Les lliçons del professor Myotragus
Ara que la premsa ha parlat tant d'aquests animalons potser convindria meditar una mica sobre ells. Ja en coneixeu la història: fa sis milions d'anys, l'estret de Gibraltar es va tancar i la Mediterrània es va dessecar. Aleshores arribaren a Mallorca uns mamífers als quals els científics els han posat Myotragus, que en grec vol dir rata-cabra. Per cert, que als exemplars més antics els posaren "Myotragus pepgonellae", en homenatge als "gonelles", aquests fòssils vivents que encara pul·lulen entre nosaltres i que sustente que el mallorquí és un idioma distint del català.
Devers set-cents mil anys més tard, xaaaaf! Les plaques tectòniques d'Europa i l'Àfrica es varen separar una altra vegada i en manco de dos anys la Mediterrània es va tornar a omplir (degué ser de veure!). Les cabretes quedaren aïllades a Mallorca, amb menjar a voler i sense cap enemic ni un.
Quan arribaren els humans, fa quaranta-cinc segles, es trobaren amb aquells paquets de proteïnes que ja no sabien córrer, de manera que començaren a organitzar una torrada darrere l'altra, fins que no va quedar cap Myotragus. Pel que sembla a ningú no se li va acudir de posar-ne una parella o dues dins d'un corral per fer-ne cria, i així, en manco de cent anys ja no en quedava cap.
D'aquesta història, se'n poden treure unes quantes lliçons:
1. Si un organisme, individual o col·lectiu, es troba sense cap incitació i ho té tot resolt, perd capacitats i recursos, i al primer desafiament seriós s'enfonsa. Això és tan cert per als myotragus, com per als imperis, com el Romà o el Castellà... o per als joves que passen els cursos sense estudiar, o als quals els pares els compren tot el que volen sense que s'ho hagin guanyat i s'avesen a obtenir-ho tot a canvi de res. Tots ells van cap dret a la seva destrucció.
Així doncs, si els vostres fills us demanen alguna cosa que no s'han esforçat per assolir, sempre els podeu dir "no siguis myogtragus".
2. Els primers mallorquins es trobaren amb uns recursos naturals fàcilment explotables i els varen destruir en tres o quatre generacions, sense pensar gens ni mica en el futur, sinó tan sols en el guany immediat.
No us resulta familiar el procés?
De quin partit devien ser els primers mallorquins?
Substituïu "myotragus" per "turisme" i ben aviat trobareu la resposta.
PERE MOREY
L'il·luminat
L'amo en Bauzá es refereix a l'Ajuntament de Palma com una colla d'il·luminats d'esquena a la gent. Ho diu un personatge que tot ell és propaganda barata, somriures a la repartició d'entrepans a la tercera edat, mentre que la seva feina la fa a mitges i la cobra sencera. Perquè José Ramón sí que viu d'esquena al seu poble, "ni hi és ni se l'hi espera", i tota la cadena en sofreix les conseqüències. Hem denunciat fins a una dotzena de vegades cotxes circulant en direcció prohibida per la nostra urbanització, veïns que es passen les normes per l'arc del triomf i tot això és producte que la Policia Municipal, primer grup de servei que ha d'estar a prop del veí, tampoc no fa la seva feina.
Exemple: dia 26 de juny, a la cruïlla del carrer de la Verónica amb Salvador Torres, hi va haver un accident: un cotxe que ha de fer un stop no s'atura i envesteix una moto amb un al·lot i una al·lota. Ella és la que en surt més perjudicada. Cridades a la Policia Municipal, ambulàncies... La Policia Municipal, tot i que hi havia una festa a Sant Marçal, és a dir, a 150 metres de l'accident, no hi compareix fins a mitja hora després. Una vegada agafades les dades dels que han vist l'accident, la gent reprèn la ruta i una veïna nostra va cap al Mercadona. I què veu? Un membre de la Policia Municipal ben assegut a l'ombra en un baret al cantó del carrer Cases del Poble, mirant-se de lluny l'escena... Això, com fa José Ramón Bauzá, és estar d'esquena a la gent. Quin futur ens espera...!
NATXO KNÖRR I BORRÀS. PRESIDENT AV SANT MARÇAL.
Carta a una opositora
En plena època d'oposicions a Magisteri, fa uns anys en un tribunal d'Ed. Física vam suspendre una jove de Manacor. Era bona en la part teòrica i era la millor en les proves pràctiques i programacions (on millor es veu un mestre). Érem un tribunal singular amb dos especialistes d'Ed. Física, dos d'Història i un president de Secundària, que no sabia ni què eren els nins petits. Tres dies discutint per 4 darrers aspirants per a 3 places. Ella quedà sense, després de molts empats perquè a la fi el president decidí que era la més jove. Possiblement, ara ja ha aprovat i és una excel·lent professional.
Les oposicions i, tot i l'honradesa de la majoria dels components dels tribunals, continuen igual. De vegades s'afavoreix els veterans. D'altres, com enguany, s'ofereixen moltes places, però no se'n donaran més de la meitat. Si no ja en parlarem. I els sindicats mai no hi diuen res... Ningú mai no diu res perquè si algú "piulàs" ( impugnàs), estarien diversos anys sense oposicions. Aquests és el vertader i indigne xantatge.
La persona que guanyà la plaça en aquesta al·lota la doblava en edat, quadruplicava en punts i es veia clar (com després va passar) que no faria mai Ed. Física. És ètic i just? No sabem ni el teu nom i per ventura ja ni te'n recordis. Que sàpigues, però, que moralment la plaça era teva.
BERNAT MOREY COLOMAR. STA.EUGÈNIA.
