TW
0

Suport a l'IEB
Sebastià Serra és la persona que millor representa el mallorquinisme polític i cultural, obert, integrador i cohesionador. Ell i les persones que han format part del seu equip a l'IEB han desenvolupat una gestió, que des del meu punt de vista ha estat allò més positiu del Pacte de Progrés aquesta legislatura.

La dissolució de l'IEB i el cesament de les persones que hi han treballat és un greu error polític. La lluita contra la corrupció ha d'esser una prioritat per a aquest govern. Estic segur que per la nova direcció d'UM també, encara que no ha tengut el marge de cortesia per demostrar-ho. La lluita contra la corrupció necessita actuacions rigoroses i serioses. Pens que dissoldre l'IEB i cessar les persones que l'han gestionat no té res a veure amb la lluita contra la corrupció. Com a votant del Pacte deman al president Francesc Antich una reconsideració d'aquesta decisió. A Sebastià Serra i a les persones que han treballat amb Ell ànims, que el país vos necessita.

Voldria acabar aquest escrit amb una reflexió. Hauria estat possible destapar tots els casos de corrupció existents amb un pacte PP-UM?
Arnau Bisquerra. Palma

Josep Melià
Benvolgut Pep, els comentaris que podem veure al teu article, publicat a la web de dBalears i a altres, són sintomàtics, socialment prima l'insult sobre la raó, volen passar l'arada davant del bou, es prima un linxament popular previ a les diligències judicials, i això ha estat orquestrat per qualcú, la teoria de la generació espontània fa temps que va esser desestimada, però ens trobam dins una espiral bipolaritzant que vol imposar un pensament únic estatalitzador i alternant entre dues forces.

Quan en aquest context simplificat surt una veu discordant que planteja la diversitat de la realitat davant de l'odiosa simplificació d'un més un, surten ambdues parts amollant tota casta d'improperis i males paraules , ben dites o no, però sobretot una de les parts destaca molt per davant de l'altra en la criminalització d'unes persones o opinions que mai no podran encaixar en aquesta uniformitat de pensament únic que pretenen imposar.

Amb aquests prejudicis que van escampant i amb la grollera utilització connivencial dels mitjans públics (fiscalia, policia, etc) pensen que en treuran un rèdit electoral directe al quedar ells com únics detentors de la netedat, del savoir fer, de la gestió transparent, en lloc del greu deteriorament de la democràcia que estam patint...

La alienació de la presumpció d'innocència és una baixa qualitativa de la democràcia, de primer ordre, es miri d'on es miri, véngui d'on véngui.

Passar interessos partidistes, personals, ideològics, o els que siguin per davant de drets fonamentals ens mena per un camí cap a llocs no desitjables per a cap societat.

També sabem on mena el sectarisme polític, hi ha molts d'exemples a la història recent i passada, l'esquerra jacobina no ha acceptat mai les crítiques, i de les dissensions considerades traïció ja no vos dic res. Revisau la història de l'esquerra europea al segle XX i la trobareu plena de cadàvers, propis sobretot. Maldament que les formes i els mètodes han canviat amb el temps, la implacabilitat és una característica que ha perdurat intacta fins avui.

Vejam si podeu vertebrar un acord durador amb altres forces que permeti desterrar aquests inquisidors sense sotana, aquesta colla de "torquemades" de pa amb fonteta, a qui es pensen que enganen amb aquest posat capellanesc, només són l'altra cara de la mateixa moneda i van pel món de nets... Són un aplec de fatxes d'esquerres, però fatxes al cap i a la fi.

Es comporten com una gossada rabiosa encalçant una presa a la qual han fet sang i encara posen cara de bons al·lots, hi ha actituds, i tics totalitaris i antidemocràtics, que no es poden permetre de cap manera. És obvi que la corrupció s'ha de desterrar de la vida pública, però no ha d'esser a consta dels drets fonamentals, seria un preu inassumible per a la societat.

L'autèntica corrupció és el fet palès, impositiu, provocador d'un mal sobre persona contraposada, en contra dels procediments i garanties legals, ens trobam amb els efectes que tenien les decisions dels poderosos sobre els adversaris als antics règims; només canvien les formes, els autors, la voluntat de fer mal hi és, el mal fet també hi és, la justícia no, ni tan sols servint al poder, el poder de vegades ha tengut clavegueres, ara també, per voluntat o per desídia però hi són i fan el mal que han de fer quan convé, això és la corrupció, la perversió del sistema. Com a societat ens ho hauríem de fer mirar.
Miquel Amengual-i-Ramon. Palma