TW
0

Màster de professorat 2009-2010
L'Associació del Professorat de l'Ensenyament Públic de les Illes Balears vol expressar el desconcert dels seus membres davant la convocatòria, realitzada per la Conselleria d'Educació i Cultura i la UIB, del màster universitari oficial de Formació del Professorat de les Illes Balears, imprescindible per a l'obtenció de les titulacions universitàries necessàries per a l'exercici de la docència.

La nostra inquietud ve motivada pels punts següents:
1. Els centres d'educació secundària no han rebut cap informació concreta respecte a la nova modalitat del màster (requisits, objectius, matèries, continguts, temporalització...) i els canvis que suposen respecte a l'antic CAP .

2
. Si es vol oferir una formació seriosa, especialitzada i professional a l'alumnat del màster (que ha hagut de fer una despesa econòmica important) és imprescindible una coordinació i planificació prèvia per part del professorat que impartirà els continguts teòrics i dels responsables (tutors) del seguiment de les sessions pràctiques per tal d'adaptar-se a la nova realitat del màster. En la convocatòria del curs 2009-2010 no hi ha hagut la més mínima coordinació prèvia.

3
. La proposta de la Conselleria i de la UIB és oferir al professor tutor trenta hores de formació com a compensació (o pagament) per la feina de tutorització. Consideram que aquestes hores només correspondrien al temps de coordinació o planificació prèvia que s'hauria d'haver realitzat i, per tant, no és equiparable a la tasca de tutorització efectiva de l'alumnat del màster.

4
. El seguiment i atenció personalitzada que realitzarà el professorat de secundària s'ha d'entendre com una feina addicional a la feina de docent, per la qual cosa ha de ser directament remunerada a cada professor que voluntàriament vulgui ser tutor i no al centre, com indica la convocatòria. Pere Reure Melià President de l'Associació de Professorat de l'Ensenyament Públic de les Illes Balears. Palma.
Unió Mallorquina

Està clar que els socialistes volen acabar sigui com sigui amb Unió Mallorquina. Allò que no va poder Biel Cañellas amb la coaptació d'alts càrrecs pel PP i el 5% de sòtil electoral ho volen aconseguir els del PSOE amb la força de la Policia, dels fiscals i de la Guàrdia Civil. És el mateix mètode que l'Estat ha emprat al País Basc, però amb la diferència que aquí no es maten les persones. És possible que algú a UM hagi delinquit -i al PP, i al PSOE-, però el partit no pot haver-ho fet, i això és el que es vol transmetre. Que es preparion els socialistes, perquè quan tornin els del PP els qui correran seran ells, i això no és bo per a la salut democràtica del país.
JOAN ANTONI MARC. Palma.

Agraïment
Diumenge passat, 7 de febrer, el nostre fill Lluís va decidir partir cap a la mar gran, on a hores d'ara ja es deuen haver barrejat ambdues blavors, la dels seus prodigiosos ulls i de l'aigua oberta i cristal·lina, un dels medis on sempre es va trobar més a gust. Amb aquestes línies volem simplement expressar el nostre més sincer agraïment a totes les persones que d'una manera o altra han participat en aquest viatge, començant pels professionals de Son Dureta (neurocirurgians, metges de la secció d'Oncologia pediàtrica, equip d'infermeria de la planta 2a de l'Hospital Infantil, radiòlegs, fisioterapeutes, anestesistes i personal de l'Hospital de Dia Pediàtric), d'una banda, i dels professionals de l'ESAD (equip de cures pal·liatives), de l'altra, els quals en tot moment han donat mostres d'un impecable quefer i d'un tacte i humanitat senzillament exquisits a l'hora d'abordar la greu malaltia que va haver d'afrontar.

Així mateix, mai no oblidarem els esforços dels pallassos de La sonrisa médica ni dels voluntaris d'ASPANOB per tal de fer-li aquesta travessia més plàcida i agradable. Ha estat un viatge de gairebé setze mesos en els quals, malgrat tot, ha regnat sempre la força i l'optimisme, fins i tot en els moments en què varem saber que aquest era un trajecte sense possibilitat de retorn. De tot plegat ens resta una enorme sensació de plenitud, d'haver fet en tot moment allò que ens demanava el nostre fill. Ell, en un gest que l'honora per sempre més, ens ha regalat el do més preuat de tots, la pròpia vida, per tal que d'ara endavant la portem orgullosament com un estendard de serenitat i estima amb el qual conviurem mentre perdurin les nostres senzilles existències. Volem també aprofitar l'avinentesa per donar les gràcies a l'extraordinari equip de professionals que conformen el centre per a persones amb autisme Gaspar Hauser.

En una novel·la de José Carlos Llop, El informe Stein, es defineix aquest immoble com La Casa de la Luz, un qualificatiu del tot escaient a la tasca i l'entusiasme amb què treballen i que el nostre fill va tenir ocasió d'experimentar amb escreix durant el temps en què s'hi va beneficiar. I, finalment, tampoc no volem oblidar el suport absolut i incondicional de tota la família i amics que d'una manera o l'altra han viscut aquest procés. A tots ells, simplement, gràcies de tot cor, per ser-hi i per compartir.
FAMÍLIA LLADÓ SUREDA Marratxí.