TW
0

Els pensionistes som analfabets
O això és el que pensa el Govern espanyol.
Bé, pot ser que les matemàtiques d'abans siguin diferents a les actuals.
M'explicaré.
He rebut la "revaloració" actual de la pensió i, entre altres consideracions, la més important és que "les pensions s'incrementen el 2010 un 1% i, a més, es consolida la revaloració del 2% que es va fer el gener de 2009... Per això, el manteniment del vostre poder adquisitiu queda plenament garantit i millorat" (textualment transcrit del comunicat de la Seguretat Social).

Resumint, el 2010 cobraré 6,60 € menys, cada mes, que el 2009. Un total de 92,40 € perduts.
Ah! I no em vengueu amb "milongues" sobre IPC i IRPF, ja que les despeses quotidianes (electricitat, butà, impostos, etc.) no ho tenen en compte.
Està clar que, abans, afegir era sumar, però en aquest moments és restar.
ANDREU CASTANYER I PALOU. Sóller.

La màgia de les polítiques socioeconòmiques a Espanya
Som un mestre jubilat i a principi de mes vaig rebre una carta de la Direcció General de Pensions en la qual es deia que la meva pensió es revalorava un 1% (el 2009 rebia 1.776,38 € mensuals). Acab de rebre una altra carta de la mateixa Direcció General amb el rebut de la nòmina de gener de 2010 i en la qual fan saber que el 2010 cobraré 1.765,38 € mensuals..., idò... que no és guapo això, aquesta sí que és una manera màgica de REVALORAR LES PENSIONS!
GONZALO GONZÀLEZ SERRANO. Palma.

Welcome, Mr. Melià
A la política d'avui dia ja no hi ha lloc per a salvadors (massa ànimes irrecuperables), però sí que de tant en tant arriben a l'escena pública polítics que ajuden a dignificar considerablement la tasca de servei al progrés del seu país sense cercar allò que anunciava públicament i sense vergonya Eduardo Zaplana fa un parell d'anys: enriquir-se. Si a aquesta empresa li afegim posar-se al capdavant d'un partit minat per les imputacions judicials per casos de corrupció provinents de la legislatura anterior i per les lluites intestines des que la seva líder històrica va deixar-ne la presidència, haurem de convenir que la cosa adopta tints d'heroïcitat.

Josep Melià és totes aquestes coses, i més. El fet que tengui el llinatge que té i hagi estat preparant-se per ser president d'UM des que anava a costura no li lleva mèrit. Al contrari, el repte encara és més gran. Només per posar la seva intel·ligència en joc en l'arena de la política balear caldria estar-li agraïts. A alguns els crea recels el fet que des de fora del seu partit se li alabi la serietat i el seny que traspua. A d'altres els costa assumir el seu compromís desacomplexat per fer que aquest país s'autoreconegui una mica més, i sigui més capaç de gestionar per si mateix l'enorme riquesa que genera. N'hi ha que veuen bubotes en el fet que des del centre ideològic del qual fa bandera sigui capaç de cercar enteses tant a un costat com a l'altre sense prejudicis.

No ha de resultar senzill foragitar tots aquests fantasmes a la recerca de la imprescindible unitat d'acció dins UM, i alhora apuntalar un pacte de govern signat en circumstàncies que ja són remotes i per uns actors als quals el tren de la història ha canviat sensiblement la vida en només tres anys. El repte és monumental. Digne d'un d'aquests homenots dels molts que aquest país dóna, però dels pocs que tenen l'homenia de fer la passa endavant en la defensa dels seus drets.
JOAN A. COLL. Palma.

Els àngels republicans
Després d'escoltar un documental que parlava de la descoberta d'una altra fossa comuna en aquesta Espanya tan malmenada i després d'escoltar que els creadors d'aquest desgavell, un de tants, foren els republicans, cal esperar que es reformi la història que pretenen escriure certes esquerres i corrents socialistes, fent-nos combregar amb la idea, desfasada i gens veritable, que els republicans foren uns santets, ja ho veim, i puc posar messions que no serà la darrera fossa amb víctimes nacionals. Crec que ja està bé de tanta immaduresa per part d'aquesta gent que, cegats per una mala, hipòcrita, parcial i falsa imatge de les esquerres, encara viu amb la fal·làcia dels bons i dels dolents (els bons, els republicans, els dolents, els nacionals) i legalitza el comportament d'uns fanàtics que en nom d'una mala entesa democràcia i llibertat es creien amb el dret d'assassinar tantes persones únicament pel fet de tenir i viure una fe (per cert, no ho diu a la Constitució que no es farà malbé a ningú per motius religiosos?).

Deixau estar, d'una punyetera vegada, que si en Franco va der això o això altre, que és veritat que ho va fer, i és imperdonable el seu comportament, però això no vol dir que els seus enemics fossin uns santets (que si poguessin parlar tots aquells que foren brutalment assassinats per la "legítima" república) i la història ens ho acaba de mostrar una altra vegada, que no serà la darrera. Quan aprendrem que si és vergonyós assassinar per polítics no ho és manco assassinar, i de manera salvatge i bestial, per motius religiosos? Quan aprendrem a repectar aquells que tenen una fe i uns ideals religiosos? No es tracta de compartir, sinó de respectar i de tolerar. Facem-ho i és segur, per ventura, que no es tornarà a viure una altra guerra civil.
JOAN LLORENÇ AMER COMES. Marratxí.