Cartes dels lectors

Pederàstia dins el clergat
Ens plouen notícies des dels quatre vents, que hi ha casos dolorosos de pederàstia dins el clergat. És notícia dura, plena de molt greuge, afrontosa per tothom. Allò que queda clar és que no hi ha rosa sense espina. Per molt amunt que volguem cantar les excel·lències del clergat, hem de comptar amb allò menys excels. Tots som fang o no? Reflexionem-hi.
1.- Pels qui estan nets, assumir aquesta lacra és tasca molt denigrant, malgrat que sigui amb baix percentage numèric, però molt alt en qualitat.
2.- El celibat és un tema controvertit de sempre. Dins les lleis eclesiàstiques per desgràcia es mesclen ous amb caragols. Un do de Déu, que es diu carisma, no es pot convertir mai en llei. Doncs diuen que per prevenir les herències del patrimoni de l'Església als fills, descendents, el celibat es va fer llei general. Això fa que molts clergues es botin la barrera, aprofitant-se dels menors, perquè no poden amb majors, per caure en l'abominable pederàstia. ON ÉS L'ESPERIT DE DÉU?
3.- Aquesta mostra que ara sorgeix des que el Vaticà ha aixecat el que ha estat voluntàriament silenciat pels bisbes, àdhuc pel Vaticà, i pel mateix Ratzinger, saben prou bé que obeeixen a manca de formació sexual dels clergues i religiosos. "Tota sexualitat fora del matrimoni (pensaments, paraules i obres) és pecat". Pobres infants i joves víctimes de ments malaltisses, poc conscienciades, depravades, que, juntament amb la carena jeràrquica, han deixat de banda el consell apostòlic que diu: "Millor casar-se que cremar-se"; que "els bisbes, només tenguin una sola dona"; idò no, caparruts entestats, les jerarquies més apostòliques que els mateixos apòstols ho imposen com a condició vitalícia per a tot aquell que vol fer un servei de culte a les comunitats cristianes. S'ha de respectar el vot de castedat, baldament es cremi del tot. És materia intocable! No és pot ni discutir, ni tractar. Roma locuta, causa finita. Ja està.
4.- No hi ha dret, per part de la crítica, que es posi dins el mateix sac tots els subjectes que duen la càrrega celibatària o la gojosa fruïció d'un do carismàtic de Déu. Jo confés que, per no cremar-me, vaig preferir perdre l'únic que m'ensenyaren a fer, que era de capellà; per recomençar un altre tipus de vida per la qual no estava tampoc preparat, però que no me'n penedixo gens. També m'ha gratificat molt, i m'ha donat moltíssimes satisfaccions, amics, fills i nores ben aguts/des, tasques noves, plenes de sentit, amb coratge i delit.
5.- Tampoc no crec des de la serenor dels anys viscuts que el temps que va de vint-i-cinc a quaranta anys sigui el millor per ser nomenats preveres (que vol dir sènior, major, senex), ja que avui quan defineixen temps jove el fan arribar als quaranta anys. Per això, senyors jerarques o deixau casar els capellans o ateneu-vos a les conseqüències. És criminal la pederàstia, però no són culpables només els infractors, sinó la immutable estructura piramidal eclesiàstica, la bona i moltes vagades infructuosa fama, aconseguida per silencis escandalosos, pels privilegis presuposats i pels encants teòrics del que es pretén millor, sense arribar a allò que és bo.
6.- Avui, que s'ha allargat la mitjana de la vida fins a vuitanta anys, deixau que les comunitats cristianes, que les parròquies, que les diòcesis, elegeixin els/les seus/seves caps d'entre els fidels i deixin de crear nobles o difamades castes, que ja veis on duen de manera implacable.
6.- Sense cap dubte, servir no és gens fàcil ni tampoc emprendre nous camins.
Que Déu ajudi l'enganyat.
Pere Barceló. Puigpunyent.