Bústia

Cal un encès combat d'idees
Cenyint-me als territoris de Formentera, Eivissa, Mallorca i Menorca, no podem negar que les perspectives electorals d'una proposta política pròpia del país no són gaire alegres. Vull dir, ni pel que fa a una opció nacionalista de dretes, invisible a la meva vista fins al dia d'avui, ni tampoc a una d'independentista i d'esquerres, que depèn d'una unitat de forces que ara no hi ha. No hem d'oblidar, però, que l'hegemonia dels partits, lleis i aparells de l'Estat han tengut molt fàcil mantenir, arreu dels anys i de la societat, la manca de cultura democràtica producte del franquisme i que tant afavoreix el gairebé inexistent interès per la participació o acció política de la gran majoria de la gent. Ni tan sols a l'hora d'anar a votar: abstenció o bipartidisme fàcil i res més fins a Sant Tornem-hi.

L'acomodament de vida ideològic de la nostra societat occidental ens ha portat a un estat de no tenir aspiracions més enllà de les materials i capitalistes. I d'aquests troncs, aquestes estelles: si no vaig errat, ens trobem en un estat generacional en el qual, segons estudis rigorosos, els joves d'avui són més incultes que els d'ahir i també viuran amb molta menys qualitat de vida que la que han fruït les generacions immediatament anteriors. I sembla que no van de feina per evitar-ho, com si no fos possible que allò que els han ofert la publicitat i l'engany del consum fora mida no sigui vera. Ara ja en començam a patir les conseqüències: dramàtiques, tràgiques. Ho podeu creure.

En el nostre cas, com a poble i territori sense Estat i sotmesos al francès i a l'espanyol, és pitjor. Com més avanços tecnològics es produeixen en l'àmbit dels mitjans de comunicació, escrits i audiovisuals, més ofertes es multipliquen en les llengües i interessos diferents dels nostres. I més mal de fer és fer arribar arreu les nostres idees en una llengua de cada vegada més minoritària. Potser, i no és segur, on podem incidir més és a la xarxa, a internet. Com fer arribar, doncs, a la gent les idees, les nostres, de manera clara i continuada per posar fil a l'agulla i poder teixir un futur d'esperança?

Ve tot al cas per pensar que, si no ens espavilam molt i aviat, tenim els dies comptats. Com a molt, representarem una diversitat pintoresca que queda bé dins el paisatge de l'Europa dels estats democràtics, capitalistes i paternalistes en el sinònim de colonitzadors. Nosaltres som pocs i mal avenguts, no ens enganyem. Però ho podríem canviar, perquè ha estat amb la força de les idees, sovint des de posicions minoritàries, que s'han arribat a assolir els grans canvis polítics i socials de la història contemporània.

Per començar, i parlem d'ara mateix, la proposta d'Esquerra Republicana té, al meu entendre, un abast ben fondo. Serà amb l'exemple del nostre quefer que guanyarem l'adhesió de la gent. Una assemblea que sigui capaç d'ajuntar totes les persones i sensibilitats per crear, de manera personal i col·lectiva, l'eina precisa i necessària per treballar en un camp tan xerec com és la realitat social i política a casa nostra. Cal, pel que fa a l'illa de Mallorca i a les altres germanes i als territoris de més enllà, el que publicava La Veu de Mallorca pel mes d'abril del 1918: "Cal un encès combat d'idees on hi prenguin part de tots els estaments de l'opinió mallorquina per poder entreveure quina serà la definitiva posició espiritual de la Mallorca de demà".

JOAN Vicenç Lillo i Colomar. Alaró.

Arruïnats
Per què el Govern Antich no té el coratge de dir que l'erari autonòmic està sota mínims, vaja, que estam arruïnats? Per què Zapatero no fa el mateix? Anam amb una mà davant i l'altra, darrere. Tota la resta és comèdia.

mateu Socias. Palma.