Palma07/05/10 0:00
TW
0

Resposta a una exprofessora
Durant la meva gestió al capdavant del Cofuc es varen reduir 2 euros hora els honoraris de 52 euros hora que cobraven els professors dels cursos de català. L'objectiu era intentar reduir amb aquesta i altres mesures els més d'un milió i mig d'euros de dèficit que tenia el Consorci, però també es varen prendre altres mesures per garantir l'objectivitat i la legalitat en les contractacions dels professors. Així, en aplicació de la Llei d'incompatibilitats, es promogué un acord del Consell de Govern que permetia, per primer cop, comptabilitzar una feina a l'Administració pública amb la impartició d'un curs de català. Abans, la gran majoria de contractacions incomplien aquesta llei. L'aplicació d'aquesta llei, que vaig impulsar decididament, afavoreix clarament els professors de català que no són funcionaris; per tant, possibilita que s'incorporin a la docència per al Cofuc persones en atur o que només realitzaven algun curs, a les quals el Cofuc va oferir la possibilitat de ser contractades laboralment.

De fet, els contractes laborals als professors de català varen esdevenir la regla i no l'excepció, com abans succeïa. És cert que amb un contracte laboral, els funcionaris que realitzen cursos veuen disminuir el net que cobren mensualment, però també és cert que les persones que estaven a l'atur o només realitzaven un o dos cursos, ara gaudeixen de la protecció que els dóna un contracte laboral. Altres mesures adoptades varen ser, per exemple, obrir la borsa de professors a llicenciats amb el certificat D de català, de manera que aquesta s'incrementà notablement. Per últim, els cursos a distància es varen oferir, crec que per primer cop, als integrants de la borsa de professors i l'adjudicació de cursos es va fer per rigorós ordre a la borsa, o almenys aquestes eren les instruccions. Si no es pogueren incrementar posteriorment els sous dels professors, va ser per manca de pressupost i per la dràstica retallada pressupostària que s'anunciava. Em consta que algunes d'aquestes decisions s'han modificat amb la meva partida. Jo només puc explicar el que vaig fer.

Pel que fa a la subcontractació de cursos, aquesta es va fer només en casos especials (cursos per a nins i joves) i majoritàriament amb altres institucions públiques o semipúbliques (escoles d'adults, IEE, etc.). Només en un cas, en els cursos d'acollida per a nins i joves que es volien posar en marxa per primer cop, es va fer un concurs públic per adjudicar-ne la gestió. El motiu no era altre que la incapacitat del Cofuc per gestionar directament més cursos, atès que en aquells moments, any 2009, s'havien batut tots els rècords d'organització de cursos de català. L'objectiu era assumir directament, a partir del segon any, l'organització d'aquests cursos. En fi, crec que queda clar que la contractació regular i estable, dins dels límits del compliment dels principis de publicitat i objectivitat, eren l'objectiu de la meva gestió al capdavant del Cofuc. I el que em sap més greu és no haver pogut aplicar una petita però indicativa pujada dels sous, però m'han comentat que aquest augment s'ha produït posteriorment.
JAUME PAYERAS ALZINA. Palma.

Perill, caça de cabres
A mitjan quadrienni negre, la presumpta Maria Antònia Munar, l'inefable Miquel Àngel Borràs, i no sé quins altres polítics, acabaven de descobrir i presentaren en societat la cabra "mallorquina". Quin golarro!
Aleshores ja no era possible transitar per quasi cap camí sense veure el rètol més repetit a Mallorca: "Prohibido el paso". Com que aquest rètol pot estar perfectament a qualsevol camí públic, sense que cap batle no se'n preocupi, ja ens hi havíem acostumat. "Prohibido el paso" ja forma part del que és nostre, ho hauríem de vendre com a souvenir, així els turistes encara en farien un panxó de riure, cosa que sens dubte contribuiria a la desestacionalització, que bona falta ens fa, diuen.

Serà per això, i si no vés a saber, que l'infaust rètol ja s'ha redoblat amb un altre que diu: "Danger!, Achtung!, Perill: caça de cabres". I és que la cabra mallorquina només serveix per matar-la, amb bales, naturalment, però, mentrestant, s'ha d'engreixar capolant els santuaris d'endemismes i la resta de la Serra. Mengen, fins i tot, mànec de fulla de garballó.
Deia, fa 30 anys, que per la Victòria, un dels poquíssims lloc públics, era un dels pocs llocs on hom podia passejar tranquil sense veure rètols prohibitius. Ara ja n'hi ha molts que diuen "Perill, caça de cabres".
Cala Murta (Formentor) havia estat durant dècades un lloc i una fundació altruista que continuava el llegat de Costa i Llobera. Ara ja diu "Perill, caça de cabres".
Qualsevol dia ens inauguraran un altre tros de la ruta de la Pedra en Sec. On comença el tros de camí de la caseta que s'inaugurarà, un rètol del Govern (nostre) ara ja diu: "Perill, caça de cabres".

A Ternelles volien fer una reserva integral, o zona d'exclusió, o tancar el pas perquè sí, però com que no ho han pogut aconseguir, ara ja diu "Perill, caça de cabres".
Pràcticament ja hem mencionat tots els llocs oficials on es pot matar cabra mallorquina, que per això la varen inventar, però com que el que ens agrada és empastifar Mallorca de rètols prohibitius, per tota la resta de l'Illa ara també ja diu "Perill, caça de cabres".
Diuen que hi ha betzols que paguen una fortuna per matar una cabra. Realment s'ha d'estar com una cabra, perquè mostrant-los una pastanaga te les has de llevar de damunt a coces. En qualsevol cas, els amics de la "gestionitis" passa d'hora que valorin els efectes col·laterals que els turistes que vénen a l'illa de la calma se'n tornin amb una bala. I els indígenes?
PERE LLOFRIU. Palma.