Cartes dels lectors

Davant aquesta situació de crisi, volem transmetre el nostre agraïment als grups següents: a Coral amics de la música i al gran grup Percutrò, pel concert de l'any passat; a les persones de la nostra parròquia, per la seva borsa d'aliments -cada vegada que ens ha fet falta-; als col·legis i les escoletes Picasol, Fada Morgana, Angelets, Jaume III, Sagrats Cors, Nostra Sra. de Gràcia, Sant Bonaventura i Escola Nova i a la mestra de teresetes Joaquina Faidella per la seva donació per Nadal; a Òptica Llucmajor, a la revista Llucmajor de Pinta en Ampla i al partit Socialista de Llucmajor (PSOE) per les seves donacions d'aliments; a les confraries Nostra Senyora de Gràcia, Sant Crist de l'Esperança, Joventut Seràfica i Crist de l'Agonia, a la regidora de Serveis Socials Maribel Soteras, a l'Ajuntament i a totes les persones que de manera anònima fan possible la nostra tasca.
Moltes gràcies en nom de tots aquells que ho rebran i de tots els voluntaris.
Grup de voluntaris de Càritas. Llucmajor.

Resistència i llibertat?
El passat 6 d'abril es lliurà a Ciutat el premi internacional Jovellanos resistencia i libertad, una iniciativa conjunta dels governs autònoms de les Illes Balears i del Principat d'Astúries. A més del nom del premi, en castellà, totes les intervencions orals de l'esmentat lliurament es realitzaren en aquesta mateixa llengua -inclosa la del president autonòmic d'aquesta terra!-, en un acte més del servilisme proverbial a què ens té acostumats aquest senyor i que, per descomptat, no té res a veure amb l'esperit que pretén reivindicar el suposat esdeveniment. Sembla que no se n'adona, encara, que és una obligació inexcusable, per a la primera autoritat d'un país, parlar sempre, dins el propi territori i en qualsevol circumstància de representació oficial, en la llengua pròpia -i, si algú no l'entén, la tecnologia fa meravelles-. En aquesta línia, res més lluny del nostre imaginari col·lectiu, lamentablement, que veure el màxim representant polític d'aquest país nostre reivindicar la plenitud dels valors que manifesta honorar el premi en qüestió: el compromís amb la resistència, la llibertat i els drets humans (els efectes de la colonització espanyola són, i han estat, devastadors). Aquí, l'activista sahariana Aminatu Haidar ha estat guardonada per la seva lluita digníssima pel dret a l'autodeterminació del seu poble. Quina amarga ironia no representa aquest guardó en ser lliurat per un lacai que no qüestiona en absolut la submissió a l'Estat espanyol, com sí que fa, i de quina manera, la senyora Haidar davant l'Estat marroquí! Segurament, el nostre poble haurà d'avançar molt més en tots els camps per assolir la llibertat sobirana que un dia vàrem tenir, absolutament necessària per a tots els pobles que vulguin existir, però també és cert que cap país no es mereix tenir uns governants tan mesells. Andreu Salom i Mir. Pollença

Cases
En els suplements dominicals dels periòdics solen sortir cases suposadament capdavanteres en "estil". Sense discutir sobre gusts estètics ni sobre coses poc pràctiques sols fetes per mostrar i no per viure, una cosa ens crida molt l'atenció: algunes estan construïdes sense respectar la Llei de costes. I són noves, ja que cap pescador no viuria allà on estan. S'hi posa d'exemple un presumpte delicte en territori, fins i tot de vegades amb comentaris sobre els propietaris i el seu poder adquisitiu (que aquesta n'és una altra). Pensam que el tot en si és excretable. Què voleu que en pensi la resta de mortals acaramullats en pisets llogats quan veuen com s'ho munta segons qui sobre terrenys públics i amb tota la barra del món. I presumint-ne encara! I els responsables municipals o del Consell, què fan quan veuen les fotos? Paren la mà?
Bernat Morey Colomar. Sta Eugènia