Palma06/08/10 0:00
TW
0

Catedrals turístiques, pedreres i patrimoni tudat
Just havíem començat a cobrar consciència del patrimoni natural i etnològic que constitueixen les pedreres de marès de Mallorca, i ara es despenja la presidenta del Consorci per a la Platja de Palma, Margarita Nájera, amb el pla d'acció integral de l'indret. "La zona de les pedreres serà un dels àmbits que el pla qualifica d'espai tractor, en el qual s'ubicaran els hotels més emblemàtics de la Platja de Palma", digué. Les pedreres de marès de Mallorca, a més de ser un valuós patrimoni etnològic i natural, constitueixen un important registre que ens permet seguir l'evolució de l'Illa durant els darrers 15 milions d'anys, des del Miocè mitjà fins a l'Holocè. Concretament algunes de les pedreres obertes en els materials quaternaris de la zona de l'Arenal ja foren conegudes per reconeguts quaternaristes, ja que hi van trobar restes fòssils del Myotragus balearicus i evidències de com van afectar les darreres glaciacions a Mallorca.

Em consta que fa poques setmanes a Muro, dins una pedrera de marès, es va fer un taller tècnic d'estudi i coneixement del marès i les pedreres, en el qual van participat coneguts experts i estudiants d'arquitectura de diferents universitats. Pas, tot seguit, a transcriure (i compartir) una sèrie d'opinions manifestades pel grup d'arquitectes: a) les pedreres de marès, en general desconegudes pels habitants de l'Illa i visitants, perquè sovint ni es veuen, són quasi sempre espais interessantíssims des del punt de vista arquitectònic, paisatgístic i etnològic; b) fins i tot l'Administració pareix desconèixer aquest patrimoni, la qual cosa en lloc d'ajudar a la seva protecció i valoració pot acabar ajudant a la seva desaparició; c) es fa absolutament necessari que des de l'Administració es promogui la realització d'un inventari i una valoració de pedreres, com a passa prèvia necessària, tant per a la seva protecció com per a l'estudi de les possibilitats en cada cas concret.

Les pedreres també formen part del patrimoni geològic que cal conservar, conjuntament amb altres recursos naturals geològics de valor científic, cultural o educatiu. Tant és que es tracti de formacions i estructures geològiques, formes del terreny, roques, fòssils o altres manifestacions geològiques que ens permeten conèixer, estudiar i interpretar l'origen i evolució de la Terra i el clima passat i present (Llei 42/2007 de patrimoni natural i biodiversitat).

De què ens poden servir un pla d'acció integral a la Platja de Palma amb més de 3.000 milions d'euros d'inversió, concursos amb grans firmes d'arquitectes de prestigi internacional i voler fer "catedrals" turístiques, centres temàtics de referència internacional o l'hotel més "bio" del món, si començam per tudar el que ens queda del nostre propi patrimoni?
GUILLEM MAS GORNALS. Palma.

"Aquet istiu", Cort normalitza es "catanyol"
De fa uns mesos ençà, tota la publicitat de l'Ajuntament de Palma difosa per les emissores de ràdio l'han comanada a una locutora amb un timbre de veu preciós però que té l'inconvenient de parlar un "catanyol" barceloní ferest. Això vol dir un barceloní molt dialectal i, a més, acastellanat.

Durant anys i panys, les institucions de les Illes Balears, a través des departaments de normalització lingüística, han combatut fort i no et moguis qualsevol dialectalisme mallorquí, menorquí o eivissenc i s'han esforçat a escampar allò que anomenen "català estàndard", que cada corrector interpreta com vol o com pot, perquè cap govern autònom no ha gosat crear l'organisme balear equivalent a l'Institut d'Estudis Catalans i a l'Acadèmia Valenciana de la Llengua. Aquí cada corrector va pel seu vent i per regla general han estat molt més papistes que el papa, censurant paraules, expressions, variants morfològiques o pronunciacions admeses a Catalunya o a València. En podríem fer una llista i no acabaríem.

Tanta intransigència i prejudicis cap a les formes lingüístiques pròpies de les Illes Balears contrasten amb la mànega ampla respecte des dialectalismes barcelonins i la fonètica acastellanada d'aquesta locutora, que representa la veu institucional de l'Ajuntament de Palma. El darrer exemple el trobam en un anunci que recomana activitats per a "aquest estiu" a Son Moix. La locutora pronuncia dues vegades "aquet istiu", un dialectalisme barceloní incorrecte, i no té cap corrector devora que piuli i li faci rectificar l'anunci. Curiós. Puc assegurar que a Mallorca hi ha locutores capacitades per fer la publicitat de l'Ajuntament de Palma d'una manera digna i usant la nostra modalitat lingüística. No hi tenen excusa. En voleu noms?
LLUÍS CERDÓ FERNÀNDEZ. Palma.

Controladors insolidaris
Estic molt indignada per l'actitud dels controladors aeris. Guanyen una fortuna i, a sobre, encara en volen més. Mentre el Govern de José Luis Rodríguez Zapatero retalla sense manies el sou a tot el sector públic, els seus representants d'AENA s'asseuen a negociar amb els portaveus dels controladors perquè els produeix pànic que aturin els aeroports durant aquest agost. És a dir que Zapatero és dèbil amb els forts i fort amb els dèbils... Crec que per al setembre hi ha convocada una vaga general i molta gent prendrà llum de na pintora. Els controladors volen guanyar un absurd i el Govern cedeix. Això no és bo.
AINA MARTORELL VENY. Palma.