Al Sr. Vicens, conseller de... i de Medi Ambient
Des de fa uns anys, la Conselleria de Medi Ambient ha ajudat els centres educatius que volien dur a terme programes ecoambientals. Les subvencions no eren quantitativament rellevants, però molt útils i suficients per emprendre accions relacionades amb el reciclatge, l'horticultura ecològica, el compostatge, la sensibilització de l'estalvi energètic, entre d'altres. Així, els centres denominats ecoambientals tenien un pressupost per adquirir una compostera, uns contenidors per emmagatzemar el paper o el plàstic, plantes i llavors, etc. L'objectiu de tot això no és altre que educat els alumnes vers el respecte de la natura i la racionalització del consum.
Allò que ningú esperava era que un conseller com el sr. Vicens, que es defineix com a progressista i verd-ecologista, i que a més treballa al món de l'educació, s'atrevís a sumar-se als qui no tenen escrúpols a l'hora de retallar doblers d'educació. El seu predecessor en aquest càrr ec, el sr. Grimalt (també professor d'un institut), i fins i tot l'anterior del PP, no gosaren fer-ho. Ens trobam davant un altre clar exemple d'incoherència: un dels principals defectes dels polítics i de les seves formacions.
La veritat és que els qui treballam en educació, que pensam que l'aprenentage no és únicament impartició de coneixements sinó també foment d'altres valors com ara el respecte al medi ambient, estam decebuts. Encara hi ha temps per rectificar, ja que invertir en educació és invertir en futur.
Miquel Coll. Coordinador de centre ecoambiental. Santa Eugènia.
'Enhorabona' a Vicenç Thomàs i a la Conselleria de Salut i Consum
El calvari de demanar cita prèvia per internet:
1) Deman cita prèvia. Tot bé. Se'm confirma (número de sol·licitud 150011755) cita amb el meu metge de capçalera (Dr. Miguel Llinas, centre Valldargent) per al dia 1 d'abril a les 09.00 hores.
2) El dia 1 d'abril a les 09.00 hores el PAC de Valldargent estava tancat (jo havia ajornat un desplaçament meu per Setmana Santa per poder acudir a aquesta cita abans de sortir de viatge).
3) Intent formular la corresponent reclamació a través del formulari disposat a tal efecte en la web de l'Ib-Salut, omplint una sèrie de pàgines prèvies (omplint de forma repetitiva algunes de les dades ja indicades en pàgines anteriors).
4) Arrib a la pàgina en la qual hi ha una opció d'introduir el número de la targeta sanitària (si bé, en aquesta mateixa pàgina, hi ha una nota que indica que els camps amb (*) són obligatoris (sobreentenent que els altres no ho són). Segons aquestes indicacions, el camp del número de la targeta sanitària no és obligatori.
5) Umpl aquesta pàgina sense el número de la targeta sanitària, i m'és tornada la pàgina indicant un error: falta el número de la targeteta.
6) Intent 'endevinar' quin de tots és els números a la targeta és el propi número de la targeta. No sóc gaire travat, però és que no aconseguesc desxifrar quin dels 5 nombres de la part davantera i de de l'etiqueta de la part posterior podria ser el número de la pròpia targeta: impossible.
7) Solució d'un travat absolut: intentar introduir -un després de l'altre- tots els dígits de la targeta (amb i sense lletres, amb i sense zeros, combinant-los), i no va funcionar.
8) Aquí es varen acabar les possibilitats d'utilitzar el formulari de reclamació previst en la web de l'Ib-Salut. Ah, no... sempre queda "n'Eva" (assistent virtual dels soferts damnificats de l'Ib-Salut).
9) Per falta d'espai -i vergonya aliena- els estalvii el meu diàleg amb Eva. Només coment que vaig aconseguir esbrinar que la targeta sanitària serveix per identificar els usuaris de l'Ib-Salut (il·lús de mi, que pensava que servia com a alternativa a la targeta ciutadana per utilitzar els busos de l'EMT).
Resum: l'ús de la web de l'Ib-Salut mereix un 11 (sobre 10, és clar), però tenint en compte que probablement l'hagi dissenyada un veterinari, no està gens malament. I tanta sort que jo sempre presumia (a partir d'ara hauré de parlar en passat) de 'saber' més d'internet (i d'informàtica) que el 'mortal mig'. Si em pos a la pell de l'usuari 'normal' de l'Ib-Salut (per exemple, una respectable vídua o un pensionista) començ a tremolar. De ben segur que es convertiran en usuaris habituals de la web galàctica de l'Ib-Salut.
Esper que -com a mínim- el/els que lllegeixin aquesta reclamació/ "felicitació" es passin un moment tan llarg i inoblidable rient d'aquesta carta com el que vaig passar jo, cabrejat, omplint formularis 'a cap part' de la web esmentada. Igual a algú se li ocorre emmarcar el meu correu i penjar-lo al despatx del dissenyador (pensant-ho bé, un 'èxit' així podria ser el d'un comitè?) de la web.
Bernardo Stengel. Palma.
L'estat del benestar
Dos eixos cal seguir: l'estat del benestar i la neutralitat. El primer va lligat amb el segon. Espanya hauria de ser un país neutral, i sortir de l'OTAN. El retorn immediat de les tropes que hi ha a l'Afganistan, a Kosovo, al Líban, a les costes de Somàlia i fins i tot a Haití. Reduir al màxim la despesa militar. Què l'ONU sense el vet dels poderosos fos l'organisme suprem per resoldre els conflictes internacionals L'eix de l'estat del benestar representa defensar-lo davant les recomanacions de reduir-lo per part de l'FMI i de qualsevol partit de dretes, banc privat o patronal.
Atentament.
Francesc Domènec Ferrer. Palma.
