Palma16/04/10 0:00
TW
0

La carretera del far de Formentor
Ja fa un bon grapats d'anys que transit amb bicicleta pels camins i per la carreteres d'aquesta estimada illa que és Mallorca. I em dol i m'indigna profundament l'estat en què es troben pertot arreu, sobretot si són secundàries o locals, i veure com s'han malbaratat una quantitat enorme de recursos amb promoció turística per donar una bona imatge de la nostra illa, de fomentar rutes cicloturístiques per atreure visitants en temporada baixa i que continuïn en un estat deplorable, veure com els darrers anys per part del Consell i ajuntaments hi ha hagut una gran inversió per tal d'asfaltar antics camins de terra sense mirament ni justificació, mentre que es deixen de banda carreteres que uneixen pobles. A mi m'agradaria saber quins criteris empren els responsables a l'hora de prendre decisions amb aquesta matèria, si és que en tenen. O bé és fan ampliacions de carreteres desmesurades, amb grans pressupostos o no es fa res.

L'exemple que més crida l'atenció de tot el que he comentat és la carretera del Port de Pollença al cap de Formentor, un dels principals reclams turístics, que bé es cuiden de vendre a totes les fires, i que es transitada pels milers de cicloturistes, però que, a més, d'estar en un estat deplorable, plena de clots, és perillosa i insegura, quan per arribar-hi fan una grandiosa ronda, amb faroles cada dues passes. Tot plegat un despropòsit i com aquest en podríem posar un bon grapat d'exemples.

És ben hora que es facin polítiques per millorar l'entorn amb un poc de sentit comú i amb racionalitat, tenint esment a les petites carreteres com una part important del nostre patrimoni, apreciant i cuidant el nostre paisatge. Només així ens podrem guanyar una declaració de patrimoni de la humanitat
ANTONI GALMES RIERA . Manacor.

Un home jovial
En llatí, el nom del rei dels déus, al qual nosaltres diem Júpiter, era Jove, d'aquí el nom de Dies Jovii = Di-jous.
Jove era, en general, un déu alegre, sociable, amistós, d'aquí ve la paraula jovial. Joan Ygualada era un home jovial. Una persona senyorial és aquella que sap actuar amb generositat i elegància, i això tant en el vestir com en el seu capteniment de cada dia. En Joan Ygualada era un home snyorial. Quan algú sap gaudir de les coses bones de la vida i prendre l'embocadura de les que no ho són tant, es diu que és una persona vital. En Joan Ygualada era una persona vital. I com que "no s'apleguen que no s'assemblin", la seva dona Margalida Truyols és, també, jovial, senyorial i vital, i la seva companyia i ajuda han alleugerit molt els patiments d'en Joan durant la seva llarga malaltia, des d'aquell malfadat viatge en creuer pel Douro, ara fa prop d'un any, quan va aplegar una pneumònia, fins que el dissabte 10 d'abril va emprendre un altre viatge. Aquesta vegada, emperò, i per seguir dins del món de la mitologia, direm que va ser en la barca de Caront i per la llacuna Estígia.

En tot aquest temps na Margalida no s'ha separat d'en Joan, l'ha encoratjat en el seus esforços per recuperar la mobilitat, però el cos del seu home no ha pogut resistir tantes envestides i finalment ens ha deixat.
Els Amics del Museu -i sobre tot, amics dels Amics- confiam que na Margalida pugui recobrar aviat la seva joia de viure habitual i hi podrem compartir les nostres excursions i viatges, xerrades i concerts. Sabem prou bé que no podrem omplir mai el buit que li ha deixat en Joan, però ella també sap que té tota la nostra simpatia i condolença més sincera.
Una abraçada, Margalida, de part de tots els Amics.
PERE MOREY SERVERA.Ciutat

Enhorabona! Reial Mallorca
El 17 d'abril d'enguany es compliran exactament 50 anys de la gesta del Reial Mallorca en el vell camp de Vallejo davant el Llevant. Es va assolir la Primera Divisió i, per primera vegada, les Illes van poder gaudir veient partits en l'elit, als quals fins llavors només podien accedir a través de la petita pantalla. La temporada que ve el conjunt vermell sumarà 25 anys en la divisió d'honor del futbol espanyol, un quart de segle d'alegries i disgusts però que han servit que en aquests darrers 14 anys el club maduràs i es refermàs en la màxima categoria.

Lluny queda aquell diumenge de Pasqua de 1960 a terres valencianes però, encara avui, són molts els que conserven a la retina la rebuda sense precedents a Palma dels campions davant de més de 20.000 ànimes enfervorides que victorejaven els seus ídols: Zamora, Guillamón, Diego, Cobo, Bolao, Currucale, Czoka, Mir, Laguardia, Oviedo, Rodríguez II. Sense oblidar-nos d'Arqué, Forteza, Boixet, Sureda, Juan Carlos Lorenzo i molts d'altres. Des d'aquestes línies, vull fer arribar la meva més sincera i entranyable enhorabona a tots i a cada un que van fer possible que el Reial Mallorca assolís la glòria, als qui la van continuar i als qui avui governen la nau barraleta. Ara s'ha d'anar creixent com a club i esperar continuar gaudint de la divisió d'or d'aquí a 6 anys amb motiu del centenari de la institució.
SEBASTIÀN AGUILÓ ANDRÉS. Palma.