Palma23/02/10 0:00
TW
0

Ens prenen per imbècils
Polítics, funcionaris públics, periodistes, empresaris turístics, constructors, esportistes... Alguna cosa deu tenir el poder que tot ho corromp i ho fa malbé. O potser és la mateixa condició humana que porta implícit el joc brut i el campi qui pugui. Però també podria passar que això de la política afluixi l'enteniment. Perquè si no, no s'entén com Estaràs, Flaquer i Rosa Puig, i també Joan Martorell, signin documents que no saben què diuen i que només sigui davant un jutge malcarat, quan es veuen estrets del tot, que acceptin de reconèixer-ho: "Sí, aquesta és la meva firma. Però jo no hi tenc res a veure. De fet, ni sé què hi diu, en aquest document. Ho admet, no me'l vaig llegir. Senzillament, em van dir que el signàs".

I ja està?... Però a veure, són beneits o ens prenen per imbècils? Estic convençut que ens prenen per imbècils. I voldria destacar una altra cosa, que tant Estaràs, Flaquer i Rosa Puig com altres del seu estil i condició continuen ocupant càrrecs institucionals: la primera, a Europa (entre sou i dietes, més de sis mil euros mensuals); el segon, al Parlament autonòmic (si fa no fa el mateix); i la tercera continua sent regidora al seu poble. És ben possible, per tant, que continuïn signant no sabent el què.

Tanmateix, tota la classe política no recuperarà el prestigi perdut (si és que en alguna ocasió n'ha tingut, de prestigi, això de fer de polític) fins que no aprovi lleis valentes que castiguin amb la màxima duresa i celeritat no tan sols aquells que fiquen mà al calaix, que només faltaria que no ho fessin, sinó als que ho consenten, ho saben i així i tot no diuen res i decideixen tancar els ulls a l'hora de signar un paper o girar el cap quan veuen alguna cosa que no els agrada. L'aprofitament, la covardia política, la ineficàcia i potser també la supèrbia haurien d'estar penats. Ni més ni pus.
MIQUEL VICENS ESCANDELL. Esporles.

El carrer major de Búger
La reforma del carrer Major de Búger es va fer amb un objectiu molt clar: guanyar un espai públic sense cotxes, on els veritables protagonistes fossin els veïns de Búger, un lloc on la gent del poble, i molt especialment els nostres infants, poguessin gaudir d'una zona tranquil·la on passejar, jugar o xerrar. Aquesta és la tendència que la gran majoria de pobles de Mallorca han iniciat fa estona, reconvertint carrers antigament dominats pels vehicles en àrees de trobada en què la raó de ser bàsica és la xerrada amb els veïns, el cafetó amb els amics i les rialles dels nins.

Idò bé, sembla que a Búger anam amb el peu girat. En la meva opinió, el carrer Major, des del seu inici, pateix un defecte de forma: des del primer dia s'hi varen deixar passar cotxes i només es tancava en ocasions molt assenyalades. Això provocà l'efecte contrari del que es perseguia empedrant el carrer, ja que no s'aconsegueix que la gent assimili l'objectiu per al qual es va crear. Perquè ens entenguem: si ha de ser un carrer per a vianants, ha d'estar tancat als cotxes sempre i només s'ha d'obrir en moments determinats i molt justificats. És a dir, just a l'inrevés del que ara s'hi fa.

Contra això es pot argumentar que tancar el carrer provoca que per anar d'un punt a un altre del poble s'hagi de fer una mica de voltera i es perdi més temps. Bé, per mi la resposta és clara: i quin problema hi ha? En un poble tan petit com Búger, la manera més habitual de desplaçar-se hauria de ser a peu: fas salut i no crees embossos innecessaris de trànsit. Però, si es vol utilitzar el cotxe, tampoc no passa res, si s'ha d'invertir un minut més a arribar a la teva destinació.
PERE TORRENS ESCALAS. Búger.

Panem et circenses
Veig que les autoritats actuals no coneixen aquest aforisme, perquè no només m'estan llevant el pa, ara també em lleven el circ, en aquest cas el teatre. Si la crisi ens ataca, ens ofega i ens angoixa perquè, encara que tinguem feina, no podem estar segurs de quant ens durarà, que ens deixin, almenys, la cultura, la distracció, l'esbarjo. Però no, senyor, amb una mà ens roben (alguns presumptament i d'altres no tan presumptament) i amb l'altra m'impedeixen gastar en allò que jo vulgui. Què ens queda als pobres mortals? Tot això, per si no queda clar, ve arran de la notícia que el Teatre del Mar haurà de tancar les portes durant una temporada, no gaire llarga esper.

Notícia trista que, de seguida i sense voler, et fa pensar en la milionada injectada als bancs per salvar-nos de la bancarrota mundial (o de la bancarrota dels seus dirigents, que no podrien cobrar els seus bons?); en la milionada gastada en el Palma Arena (en ell o en les butxaques avaricioses d'alguns?); en els diners dedicats a subvencionar Déu sap què (m'estimo més ni saber-ho, ja)... I el teatre d'aquí, el Teatre en majúscules, l'obra d'un grapat d'entusiastes que varen lluitar incansablement fins a aconseguir un espai cultural estable, proper, de qualitat i , sobretot, molt concorregut? Si encara em diguessin que aquests diners que els/ens retallen (a ells i als espectadors) aniran a parar a Haití, podria fer un esforç per entendre-ho, però permeteu-me que ho dubti. Possiblement serviran per subvencionar un altre tipus d'espectacles que no seran, ni de bon tros, comparables als oferts al Teatre del Mar des que fou inaugurat.
Amants del bon teatre, estam de dol!
IMMACULADA XAMENA DE LA VEGA. Palma.