TW
0

Diumenge 15 d'agost de 2010 ha començat la Tercera Guerra Mundial
112 (trucant)... riiiiiing, riiiiiing...
- Emergències, bon dia, en què el podem ajudar?
- Veurà, és que visc en una casa de foravila i es veu que acaba de començar la Tercera Guerra Mundial, em plouen els perdigons damunt les teulades i m'han ferit el cotxe, que tenc aparcat just davant la casa. Em pot enviar el Seprona urgentment, per favor?
- Sí, però vostè sap si els caçadors es troben a més o menys de 100 metres de la seva casa? Perquè si es troben a més de 100 metres hi poden caçar.
- Sí, senyora, però a més de 100 metres de les cases i a 25 dels camins i d'esquena a aquests no és possible, llei en mà, que els perdigons ferin una casa rústica habitada. Per favor, m'enviï el Seprona urgentment. He recollit dins un potet alguns perdigons dels que han caigut davant la casa.
- Bé... sí, sí... ara mateix en passarem l'avís.
- Moltes gràcies.
- Gràcies a vostè, que tengui un bon dia.
(La Guàrdia Civil no comparegué, com cap de les 10 vegades anteriors).
Coses que no puc comprendre:

1) De què serveix l'112, si quan necessites el seu servei no t'ajuda? Que "tengui un bon dia"? No l'hi tenc, bo, el dia, si no, no li telefonaria!!!

2) De què serveix el Seprona (Servicio de Protección de la Naturaleza de la Guàrdia Civil), si no persegueix els escopeters que es posen a pegar trons en zones rústiques habitades amb menys de 200 metres de distància entre casa i casa? Quan ferin una persona, a qui n'hem de donar la culpa? Quan a prop de casa meva passi alguna desgràcia, el primer que demanarem al jutge és que sol·liciti a l'112 l'historial de les vegades que s'ha telefonat demanant auxili i que després sol·liciti a la Guàrdia Civil l'historial de serveis corresponents a aquestes trucades. Això és prevaricació administrativa o deixadesa de les seves funcions.

3)
Per què a la Societat de Caçadors de Manacor no li canvien ja el nom i li posen Societat d'Escopeters i Capbuits de Manacor? Com es poden admetre per socis persones que no respecten el que diu la llei i que no van alerta amb les persones i propietats privades? Realment, el que passa és que els escopeters es pensen que a totes les terres que estan dins vedat de caça s'hi pot caçar. És tan difícil fer un mapa de Manacor indicant on no es pot caçar per la presència de cases habitades, siguin o no vedats? Si no saben pintar, poden demanar ajuda al departament de Medi Ambient de l'Ajuntament.

4) Per quin motiu l'Ajuntament de Manacor i el Consell de Mallorca, que segons la llei tenen les competències de caça, només s'ocupen de cobrar les llicències de caça i els vedats, i després es renten les mans del que facin els escopeters? Per què punyetes pagam els nostres impostos a Hisenda si llavors no rebem els serveis públics que ens corresponen? Això no fa més que cridar a la insubmissió tributària. Què pretenen les autoritats? Que ens agafem la justícia pel nostre compte? Estam realment protegits per les administracions públiques o ens hem d'armar fins a les dents i aplicar la Llei del Talió, ull per ull, a l'estil israelià/palestí?
TONI RIERA. Des de les trinxeres, a primera línia de foc de la Tercera Guerra Mundial.

Prou botellada ie-ie a Alaró!!!
Alaró, 3 h de la matinada del 15 d'agost de 2010. Un paisatge dantesc recorre els carrers de la localitat. Centenars de joves vinguts d'altres indrets de Mallorca envaeixen aquest tranquil i acollidor poble de muntanya. Carregats amb bosses de begudes, s'escampen pels voltants de la plaça, perquè al centre ja no hi cap ni una agulla més. L'alcohol comença, a aquestes hores, a fer el seu efecte: cossos ben abeurats allargats per damunt les voreres, botelles trencades, vomitades, pixarades i defecacions deixen la seva empremta als portals de pedra mallorquina -perquè els urinaris públics vessen per totes bandes-, no hi ha miraments. Aquí i ara tot és permès: beuen, esnifen i carden als carrerons i llocs més estimats del poble, crits i renous... no hi ha fre, la Policia Local es veu desbordada...

Davant aquest panorama tan depriment, les preguntes i dubtes més freqüents se succeeixen un rere l'altre: A qui afavoreix aquesta festa? Realment, s'hi troben a gust, els joves alaroners, immersos en aquest desgavell? Quins valors podem transmetre als nostres fills quan la festa es basa en el consum desmesurat d'alcohol i la generació de brutícia? Quina desgràcia ha de passar perquè es deixi d'organitzar aquesta convocatòria pública de botellada?
Desitjaria que aquesta carta fes reflexionar els qui varen esser elegits per governar-nos i s'adonin que ho han estat per defensar l'interès públic i millorar la nostra qualitat de vida.
CATERINA AMENGUAL AGULLÓ. Alaró.