Bústia

Contra EU Balears
Els que coneixem bé els principals protagonistes de la lluita fratricida de cúpules sabem que, en major o menor grau, és exclusivament pel i per al poder. Aquests personatges, en el seu dia declarats comunistes, han aconseguit amb la seva lluita "radical i revolucionària" deixar de ser petits burgesos frustrats. Han estat al llarg de la seva vida política uns vertaders camaleons utilitzant primer el partit comunista i després EU i el Bloc per sobreviure en la política eternament.

Els minoritaris Miquel Rosselló, Fina Santiago, Eberhard Groskke, etc., davant el pànic de saber que no seran elegits candidats a les pròximes eleccions per renovació generacinal o correlació de forces d'EU (i perdre els seus privilegis i ben remunerats càrrecs), opten per crear un corrent sense "energia", Esquerra Alternativa. Estan disposats, si és necessari, a dissoldre's i integrar-se en el PSM. Arriben fins a tal punt que, segons fonts fidedignes, estarien disposats a entrar a les files del PSOE per tal de continuar vivint de l'estafa política.

Seria interessant saber com reaccionarien la majoria dels electors d'EU-EV de les Illes, defensors en major o menor grau de la Revolució Cubana i del seu màxim dirigent, Fidel Castro, en saber que aquests ideòlegs viuen 'de puta mare' gràcies als seus vots i que, curiosament, no han fet ni un sol escrit per divulgar i explicar les idees que defensen a favor del socialisme, el marxisme i la Revolució Cubana. Ni tan sols han organitzat actes públics en contra del bloqueig genocida que pateix Cuba en mans de l'Imperi. Tot el contrari, han ignorat els fets o, pitjor encara, els han boicotejat.

Es pot ser d'esquerres, de centre o de dreta i tenir ètica política. El que és impossible és ser un mercenari polític i tenir ètica política. Sens dubte i al marge d'ideologies, més incoherència, contradicció, estafa i immoralitat política, impossible!

TOMEU SANCHO. La Havana.

Planícia: 500 dies...
Dissabte passat a Banyalbufar, taula rodona: Planícia, 500 dies de finca pública, 500 dies de lluita pels seus camins...

Ens pensàvem que ens donarien alguna bona nova. Jo què sé... un caramel·let per allò que ens preparen un diploma perquè som una reserva índia (?) de la biosfera. Això. Doncs no: no hi va haver cap referència a la reserva de la biosfera, de la reserva índia sí, per això m'he embullat.

D'una banda, el sector excursionista reivindicatiu i els banyalbufarins compromesos vàrem acabar de constatar que en la temporada excursionista que havíem de concloure res no ha canviat, a part de l'increment en el nombre de barreres i altres prohibicions.

D'altra banda, el sector polític, que fort i no et moguis volia deixar petit Woody Allen: un polític és aquell qui és capaç de convertir qualsevol solució en un problema. Tots estaven d'acord que la barrera s'ha de llevar ja, però es barallaven per les propostes del protocol per llevar-la.

El curs, i la cursa, d'excursionisme d'obstacles ja havia començat més calent que mai: encara era el mes d'agost, dia 24, quan es feia la primera excursió reivindicativa de la Pedrissa a la torre de Deià on, per variar, s'havien detectat problemes de pas, tant se val que fos un dels llocs turístics més reconeguts internacionalment i que l'arxiduc bla bla i bla bla... Al principi del setembre el mateix per Coanegra, just després Ternelles... Sens dubte la temporada més calenta que hom pugui recordar, i n'hi ha que no volen fer vacances. Això va com el canvi climàtic.
Conclusió: Planícia tal qual. Als 500 dies de ser nostre, després de 30 anys d'autonomia, encara no hi podem anar tanquils pels camins tradicionals, com a tants d'altres camins públics.

PERE LLOFRIU. Palma.