Cartes dels lectors

Jo faig costat al Govern cubà i al seu poble
El reclús cubà Zapata, després de ser degudament informat de les conseqüències fatals que implicaria la seva de vaga de fam i després de rebre les millors atencions de què disposa la sanitat cubana gràcies al socialisme, va acabar morint. Fins i tot la pròpia mare va agrair als metges tot el que havien fet per al seu fill, vam poder veure-ho en un vídeo gravat de manera oculta per la intel·ligència cubana, que sabia com les forces agressores instrumentalizarien aquesta mort en benefici de la seva estratègia d'imposar de nou la dictadura del capital a Cuba.

Al senyor Zapata i a altres presos a Cuba se'ls intenta fer passar per presos polítics, no ho són de cap manera. No estan condemnats per les seves idees, sinó per rebre fons i treballar per a potències hostils a la República de Cuba. Per si algú no ho sap, recordarem que Cuba sofreix un embargament comercial per part dels EUA, país que fa cinquanta anys que es dedica a accions de sabotatge i assassinats o emparant terroristes. Fins i tot el 1961 va intentar una invasió que afortunadament va acabar amb la seva humiliant derrota a badia de Cochinos.
Amb el codi penal espanyol a la mà, i en aplicació de l'article 592, semblants delictes de traïció al nostre país serien penats amb condemnes de quatre a vuit anys.

Evidentment, tots els mitjans d'"informació" han silenciat aquests fets. La notícia no solament ha estat presentada de manera esbiaixada, sinó que fins i tot els comentaris que acompanyaven les imatges de la manifestació de les "dames de blanc" contradeien el que podíem veure nosaltres mateixos. Segons els comentaris, havien estat dissoltes violentament i introduïdes en dos autocars, tots els que les insultaven eren "agents governamentals". El que es podia veure era una multitud increpant trenta dones, que eren introduïdes en dos autocars i allunyades del tumult per garantir-ne la seguretat. Què hauria passat si haguessin estat agredides per la gent?, la notícia seria que se les va abandonar al linxament. Increpades per més de dos-cents agents governamentals?, de riure, es refereixen a aquella senyora d'uns setanta anys que cridava: "Fora mercenaris!" o a les madones que clamaven contra els "gusanos"?

Qualsevol persona no alienada i amb un mínim de sentit crític pot fer-se les següents preguntes: per què els qui es manifestaven a favor del seu govern i les seves conquestes eren quatre vegades més que els qui ho feien en contra, per què en una ciutat de més de dos milions d'habitants com l'Havana basten dos autocars per allotjar-hi la dissidència? A part dels articulistes i pseudointel·lectuals que difamen des de les columnes, s'han unit a la farsa una sèrie d'artistes, escriptors i cineastes molt obedients amb els grans grups empresarials que controlen les editorials, productores i segells discogràfics que garanteixen la seva folgada i tan "solidària" existència.
Creiem que les declaracions d'aquests comentaristes a sou, mercenaris de columna diària o artistes i intel·lectuals petits -burgesos no fan més que plasmar els seus interessos de classe. Els nostres estan amb el poble treballador de Cuba i el partit que l'ha dut a ser un exemple de dignitat, independència i solidaritat amb tots els pobles de la Terra. És perquè som simples assalariats, treballadors que no cobren per escriure i que mai no ho faran a favor dels explotadors.
ALFONSO SASTRE SERRA, MIGUEL CRUZ AMENGUAL, CONCEPCIÓN BARELLA CÓRCOLES, MARCEL PINCH I ESTEVE, ESTEBAN JOSE JIMÉNEZ CASTELLÓ, MIQUEL ALEJANDRO VICENS DALMAU, MIQUEL ÀNGEL BORRAS BORDOY, MIGUEL ÀNGEL MARTÍNEZ HERVÀS, JOAN CALDENTEY AMENGUAL, JOSEAN M.ESQUERRA Palma.