Cartes dels lectors

L'altre presbiteri de Mallorca
El Dimecres Sant horabaixa, quan partia cap a la Seu, el meu company rector per anar a celebrar aquesta manifestació clerical a l'entorn del bisbe, que es diu benedicció dels OLIS, jo, un EX, vaig dir al seu amic capellà que fes una pregària per l'altre presbiteri que no hi serà, que estarà absent, per tal que el presbiteri total, real, el teològic, el que està més enllà del dret canònic, sigui de veritat present, també amb els seus problemes, maldecaps i alegries joioses .

Els exclosos (sua sorte comptenti o no), cadascú i només cadascú ho sap, són part del mateix presbiteri, pesi a qui pesi, perquè ho diu la teologia més rància. In aeternum. Així és. Record un dia en què n'Andreu Genovard (salutacions, Andreu), vicari capitular, em va dir que no parlés de "nosaltres i vosaltres", que érem nosaltres, els EX, que dividíem, que érem els exclosos els qui ens havíem separat. La meva reacció va ser: No juguem. A mi i a tots -per ser legals- els qui ens sometérem a l'infame, inhumà i vil procés de secularització, en el qual ens feren posar mentides, humiliacions, i ens passaren per incriminacions no del tot voluntàries, per aconseguir la papereta de Roma que legalitzés la rara situació; som, sense deixar de ser, no podem ser malgrat continuem sent, serem, però alerta a ser i a mostrar què sou!

Allò que sí que puc confessar és que, arribat a la carena o cim de la vida, em sent estimat per Déu i pels homes, pels meus i pels estranys, que la vida d'un secularitzat no és gens terrible, ni amargada, ni plena d'odis, ni mirada amb desplaïment o despit: som ciutadans amb coratge que quan analitzam la solitud de molts antics companys, els compatim (si pateixen); els volem oferir amistat, companyonia, si la desitgen; i davant aquesta onada de merescuda maledicència pels casos greus de pederàstia, volem repetir a tothom que són molt pocs en quantitat, encara que molt greu en qualitat. (Melius nubi, quam uri -"millor casar-se que cremar-se"-).

Escric això, un Divendres Sant, per deixar-ho escrit i publicat. Vull ser i crec ser deixeble de Jesús, el de l'hort de Getsemaní, que esper la Pasqua florida com tot Crist. Els anys que em queden voldria foren pascals, d'una primavera que esclata, que floreix rebrots d'esperança, de vida nova, de floració exuberant plena de roses i espines, fruits nous i noves generacions de persones renovades capaces d'esbucar estructures caduques, velles idees, repressions inhumanes, esglésies cruiades.
Recedant vetera, nova sint omnia. "Acabin de caure les vellúries podrides, reneixin vibrants les bondats".
PERE BARCELÓ. Puigpunyent.