TW
0

Protecció dels menors
Dia 20 de maig, les Corts d'Aragó van aprovar la Llei d'igualtat en les relacions familiars davant la ruptura de convivència dels pares. El 20 de maig sempre serà un dia històric per als fills de pares separats. Parafrasejant Neil Armstrong (primer home a trepitjar la Lluna el 21 de juliol de 1969), podríem dir: "És una petita passa per a una justícia justa, però un gran salt a favor dels drets dels menors".

Les motivacions per promulgar aquesta llei (aprovada amb 64 vots a favor i 1 vot en contra), entre d'altres, es basen en l'evolució de la societat mateixa, l'interès superior dels menors en relació amb les conseqüències de la ruptura de convivència dels seus progenitors i una major igualtat entre mares i pares a l'hora d'adjudicar la custòdia en les separacions litigioses. La custòdia implica uns drets, però també unes obligacions, que es contreuen implícitament en el mateix moment del naixement dels fills.

Aquesta llei, que serà seguida d'altres de similar contingut en totes aquelles comunitats amb dret foral propi (com són les Balears), regula, entre altres aspectes: 1) la custòdia compartida de manera preferent; 2) la mediació familiar; 3) el repartiment equitatiu dels béns, inclòs l'habitatge familiar comú; 4) la fixació de pensions alimentària i compensatòria, a més del repartiment de les despeses ocasionades pels fills en funció dels recursos reals de cada progenitor; 5) la garantia de continuïtat de les relacions dels fills amb els seus germans, avis, parents i partidaris.

El fills objecte de separacions litigioses estan d'enhorabona. Hi comença a haver una igualtat REAL (i no precisament la que predica i promociona el ministeri d'Igualtat). El País Basc, Catalunya i el País Valencià ja estan preparant una llei amb similar contingut (amb possibilitat que s'aprovi abans de l'estiu). Què esperam per posar fil a l'agulla a les Balears? Aquesta llei -cal llegir-la en detall- evitarà molts de conflictes inherents a les separacions litigioses que els nostres fills no es mereixen.
Bernardo Stengel Palma

De geologia i errades
La geologia és la germana pobra de les ciències. Els nostres joves acaben la universitat sense tenir ni idea dels terrenys que ens envolten i aquests són tan importants com el que hi viu damunt. Hi ha riscos imprevisibles i despreniments i cendres inevitables. D'altres perills són previsibles. Qualsevol dels nostres padrins amb un poc de sentit comú hauria drenat prou el mur de contenció de la via cintura que caigué fa uns mesos i hauria previst també el que ha passat en el tren. Aquest tram que ha caigut fou estudiat fa ja més de 80 anys pels geòlegs Darder, Fallot i moltes altres eminències vingudes de tot el món per a un congrés geològic. És molt didàctic i bo d'entendre. Material porós que deixa passar l'aigua i l'acumula, i material margós a baix impermeable que no la deixa sortir. I si fem una paret de formigó sense drenar on toca o prou, ja tenim la seu plena d'ous. I llavors, qui en té la culpa? Els professors, que no ensenyen? Els polítics, que corren i que s'embutxaquen els doblers? Els enginyers, que no en saben? Les subcontractes, que no ho preveuen i cobren? O els treballadors del formigó, als qui ningú no ha ensenyat? La geologia serveix per a qualque cosa.
Bernat Morey Colomar. Sta Eugènia