, per cert, senyora Calvo.
A Portopí no hi ha ni rastre del iot reial Fortuna, però una nau com a industrial immensament grisa copsa el vianant.Deu ser l'escar del iot, supòs. I em deman també si deu ser legal, aquesta construcció metàl·lica damunt el primer port de Palma. Hi veig múltiples embarcacions d'esplai. Què és, això, un port de la Marina de guerra o un d'esportiu?
Caminant cap a l'entrada principal de Marivent, s'hi observen més agents sota petites ombrel·les. Cotxes i motos policíacs es mouen amb una certa tensió enmig de la calma estival. Les portes del palau estan terriblement tancades, com si ningú no hi pogués entrar o sortir. A Buckingham les tenen obertes i no s'hi veu tanta policia. Les comparacions són odioses, diuen, però aquí són il·lustradores:Buckingham és propietat de la reina Isabel iMarivent és nostre, dels mallorquins. Les videocàmeres de vigilància penjades com a trofeus de caça sobre les portes semblen armes intimidadores.Però no estaven prohibits, aquests estris en els carrers?
La princesa Letícia Ortiz Rocasolano es va demanar si viure aquí eren vacances. Deixi estar les futileses, senyora. Demani si totes aquests construccions que són a la seva disposició i a la de la seva família són legals.Ion és, la plaça pública, o per què no ens deixen entrar al dic de l'Oest. Com a periodista, en podria fer un reportatge sensacional, senyora. I ho podria completar amb una visita a Son Armadans, just una mica més amunt del palau que vostè ocupa. Ja no hi ha policies, enllà, i la immensitat és vertical. Els edificis Pullman i altres torres gegantines es mostren com un eixam, amb antenes parabòliques, llençols i estovalles en cada balconada. Una senyora amb xador i uns infants esperen el bus, uns ciutadans africans arreglen una bicicleta a la voravia i dues dones de fort accent andalús es xerren a crits. Són felices? No ho sé, però no crec que es queixin de les seves vacances. La misèria no és defora les persones, altesa, sinó dins d'elles mateixes.
Joan Mas. Palma.
De patos, d'ànneres i d'annerots
Amb motiu de l'amollada d'ànneres per Can Picafort, un canal televisiu, per ressaltar o continuar l'astracanada, entrevistà diversos participants, que explicaven (un d'ells amb remarcada suficiència) que ells encalçaven patos. Deixant de banda la nostra opinió sobre aquesta "digna" persecució, que ja va quedar clara amb la Policia allà vigilant a veure si engabiava una estona algun dels que feien l'annerot per allà, no és la primera vegada que aquest canal televisiu (que es ven com a nostro i amb M de mallorquí ) aprofita i ressalta el parlar popular. Tots deim castellanades o anglicismes alguna vegada, i moltes.
La llengua és una cosa viva. Que es ressaltàs així en la televisió no semblava, però, en aquest cas, un fet gens casual. Allò nostro, mal entès, ha donat suficients vots durant molts d'anys i ha fet que alguna gent s'instal·làs bé en el poder i xuclàs dels doblers públics. Tot, amb una política populista de cara a la galeria, clarament interessada de lo nostro, però orientada a la butxaca dels seus suposats defensors tant de manera pretesament principesca com des de damunt un tractor o fent de madona de possessió. I sense complexos. Idò no, senyors Emes, els patos no són lo nostro, encara que això per ventura us doni els vots dels quatre curts o dels quatre "penjats" interessats. Allò nostre són les ànneres i també fer l'annerot alguna vegada.
Bernat Morey Colomar. Sta Eugènia.
Mai no t'oblidarem
Dilluns passat, dia 16 d'agost, ens reunírem per dir a Pedro que mai no l'oblidarem. No tenim prou paraules; només podem donar-vos les gràcies a totes i a tots els qui ens acompanyàreu en el darrer comiat al Bon Sosec. Ens omple el cor l'admiració i l'orgull quan constatam la gran petjada d'amor i humanitat que deixa entre nosaltres.
Els familiars de Pedro Pons i Vich. Palma
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.