Cartes dels lectors

Són lliures les eleccions a Cuba?
Del 24 de febrer fins al 24 de març tenen lloc a Cuba més de 50.000 assemblees de veïns que permetran, a més de 8 milions de cubans i cubanes amb capacitat legal per exercir el dret de sufragi actiu en igualtat de condicions i possibilitats, tenir l'oportunitat de proposar i ser proposats, de nomenar i ser nomenats, i d'elegir i ser elegits per ocupar els 15.093 escons de les 169 assemblees municipals del país. Els qui hem tingut l'interès i l'oportunitat de presenciar algunes d'aquestes assemblees -obertes a tota la premsa internacional- i de participar-hi hem pogut comprovar, a més de l'alta participació, que qualsevol elector pot proposar candidats que, després d'un debat sobre les raons i els seus mèrits, són votats. Després, el dia 25 d'abril, seran els electors -el poble- que decidiran la seva elecció.

Un bon indicador de la participació de les més de 40.000 assemblees mantingudes quan escric aquesta carta és que més de 33.000 candidats ja han estat nomenats, dels quals més d'11.000 són dones i més de 7.000 són joves. Sense cap dubte, pens que això dóna credibilitat i legitimitat democràtica a aquestes eleccions. És tot el contrari del que passa al països capitalistes, on per tenir un mínim de possibilitats reals de ser elegits, els candidats han de rebre el suport d'un partit que ha de tenir l'aval i l'ajuda de la gran banca.

Cap polític, llevat d'excepcions, no té possibilitats en absolut de ser elegit per ell mateix. Recordem que en la democràcia burgesa més important i representativa del planeta, la dels EUA, per poder aspirar a ser elegit congressista o senador, són necessaris desenes de milions de dòlars. A Cuba, per contra, tots els candidats sense excepció apareixen en llistes obertes i són proposats i elegits directament pels seus veïns, que els coneixen molt bé i saben per qui voten.

El poble sobirà postula i elegeix. Ni un sol candidat, "directament o indirectament", és proposat pels mitjans de comunicació, els comitès de defensa ni, molt menys encara, pel Partit Comunista. Tots els ciutadans surten amb els mateixos avantatges i possibilitats reals. Seria lògic, just, ètic i seriós que, al marge d'ideologies, els mitjans de comunicació espanyols divulgassin i explicassin fil per randa com són i com es desenvolupen les eleccions a Cuba. És a dir, la veritat! Però la majoria dels mitjans menysprea els seus lectors a través de mitges veritats i, en el pitjor dels casos, amb mentides iniqües i covardes quan afirmen que a Cuba no hi ha eleccions o que el Partit Comunista és l'únic que s'hi pot postular.
Per què tanta mentida davant la vertadera democràcia?
BARTOMEU SANCHO MOREY. L'Havana.