Cartes dels lectors

Quan la tortura esdevé cultura
Fa anys ja vaig protestar en contra de la festa del bou que de manera il·legal va promoure l'Ajuntament d'Alaró. Ho vaig fer perquè sobretot em dolia que al meu poble es fes una passa enrere tan important en el que per mi és el progrés humà. Fins diumenge, però, no havia anat a sumar-me a cap concentració antitaurina davant les places de toros, que d'ençà d'uns anys s'han fet més freqüents a les nostres Illes. La meva presència, com la de molta altra gent, era motivada per dues raons bàsiques: protestar contra el maltracte indigne i cruel d'un animal i exigir l'abolició de la que, com a fet cultural, es denomina "fiesta nacional española". El que vaig veure i viure diumenge em reafirma molt més en les meves conviccions. Vaig poder observar clarament com la Guàrdia Civil, ben adient a l'entorn, permetia l'entrada, il·legal, de menors a la plaça. De res no van servir les denúncies i observacions dels qui protestàvem.

Vaig veure com de manera molt provocativa alguns grups i persones que anaven a "l'espectacle" insultaven greument els qui protestàvem, com exhibien i agitaven la "rojigualda" amb toro o sense com a símbol de la "fiesta", com grups de turistes duits en autocar eren els qui havien d'omplir la plaça. Quin record pot guardar aquesta gent de tal fet cultural? Si la tortura esdevé cultura, això indica que el poble que ho accepta i permet no té clars els valors que conformen una societat lliure i avançada. Pot voler dir millor que queda ancorada en un passat sinistre i amb ferides obertes que mai no s'han curat. Amb tot, el Parlament de Catalunya ha decidit que aquest fet cultural no se celebri al seu territori, ara hem d'aconseguir que ho aprovi el de les Illes. No és fàcil. Per això cal anar a protestar i pensar-hi en anar a votar.
JOAN VICENÇ LILLO I COLOMAR. Alaró.

Al batle de Llubí
Senyor batle, vós ens coneixeu prou bé (al poble tothom es coneix) però, com que és ben segur que la majoria de lectors no, permeteu-nos una petita introducció per exposar la situació. Fa uns anys (el temps passa molt aviat, i per ventura ja en fa set o vuit) que la Mancomunitat del Pla va incloure dins els cursos que organitza cada any un curs de xeremies i flabiol, que es feia a Llubí. Va ser un èxit i, després d'uns anys de repetir-lo, va sortir-ne un grupet de llubiners en condicions de poder tocar algunes peces més o menys arregladetes (per cert, el curs es va fondre dins l'oblit de la Mancomunitat i tampoc no sabem ben bé per què).

Bé, el fet és que a partir d'aquí per Sant Feliu (la nostra festa major de Llubí) i pel pancaritat de l'Ermita, cada any, l'Ajuntament ens donava l'oportunitat de tocar en públic i de poder participar de les festes del nostre poble d'una manera més activa i dinàmica. Cal dir que els doblers que ens donava el Consistori per aquesta tasca servien per poder continuar, de manera particular, mantenint el curset i assajant durant tot l'any per preparar les properes festes. Heu de pensar i creure que si no tocam al nostre poble ja no tocam enlloc (avui dia cada poble té xeremiers i, evidentment, cada ajuntament convida els seus).

Enguany, senyor batle, no ens heu convidat a l'acte del cercavila de Sant Feliu i ens ha sabut greu. No és precisament pel tema econòmic, sinó que és pel gust que passam de poder tocar per Sant Feliu al nostre poble. Ja s'havia transformat en un costum, en un hàbit que ens omplia d'ufana alegria, però enguany ens heu oblidat i heu cercat xeremiers fora del poble. Simplement ens agradaria saber per què ho heu fet així. Hem ofès algú de l'Ajuntament? La nostra qualitat musical no arriba al mínim exigit per vós? Per què, senyor batle, no heu prioritzat els grups de la vila, que senten les festes com a seves i també necessiten el suport del propi consistori?
GRUP DE XEREMIERS DE LLUBÍ. Llubí.