Crec que ja és hora de deixar d'enfrontar professorat d'ambdues xarxes i fer una anàlisi seriosa del per què hi ha la situació que patim uns i altres, i començar a recordar als responsables, pel bé de l'educació de la futura ciutadania, que l'educació és alguna cosa més transcendent i que necessita molt més que pactes i grans canvis.
Neus Santaner Pons. Inca.
Per què?
Retallades de salaris al personal que treballa per l'Estat, retallades en les inversions de l'Estat, congelacions de les jubilacions, etc., etc. Però per què l'Estat havia d'ajudar els bancs, si ara els bancs no ajuden l'Estat? Per què ajudar Grècia amb tants de milions d'euros si no en tenia prou l'Estat espanyol? Per què mantenir tants de soldats a quatre bandes diferents del planeta, que costen molts de diners per tenir-los ben equipats amb material molt car? Tot per grandeur, com si Espanya fos una gran potència mundial. I ara com li ho agraeixen?
Francesc DomÈnec. Palma.
Fums
Estic totalment d'acord que es prohibeixi fumar a tot arreu (i això que som fumador, però som conscient que puc molestar en fer-ho). Ara bé, a mi em molesta la pol·lució, els renous i la brutor de la nostra estimada ciutat i no veig que ningú no es prengui tan seriosament l'assumpte com el tabac.
Òscar Pujol.
Camí de Santiago, camí de llibertat
Camí de llibertat! Aquest fou el lema escollit per reflexionar al llarg dels 120 km recorreguts pel grup d'interns i d'internes del Centre Penitenciari de Palma, acompanyats per uns voluntaris de Pastoral Penitenciària que realitzàrem el camí de Santiago portuguès des de Valença do Minho fins a arribar a la catedral de Santiago de Compostel·la.
Amb aquesta peregrinació, a part del sentit religiós, cultural, esportiu o lúdic, s'han aconseguit altres objectius, sens dubte fins i tot més importants, com el reforç de l'amistat, la germanor, la col·laboració i el respecte entre tots els integrants del grup.
Si bé durant el camí ens trobàrem amb les lògiques dificultats físiques, com les inevitables tiretes i bòfegues que patiren alguns dels participants, i la pluja i el vent, que ens acompanyaren durant bona part del recorregut, no és menys cert que amb comprensió, bon humor i, sobretot, amb una bona dosi d'il·lusió, les complicacions varen ser superades fàcilment.
Un dels moments més celebrats durant la peregrinació va ser la trobada, al Monte do Gozo, del nostre grup amb nombrosos interns d'altres centres penitenciaris. Aquest encontre va coincidir amb l'arribada del director de la penitenciaria de Palma, la jutgessa de vigilància, una psicòloga i una educadora que, amb la seva presència i la seva participació en la darrera etapa del recorregut, precisament des del Monte do Gozo fins a la catedral de Santiago, volgueren ratificar als pelegrins tota la seva confiança i suport. Aquesta circumstància va ser molt agraïda per tots els integrants del grup, tal com quedà perfectament reflectit en les paraules que pronuncià la representant dels interns en l'acte duit a terme en finalitzar l'emotiva i multitudinària missa del pelegrí.
La peregrinació es considerà conclosa per part de tots els participants i, d'una manera molt especial, pel grup d'interns i internes del Centre Penitenciari de Palma (als qui s'ha de reconèixer i agrair el sentit de responsabilitat, el seu magnífic comportament, la seva excel·lent actitud i la seva extraordinària solidaritat), amb un renovat i viu desig que el camí fet sigui, per tots ells, l'inici d'un nou camí renovat, d'il·lusió, de futur i d'esperança. En definitiva, d'un nou camí de llibertat!
Biel Vich. Algaida.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.