Catedrals turístiques, pedreres i patrimoni tudat
Just havíem començat a cobrar consciència del patrimoni natural i etnològic que constitueixen les pedreres de marès de Mallorca, i ara es despenja la presidenta del Consorci per a la Platja de Palma, Margarita Nájera, amb el pla d'acció integral de l'indret. "La zona de les pedreres serà un dels àmbits que el pla qualifica d'espai tractor, en el qual s'ubicaran els hotels més emblemàtics de la Platja de Palma", digué. Les pedreres de marès de Mallorca, a més de ser un valuós patrimoni etnològic i natural, constitueixen un important registre que ens permet seguir l'evolució de l'Illa durant els darrers 15 milions d'anys, des del Miocè mitjà fins a l'Holocè. Concretament algunes de les pedreres obertes en els materials quaternaris de la zona de l'Arenal ja foren conegudes per reconeguts quaternaristes, ja que hi van trobar restes fòssils del Myotragus balearicus i evidències de com van afectar les darreres glaciacions a Mallorca.
Em consta que fa poques setmanes a Muro, dins una pedrera de marès, es va fer un taller tècnic d'estudi i coneixement del marès i les pedreres, en el qual van participat coneguts experts i estudiants d'arquitectura de diferents universitats. Pas, tot seguit, a transcriure (i compartir) una sèrie d'opinions manifestades pel grup d'arquitectes: a) les pedreres de marès, en general desconegudes pels habitants de l'Illa i visitants, perquè sovint ni es veuen, són quasi sempre espais interessantíssims des del punt de vista arquitectònic, paisatgístic i etnològic; b) fins i tot l'Administració pareix desconèixer aquest patrimoni, la qual cosa en lloc d'ajudar a la seva protecció i valoració pot acabar ajudant a la seva desaparició; c) es fa absolutament necessari que des de l'Administració es promogui la realització d'un inventari i una valoració de pedreres, com a passa prèvia necessària, tant per a la seva protecció com per a l'estudi de les possibilitats en cada cas concret.
Les pedreres també formen part del patrimoni geològic que cal conservar, conjuntament amb altres recursos naturals geològics de valor científic, cultural o educatiu. Tant és que es tracti de formacions i estructures geològiques, formes del terreny, roques, fòssils o altres manifestacions geològiques que ens permeten conèixer, estudiar i interpretar l'origen i evolució de la Terra i el clima passat i present (Llei 42/2007 de patrimoni natural i biodiversitat).
De què ens poden servir un pla d'acció integral a la Platja de Palma amb més de 3.000 milions d'euros d'inversió, concursos amb grans firmes d'arquitectes de prestigi internacional i voler fer "catedrals" turístiques, centres temàtics de referència internacional o l'hotel més "bio" del món, si començam per tudar el que ens queda del nostre propi patrimoni?
GUILLEM MAS GORNALS. Palma.
Opinió | Cartes al director
Cartes dels lectors
Palma06/08/10 0:00
També a Opinió
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- Perdre la feina per defensar el català a l'aula
- L'Associació de Periodistes es posiciona en contra del nomenament de Josep Codony com a nou director general d'IB3
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent
- Narges Mohammadi: dona de foc
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Lluís, servidora pateix el barceloní cada dia. Però no tot el barceloní és igual. No xerra el mateix barceloní una peixatera de la Boqueria ( sense que el meu comentari suposi cap ofensa cap a les peixateres) que un senyor o senyora de l'Ateneu. Hi ha moltes castes de barceloní. Les nines de l'Eixampla i "La meva mara", per exemple. Els meus dos fills, criats a Barcelona, tenen dues maneres de parlar. Amb jo xerren un català perfecte empeltat de mallorquí, en canvi amb els seus amics giren cap a un barceloní que fa peguera. M'he donat compte que quan una persona és més culta hi ha manco diferències entre el dialecte barceloní i el mallorquí. Ara, si el peixater o la peixetera són de Girona, encara que visquin a Barcelona, no xerren barceloní i parlen un català que fa enveja. Ho sé perquè sempre vaig cercant peixos que a Barcelona se consideren "raros" i quan veig que qualcú ven donzelles, torts, serrans i vaques i saben el seu nom, ja sé que no em xerraran en barceloní. El barceloní quasi té tantes formes dialectals com el mallorquí. Els padrins del meu fill són de Badalona i allà a 12 km de Barcelona tenen formes pròpies.
