ExC i la sentència del Tribunal Superior
Aquestes darreres setmanes es parla més d'allò que el president del Consell d'Eivissa, en Xico, voldria sobre la sentència del TSJB. Ha vingut a dir que el que havia fet el PP és il·legal, perquè allà on han construït ho volen fer com a les Variades de Sant Antoni, i això no ho poden fer.
El problema el tenen a la platja d'en Bossa i a cala Tarida, perquè les construccions, o bé estan fetes en sòl rústic o bé es troben al domini de costes. A més, tots els equipaments d'aquestes construccions il·legals, com ara els de la platja d'en Bossa, han estat fets amb sous públics per l'Ajuntament anterior de Sant Josep. I com se'ls ha ocorregut solucionar la legalització de tot això fent equipaments amb diners públics? Idò com el que ja va fer el Parlament anterior: fer una llei a mida. Alguna cosa així com fa Berlusconi a Itàlia, com ja havia fet Palau o havia fet també Mates. Però ara el TSJB els ha dit que ho havien fet malament.
Esper que, si aquesta llei la rep el nostre Parlament, el Bloc no hi doni suport, de la mateixa manera que les dues diputades d'ExC, perquè si no ho fan així, acabaran de rompre les il·lusions que havíem posat tots els eivissencs en ExC.
JOSEP BONET ROIG. EIVISSA
L'oblit dels drets laborals
El pla d'ajustament causa estralls en tots els racons de l'Estat espanyol. Cada dia s'anuncien noves agressions. Les autonomies secunden i mutlipliquen la frenada del Govern. La producció s'alenteix, la sanitat esclata i les caixes d'estalvi es transformen en bancs.
La reforma laboral mutila el valor de la força del treball i ataca de soca-rel el valor dels convenis col·lectius, perquè permet que les empreses se'n despengin sense acord sindical ni control judicial. Busca marginalitzar els sindicats i atomitzar els treballadors.
Els "mercats", lluny de calmar-se, ataquen més que mai el deute espanyol, mentre que la Unió Europea i l'FMI exigeixen més.
El Govern, a falta d'una resposta que el freni, precipita el país en un enfonsament sense perspectives. Des de la Guerra Civil i la postguerra no ens hem enfrontat amb cap ofensiva semblant.
Això implica no reconèixer a l'FMI ni a Brussel·les dret a governar de l'Estat espanyol contra la voluntat dels treballadors i els pobles. No reconèixer al Govern ni als governants regionals dret a aplicar plans contraris a la voluntat dels electors. No reconèixer a ningú dret a robar el salari directe o diferit dels treballadors, les nostres conquestes de més de 150 anys, ni dret a trepitjar la lliure negociació col·lectiva i la llibertat sindical, sense la qual no hi ha democràcia.
PERE FELIP I BUADES. PALMA
De Conies, Cuniums i conillons
Divertida és la situació creada a les rotondes de Conies (Manacor), on s'estudien restes de llacs serravalians (per cert, enhorabona al estudiosos), ara molt més a la vista i ja coneguts i estudiats per geòlegs com Darder (anys 20); Colom (anys 60-70); UIB (anys 80 i actualment).
Arran de la notícia (fa més un periodista que tot un estol de científics), el Consell, sorprès i oportunista, vol avançar-ne la protecció. Ara? Amb un miler d'estudis paleontològics publicats i més de 600 LIP rellevants en catalogació arreu de l'Illa? Idò benvinguda sigui i que duri. I l'Ajuntament, in albis , no sap ni què és ni què no és, ni on ficar el Patrimoni citat. No se sap si és prehistòric, arqueològic (aquest és el possible Cunium proper oblidat) o natural. Entre uns i altres, ja tenim Conies i conills amb ceba arreu (valga la broma).
Es poden preservar unes restes en unes rotondes? Són suficientment rellevants? Santa Margalida està sobre un llac semblant, Costitx també i Llubí, a prop. És factible un centre interpretatiu? Seria ideal, però no n'hi ha cap en tota l'Illa de públic (i és ben necessari). Manacor mateix té indrets més rellevants i abandonats. És adequat plantejar-hi visites guiades? Sí? No? Per què? Amb quins criteris?
Sensacionalismes i oportunismes a part, comencem per entendre primer quin tipus de patrimoni és, la seva rellevància i protecció -si cal-, etc., de manera objectiva, científica i amb metodologia adequada (que n'hi ha de bona i novedosa, tal com faran, ens consta, els investigadors). A Calvià, el "conill" ja està gairebé cuit i a Palma en portam camí. Potser Manacor s'hi apunta. En cas contrari, és com jugar per Conies a conillons.
bernat morey. Santa Eugènia.
Reinventar Palma
La temporada turística no comença amb bon peu a Mallorca, i no és d'estranyar. Mallorca va sobreviure al franquisme gràcies al turisme, es va fer d'or als anys 70, més tard menyspreàrem els turistes i ara imploram que no ens convertexin en una destinació de segona, ara que les nostres costes ja no són paradisíaques ni els nostres serveis, de qualitat superior.
Palma s'ha de reinventar per atreure visitants, atès que Calvià, Can Picafort i similars han fet de la polsereta la seva bandera i els efectes col·laterals són la davallada en picat dels ingressos d'oferta complementària.
Palma no pot tancar els comerços a les vuit de la tarda. Ha de ser una ciutat amb ambient: música, festa i compres les vint-i-quatre hores del dia. És l'única sortida que tenim per curar el turisme a Mallorca, malalt del "tot inclòs". Com fer-ho? És tasca dels polítics.
AINA GINARD. MONTUÏRI
