El batle d'Escorca i el Guix
Benvolguts senyors i lectors, vull animar el Sr. Gómez, actual batle d'Escorca (soci i promotor, juntament amb el Sr. González Ortea, de la demolició de can Ganxo a cala Tuent), que digui a les famílies que creu que quedaran desprotegides quins són els seus plans reals, a qui deu el favor que per ventura ha de pagar amb un habitatge de la nova urbanització del Guix. Quina és l'estima real que té aquest senyor pel municipi del qual és el batle i que hauria de mirar molt per trobar un lloc tan emblemàtic com és la serra de Tramuntana i més en concret el seu municipi, on a més es troba el monestir. Només ens faltaria que alguns bancs com Caja Sur, que eren propietat del bisbat, que a més de fer fallida s'haguessin dedicat a promocions urbanístiques com la del Guix.
Són vuits i nous que no lliguen, però sí que tenen una veta, encara que prima, que pot ser els uneix. El que pareix clar és que al Sr. Gómez, no li interessa el benestar de la població d'Escorca, ni el manteniment del seu municipi net, ni protegir-lo davant les especulacions urbanístiques actuals ni futures. I sobretot ha demostrat, amb una demolició que simplement ha paregut una gerra visceral, que no té tampoc interès de fomentar la serra de Tramuntana, ni els refugis, ni l'excursionisme, coses que tenen un impacte gairebé comparable a la seva i tan anhelada promoció del Guix.
VICENÇ VIDAL. PALMA
El Festival del Mar o il cacciatore cacciato
Aquests dies se celebra a Palma l'anomenat Festival del Mar, Festinal Internacional de Cinema Gai i Lèsbic de Mallorca. En principi, es podria pensar que aquesta és una iniciativa positiva pel que suposa d'enriquiment cultural i, sobretot, pel fet de promoure el respecte i la plena integració dels homosexuals i de les lesbianes en la societat. Ara bé, això que seria del tot lloable perd tota credibilitat quan comprovam que els organitzadors discriminen les lesbianes i els homosexuals mallorquins. En efecte, la publicitat de l'esdeveniment i el programa de les sessions està redactat en espanyol i en anglès, ignorant olímpicament el català que és la llengua pròpia del nostre país.
O sigui, aquells que fan un festival, entre d'altres coses, per lluitar contra la discriminació del nostre col·lectiu, són els primers a discriminar. És allò que, en italià, en diuen il cacciatore cacciato. Voldria demanar així mateix al Consell de Mallorca i a l'Ajuntament de Palma que, l'any que ve, no subvencionin l'esdeveniment si els organitzadors continuen discriminant la nostra llengua.
FRANCESC T.B. PALMA
