Cartes dels lectors

40%... de què?... de dones?
Els homes que hem estudiat amb grups on érem clara minoria i feim feina amb grups on la immensa majoria són dones al·lucinam amb el que ha sortit en premsa. De veres en les oposicions de l'Administració s'haurà d'afavorir les dones on siguin minoria, si ja de per si ens guanyen per terra i per mar en proves d'aquestes característiques?? Voleu dir que necessiten ajuda? S'han d'aprovar en diverses closques perquè són dones? (que n'hi ha, de closques, tantes com homes clovelles). Ens pensàvem que això era del temps de na Marilyn o de na Gilda.

Un que s'esforça per ser imparcial! Sabíeu que molts de jovenets mascles d'avui en dia es pensen ser menys intel·ligents que les seves companyes? Els han menjat la moral? Com han canviat les coses!
Als "graciosos" responsables, per favor, llevau- nos immediatament, de pressa, de manera urgent dels llistats d'examinadors d'oposicions. No en som aptes, missing, no hi som, bye. Ens puja la incontrolable temptació d'aprovar tots els futuribles docents masculins que s'hi presentin, i si són d'Infantil, encara més. Qüestió de supervivència. Aquesta no és la manera d'aconseguir una vertadera igualtat.
BERNAT MOREY COLOMAR. Palma.

Una, magra i pobra
La diversitat d'un país hauria de portar un enriquiment social i cultural de gran abast. Però en un estat ric i generós en diversitat com és el nostre, hem viscut un segle XX presidit per la idea d'unitat. Més ben dit, per la difusió d'una idea unitària mal aplicada i gestionada. Unitat en el govern, amb un estat nació, una cultura, una línia política, un origen i un destí, una religió, una llengua, una èpica comuna, una raça, fins i tot un Caudillo... una temptativa constant d'assolir la unitat mitjançant una simplificació empobridora, totalment contradictòria i artificiosa, atesa l'enorme diversitat que la pell de brau hi atresora. Una obcecació que ha portat a vertebrar piramidalment i maldestrament una idea d'unitat, com a finalitat en si mateixa per sobre de tot, que s'ha mostrat impracticable durant segles. I sobretot, aplicada de manera ignorant i pedestre.

Actualment les coses han canviat? Sembla que no. La societat actual és hereva d'aquesta idea simplista d'unitat, més enllà de la política. La majoria llegeix un sol diari, escolta una sola emissora de ràdio i té un únic enfocament dels temes quotidians sense un bri de relativisme ni sentit crític. Encara molts es formen un criteri obeint els seus desitjos més íntims, cerquen la confirmació d'allò que senten o aprengueren que era "correcte", en necessitar sentir-se segurs de si mateixos llegint les receptes que confirmin la seva posició sense esforç. Qui sap si això és, com el futbol, un consol passatger per ignorar la realitat. Paradoxalment, molts necessiten emmotllar-la al seu gust, per sentir-se millor, i la converteixen en veritat i evidència.

No cal dir que els mitjans mantenen un públic per a la seva línia editorial i un enfocament determinat, a part dels continguts d'actualitat. Emperò, alguns mantenen posicionaments massa homogenis. Com a fruit d'això, la riquesa argumental desapareix i acaben per oferir un discurs fet i arrodonit en els seus plantejaments ideològics bàsics. Així estalvien als seus fidels haver d'esforçar-se a pensar-ne un de propi. I, ja per extensió, que en pensin. Per això no pot distingir-se entre mitjans d'esquerra i de dreta, progressistes i conservadors, sinó entre mitjans empobridors i enriquidors. És la ideologia del segle XXI que s'obre camí. Són els mitjans empobridors els qui, amb un discurs fàcil de formular i amb un públic habituat a la inculcació de lemes simplistes i viscerals, han pres la iniciativa. El recurs és fàcil: la diversitat és caos, manca d'ordre, desconcert, inseguretat, anarquia. La unitat, en canvi, és coherència, ordre, eficàcia, seguretat i tranquil·litat. Pensament únic versus apocalipsi, que amb una terminologia hàbilment treballada i repetida fins a la sacietat acaba per impregnar tota la vida quotidiana més enllà de la informació.

Encara hi ha molta gent massa convençuda del que pensa. I massa poc sentit crític que ampliï i matisi les pròpies idees, com també permeabilitat per rebre'n de contràries. Encara hi ha escassa tendència a la sana discrepància i a la tolerància d'idees alienes, a banda de disposició a canviar o a enriquir les pròpies. Poca gent enforteix el seu esperit crític llegint o escoltant perspectives que no els satisfan, com si això els suposàs perdre la fidel adhesió dels seus similars. Massa convicció i poca tolerància, massa tertúlia i poc debat, massa profeta i poc poble. Brolla el desig de guanyar l'altre i poc de conciliar o evolucionar conjuntament, de passar per sobre dels altres, i guanyar el diferent com a magre consol. Per molts, l'altre és diferent i està equivocat, perquè només hi ha una veritat: l'única, la pròpia. Quanta diversitat malbaratada.
MANEL GARCÍA. Palma.