Palma06/04/10 0:00
TW
0

Els molestadors de Grosske
A Palma hi ha més de 47.000 cans amb microxip i es calcula que en total poden arribar fins a 80.000. Per altra banda, l'article 48 de l'actual ordenança municipal diu textualment: "Els propietaris i posseïdors d'animals de companyia els han de facilitar la possibilitat d'exercici físic". Per tal que així fos, la regidora de Salut va anunciar en roda de premsa el 2 d'octubre de 2008 que l'Ajuntament construiria 5 parcs canins però, encara ara, no n'ha fet cap ni un.

Així que hi ha desenes de milers de ciutadans esperant una solució que no arriba mai i, com que tot pot empitjorar, Grosske ha contractat 35 molestadors per tal que, de 8 a 3 i de dilluns a divendres durant 6 mesos, recorrin tots els parcs, platges, solars i camps oberts que poguéssim utilitzar els amos de cans per amollar-los, amb l'únic objectiu d'amenaçar-nos enutjosament amb multes de fins a 15.000 euros per amollar el ca, encara que sigui a un lloc on no hi hagi ningú. No comprenc com pot anar d'ecologista algú que demostra semblant cinofòbia.

NIEVES MARTÍN. Palma.

Desatencions a l'Hospital Comarcal d'Inca
El passat 12 de març la meva sogra, afectada d'uns dolors aguts a l'esquena i sense poder fer passa, va ser traslladada en ambulància fins a l'Hospital d'Inca, atesa la recomanació del metge de capçalera. Un cop al centre sanitari, va ser atesa al servei d'Urgències pel metge de guàrdia. Allà li feren una radiografia i li donaren alguns calmants, a l'espera de com evolucionaria. Al capvespre hi va haver un canvi de guàrdia de metges i la doctora Eva Fernández Garzón li va donar l'alta mèdica. Li digué que ja podia anar a casa i que es prengués uns comprimits pel dolor.

Després d'això, la feren vestir-se (millor dit, la infermera l'hagué de vestir, perquè ella, aleshores, ja era totalment incapaç de fer cap moviment articulat). La meva dona, amb prou feines, la va poder ficar al cotxe, mentre que ella es queixava insistentment d'unes fiblades fortes a l'esquena. Acte seguit, es dirigiren al centre de salut de Pollença, d'on són naturals. Allà, el metge va haver de sortir al carrer i anar fins al cotxe per poder veure-la. Els va indicar que anassin tot d'una a Son Dureta. En aquest hospital, després de passar per urgències, la portaren immediatament a la Unitat de Cures Intensives, on va estar 48 hores. Els metges que l'atengueren es feien creus de com en el seu estat podien haver-la donada d'alta.

En resum: ha quedat ingressada a Son Dureta durant dues setmanes i està pendent de ser operada d'una hèrnia discal. En aquest interval de temps ha estat atesa per especialistes i per la unitat del dolor i han hagut d'administrar-li una gran quantitat d'analgèsics i antiinflamatoris.

Aquesta és tan sols una de les tantes històries de desatencions que, malauradament, es repeteixen a l'Hospital d'Inca, la qual cosa defrauda els habitants de la comarca que temps enrere dipositaren la confiança a l'esmentat centre sanitari.

ANDREU SALOM MIR. Pollença.