Cartes dels lectors

Els EUA i la Xina no són gaire diferents
En referència a l'article de l'escriptor Pere Antoni Pons de diumenge envers els papers dels Estats Units i la Xina a l'escenari de l'economia mundial, quan deia que els Estats Units tenen defectes i han comès errors, em pens que aquests errors i defectes es refereixen a tot l'imperialisme que han duit a terme i espargit pel món després de la Segona Guerra Mundial: projecte HAARP, projecte MK ultra... Si hi ha res que hagi caracteritzat la política internacional d'aquest país, ha estat la dèria antisocialista o contra tot el que faci olor d'esquerra i el suport que tengué el règim feixista d'en Franco només per evitar l'expansió soviètica. Ho hem vist a Xile, Nicaragua, l'Argentina, Colòmbia, Cuba... (això, només parlant de l'Amèrica Llatina). I si ara no fan res contra Veneçuela crec, a parer meu, que és a causa del poc suport internacional que tendrien. No ho sé, crec que no estarem gaire a veure qualque maniobra de la CIA envers Veneçuela. El temps ho dirà.

També quan esmentava la lluita pels drets civils venguda d'aquest país, tothom té dins la retina que els drets civils d'aquest país han estat guanyats pels negres i indígenes des de la seva fundació. Parlar de drets civils als Estats Units és parlar de col·lectius homosexuals a San Francico, d'en Martin Luther King, d'en Malcolm X, de na Rosa Parks, d'en Cassius Clay... i d'altres líders d'ètnies índies que varen veure trepitjats els seus drets pel mateix nord-americanisme. Tal com va dir en Malcolm X: "No, jo no sóc nord-americà, només sóc un d'entre els vint-i-dos milions de negres víctimes del nord-americanisme. No veig cap somni americà. Veig un malson americà...". O en Muhammad Alí: "Cap vietnamita no m'ha dit fastigós brut negre..." (en referència a la guerra del Vietnam per anar a combatre el socialisme, perquè aquest va ser el motiu d'aquella follia inhumana).

Els Estats Units no tenen res a veure avui amb els seus fundadors ni amb les societats secretes que participaren en la seva fundació. No tornaran a tenir cap Benjamin Franklyn, cap Washington, cap Lincoln, cap Monroe... tot el que fan avui a la resta del món és, ras i clar, imperialisme econòmic i militar. Quant a la Xina, estic completament d'acord que aquest gegant asiàtic no ha fet res de bo pel món (no ha tengut cap Mickey Mouse, cap esmaixada de l'NBA ni cap Superman, tan necessaris per a la humanitat ). Ha tengut revolucions socialistes, han inventat les arts marcials, l'acupuntura i tantes d'altres coses per a la salut de l'ànima... Avui és un autèntic país repressor de llibertats i minories i en el qual no només et poden comdemnar a mort per haver matat, com als Estats Units; també et poden comdemnar a mort per altres motius delictius.

Ens hauríem de preocupar de l'expansió xinesa. És bén cert això perquè, juntament amb els Estats Units, estan acabant amb els recursos naturals del planeta i aquesta circumstància és, en realitat, el motiu d'aquesta rivalitat econòmica que hi ha entre els dos països: la lluita pels recursos naturals, sigui allà on sigui.
MIQUEL ESTELRICH BESTARD. Cala Rajada.

Una escola ben precària
Senyor director, fa uns dies publicàreu un article sobre l'estat d'abandonament en què es troba l'escola de Son Espanyolet, amb unes fotografies esfereïdores. Per tal de fer el reportatge, els periodistes entrevistaren veïns i comerços dels voltants de l'escola, però s'oblidaren que, just allà devora, a l'antiga casa de la portera reformada fa dos anys, hi ha professorat i alumnat que cada dia hi feim classes, patint directament les conseqüències dels intrusos que provoquen el deteriorament esmentat. Adesiara hem d'avisar la Policia Local perquè hi han entrat al·lots i els sentim trencant vidres, o perquè sentim olor de fum i patim per un possible incendi. Dues vegades ens han tallat el subministrament elèctric i se n'han enduit els cables. Com és que els periodistes s'oblidaren d'entrevistar un col·lectiu dels més perjudicats, professorat i alumnat, per l'abandonament de l'escola de Son Espanyolet?
L'EQUIP DIRECTIU. CEPA La Balanguera