Bústia

Els ajuntaments presten molts serveis que no els corresponen
Serà la cançó de l'estiu, com si ho veiés. I sort que l'exhonorable Matas va fugir, el veig ben capaç de donar, sense complexos, 1,2 milions a Georgie Dann perquè hi remeni la música.

Hi ha també, però, molts serveis que sí corresponen als ajuntaments i no els donen. El cas més sagnant, i gairebé irreversible, és la destrucció del paisatge. Quants batles s'han distingit per fer complir la llei? Quants, casualment, han estat al costat dels infractors? No sé si us sona el cas Llucalcari i el cas les Covetes, però fa vint anys que se'n parla. Ens convindria estar més gelosos d'aquests temes. A part de tudar el patrimoni dels nostres fills, estam minant el sistema: l'Administració tan a prop tan a prop, com la confiança, també pot arribar a fer pudor. De fet s'intenta passar la disciplina urbanística a un estament superior, però encara hi ha molts ajuntaments que hi posen traves, com la cussa de l'hortolà.

Els camins públics es continuen tancant, un dels darrers casos denunciats és el camí de Can Maiol, a Establiments, que va de Palma a Palma, però, com ens informava Gustavo Catalán, cap funcionari ni cap assessor de Palma no sap de què parlam.

Els March tornen a posar plet a l'Ajuntament de Pollença. Diuen si podria ser idea del mateix batle, per perdre el plet i així es lleva un mal de ventre fort. No deu esser fàcil trobar-se entre el poble i el senyor del castell. El camí Vell d'Estellencs es va perdre per la manca d'esma dels missers de l'Administració.

Municipis de Catalunya ara fan curses per veure quin prohibeix més el burca. Jo ho trob, que ningú no ha de dur la cara tapada, sigui burca o mocador de bandejat, però no veig lògic que, per exemple, estigui prohibit a Montuïri i a Llucmajor i no hi estigui a Porreres ni a Algaida.

No sé si algú recorda les ganes que tenia Cirer de pagar els llibres escolars als nins de Palma, però... els nins que viuen a Palmanyola quina culpa en tenen, de viure un poc més enllà de la partió?

Val a dir que els partits locals són l'excepció i, a part d'incomprensibles al poble veí, no solen durar gaire legislatures. Així doncs quasi tot es cou als partits grossos, alguns dels quals no mouen un dit sense permís de Madrid. Aleshores en lloc de marejar amb el que correspon als municipis segons circumstàncies, sobretot si comanden o són a l'oposició, ja ho podrien aclarir entre ells als aquelarres sabatins.

Ningú ja no nega que l'actual crisi és total, estructural i va per llarg. Aleshores no seria cap doi prohibir tota la propaganda institucional, suprimir l'autobombo, els coets i la resta de parafernàlia a les inauguracions i, ja que hi som, podríem eliminar qualsevol ajuda a les campanyes electorals: la doblerada que podríem estalviar per aquí és incalculable. I, si tanmateix després de 30 anys de ballar La barbacoa encara n'hi ha que no saben què votar, ja és hora de deixar de marejar-los.

PERE LLOFRIU. PALMA.