Agraesc sa publicació de sa carta. Com sempre, havia demanat que no me fessen cap modificació lingüística sense consultar-m'ho, i com sempre sa meva petició ha estat ignorada. Es corrector m'ha censurat s'article salat i m'ha fet altres correccions que consider capritxoses, perque "si no vaig errat" no contravenen cap norma. Una demostració més que “cada corrector va pes seu ventâ€, com dic a sa carta. Carta original = Carta publicada difusa = difOsa a damunt, acastellanat = a MÉS, acastellanat cap govern autònom ha gosat crear = cap govern autònom no ha gosat crear a s'Institut d'Estudis Catalans i s'Acadèmia Valenciana de la Llengua = a l'Institut d'Estudis Catalans i A l'Acadèmia Valenciana de la Llengua a Catalunya o València = a Catalunya o A València No hi tenen excusa. En volen noms? = No hi tenen excusa. En voleU noms? ******** Jordi, no crec que sa locutora “imiti†es barceloní. Parla 'catanyol' natiu. No hi ha dubte que ès de Barcelona i supòs que també hi deu viure i hi fa feina. Segurament l'han triada a través de qualque agència de publicitat simplement perque té una veu agradable, sense tenir-ne en compte sa competència lingüística. Pos messions que grava ets anuncis a qualque estudi d'allà i els envien a Palma per Internet, sense revisar-los ni allà ni aquí. Avui en dia, part de sa publicitat local, insular o balear la fan es mateixos locutors de Madrid o Barcelona que graven ets anuncis d'àmbit estatal. Això provoca incoherències com sa des diari anticatalanista 'El Mundo', que s'anunciava a Mallorca en català de Barcelona, aficades de banya com sa d'aquell anunci que situava Alcampo a “Marachiâ€, o destrosses lingüístiques com ses de sa locutora 'catanyola' que posa veu a s'Ajuntament de Palma.
Blade, ningú no t'obliga a llegir res. Si no tens el nivell, et retires i punt. Molt ben dit, Jordi i Lluís. També estic d'acord amb n'Aina. És una vergonya el que ha fet aquest govern que només és socialista de nom.
A Blade: Hi ha res que poguem fer, escriure o dir sense que surti sempre l'espanyol emprenyatiu i "cacique" per posar-mos bastons dins les rodes?
Por favor, que no se permitan rollos como los del Sr. Jordi Caldentey...
Tens tota la raó, Lluís. Hi ha molta de curtor escampada que fa confondre a molts el català estàndard amb el catanyol fastigós que escampen els mitjans de comunicació de la Generalitat (i molts de les Balears per imitació), que és més o manco una codificació del dialecte barceloní, pobríssim, espanyolitzat, descatalanitzat gairebé tant com l'apitxat de València. El catanyol dels mitjans barcelonins no destria la 'b' de la 'v', ja no fa servir mai el 'pas' emfàtic de les negacions, ja no fa servir mai els pronoms 'en' ni 'hi', no sonoritza les 's' finals de paraula si la següent comença per vocal, com ha fet sempre el català genuí, ja no fa servir la 'e' neutra tònica i ho pronuncia tot 'a', com l'alguerès ("al parsunatxa era mol cunagut"), en haver de crear un mot nou recorr abans a l'espanyol que no al català de Lleida, de València o de Mallorca si hi existeix (per exemple 'tornado' en lloc del català mallorquí 'cap de fibló' o 'botellot' en lloc del català valencià 'poalada', 'caldo' en lloc de 'brou'). Un catanyol que fa oi al rei porc. Tenim pendent la creació i la divulgació d'un català oral neutre, transdialectal, genuí i descontaminat d'espanyolismes. Tens raó en això de pronunciar 'istiu', que en català estàndard tocaria ser com en català mallorquí 'estiu'. Només una curiositat: som casat a Petra i, mira per on, en català petrer també es pronuncia 'istiu'. Ara bé: ja sé que la locutora de Palma no cerca imitar el dialecte petrer, sinó el barceloní. Tenim una feinada lingüísitca per davant per areglar la nostra estimada llengua.