Cartes dels lectors

Il·legalitzar UPyD
Si els fiscals fossin fiscals, actuarien contra aquest partit que incita a l'odi ètnic. Per als ciutadans perifèrics que no ens sentim espanyols, almenys en la configuració actual de l'Estat, aquesta senyora incita a l'alienació de drets fonamentals com la igualtat davant de la llei i la llibertat d'expressió; per aquest fet, que representa un intent de subversió de la Constitució, s'hauria de formalitzar la il·legalització del partit que representa i que, malgrat actuar dins del joc democràtic de partits, pretén un fi antidemocràtic que supera els límits constitucionals i la supressió de drets fonamentals de caire individual que donen sentit a la Constitució espanyola i a la mateixa democràcia.

No és en absolut de rebut que un partit polític posi com a argument i utilitzi l'estratègia de l'escarni públic, la marginació o la criminalització social; atiar aquests sentiments irracionals és molt perillós: mata la justícia.
Si aquesta capitalització, a més, representa l'autoassignació d'unes qualitats morals a costa de les mancances destacades als altres, ja entren en una manipulació barroera de la realitat que l'únic que fa és insultar la intel·ligència humana. Al marge que, entre la pròpia parròquia, desperti adhesions nascudes de la irracionalitat gregària dels éssers humans.

Conrear els baixos instints s'hauria de desterrar de la vida pública; penso que el desprestigi actual de la política és l'efecte primer i primordial del fet que moltes vegades les forces polítiques apel·len als sentiments atàvics per guanyar-se adeptes, i això és per a elles vots per avui i descreguts per demà. Tal vegada, també te a veure amb el fet que el funcionament democràtic en aquest Estat és percebut per tothom com una dictadura de la majoria que es forma cada vegada que tenim eleccions, la societat té la percepció que el detentor del poder té en cada moment la possibilitat de manar per sobre de qualsevol altra consideració.

Quan el mateix fet discriminatori del rebuig de la no-acceptació del pensament divers dins de l'àmbit de l'Estat, fins i tot criminalitzant-lo. Representa en si mateix una imposició de pensament regulat, i això és encara més perillós: en tenim molts d'exemples a la història moderna i contemporània. La democràcia espanyola és molt feble pel fet del seu naixement sobre les bases d'una dictadura i l'adaptació dels antics mecanismes de la democràcia orgànica als nous temps democràtics; això provocà la coexistència d'àmbits de poder i actituds de l'antic règim amb el nou que han perdurat fins a hores d'ara, indefinint la pròpia qualitat democràtica de l'Estat.
En altres estats on la sortida de dictadures es realitzà amb una refundació autèntica basada en la demolició de les estructures totalitàries, hi ha uns límits molt definits respecte dels drets individuals i col·lectius, i de l'esperit democràtic de les diverses opcions partidàries.

Davant d'aquestes actituds intolerants de caire mcarthysta, s'ha de tenir un nivell de tolerància nul. Per això i en aplicació dels principis de convivència democràtica, llibertat d'expressió i garantia dels drets fonamentals, tant individuals com col·lectius, i tal com s'ha fet amb altres partits sospitosos de finalitats antidemocràtiques, és necessària la ilegal·lització d'UPyD. A l'àmbit públic s'ha de potenciar el pensament individual per sobre de la unicitat del pensament col·lectiu; aquesta produeix una simplificació de les persones en favor d'una col·lectivitat indefinida i manipulable; han de prevaler els valors individuals que facin possible una democràcia autèntica a partir de la responsabilitat personal i no col·lectiva, per tal de fer la societat més justa.
MIQUEL AMENGUAL-I-RAMON. Palma.