TW
0

Professor d'institut
Avui, dia 22 de gener, he sentit per la Cadena Ser Mallorca un comentari que m'ha colpit: "Dos de cada tres docentes de Baleares corren riesgo de ser agredidos en el aula". Home! I això com ho saben? Ens semblaria creïble un avís com: "El 20% dels vianants corre el risc de ser atropellat"? L'única manera raonable de fer una afirmació així deu ser una estadística sobre fets ja succeïts. Però no em puc creure que el 66,6% dels docents hàgim patit agressions dins l'aula. No m'ho crec. D'altra banda, pens que és una obvietat que tots els vianants podem ser atropellats, és a dir, en principi som el 100% els que patim el risc de ser-ho.

Per tant, hi ha una cosa molt portentosa, en la frase de referència, i és que un de cada tres docents, pel que sembla, és "de mel i sucre" i pot estar tranquil perquè no corre cap risc. I qui són aquests privilegiats? Es tracta de persones concretes? O es tracta de llocs de feina determinats (per exemple, centres privats o centres amb vigilància especial)? Si és qüestió de persones, deu ser alguna cosa genètica o de la predestinació i no hi podem tenir res a dir (també hi ha gent a qui fumar no li fa mal; sort que tenen). Però si són llocs de feina que tenen garantia de seguretat, des d'aquí deman al conseller d'Educació que en faci pública la llista ara mateix, perquè els veterans hi puguem demanar el trasllat tot d'una; no fos cosa que els nouvinguts ens passassin davant!
PERE JOSEP PALOU. Professor d'institut amb 32 anys d'experiència docent i que, de moment, encara no ha estat agredit dins l'aula.Esporles.

En relació al carril bici
Voldria respondre a una carta d'Antònia Mestre, publicada en aquesta secció dia 22 de gener. Les normes de circulació existeixen per a tots (inclosos els vianants) i tots sabem que no sempre es compleixen. Jo circulo amb bicicleta cada dia i puc dir-li que la gran majoria dels ciclistes, usuaris del que jo trobo "molt encertat" carril bici, som molt respectuosos amb els vianants i tenim molta consideració amb els cotxes. Procuram no fer nosa i circular ben arraconats, si anem per una via sense carril bici. Jo en comptades ocasions pujo a la voravia i ho faig al ritme dels vianants. Sembla que vostè va topar una persona insensata i mal educada (què és una excepció que també es dona en cotxe, en moto, a peu...) i ho planteja com si ho fóssim tots els usuaris de bicicleta.
El que no puc acceptar és que la molesti el fet que un ciclista, perquè no és blanc de pell, li toqui el timbre de la bici davant una església. Quina transcendència té que sigui una persona de color o que es trobi davant una església? Per això, vull dir-li que si no volia semblar racista, ho ha semblat més utilitzant l'expressió: "color d'oliva pansida". Ha sonat molt desagradable.
UNA CICLISTA VIANANT. Palma.

A Tòfol Serra Simó, inefable prosador
Mon bell amic Tòfol Serra: / el qui et llegeix mai no s'erra.-
Com el Verb baixà a la terra / ton verb al cor sempre aterra.
Ton verb dolç serres asserra. / Ton verb dolç terrors aterra.
Joc naïf serra-mamerra, /
ton estil-infant s'aferra.
Ens aboques de ta gerra / frescor de pau, no de guerra.
El teu missatge no esguerra / el món en dreta i esquerra.
Com ben sonada guiterra / les penes endins enterra.
Bé es sepulti ta desferra, / ton mot de mi no es desferra.
Català qui només xerra, /
ton castellà no desterra.
Glòria al Sen Tòfol Serra, / planer i soberg com Pla i Serra.
BERNAT CIFRE FORTEZA. Pollença.

Les denúncies falses
Aquests dies, hem pogut llegir que una dona murciana ha estat condemnada a una multa de 700 € -i a una indemnització a la seva parella de 1.000 €- per un delicte de denúncia falsa (per maltractaments). Exacte: aquestes falses denúncies que el Consell General del Poder Judicial diu que "no existeixen", entre altres coses perquè sentències com aquesta no figuren a les estadístiques del CGPJ. Sí que surten barates les denúncies falses, sobretot tenint en compte els potencials beneficis de la denunciant si els jutges la creuen més a ella que no pas al denunciat quan és "la paraula d'una contra la de l'altre".

I amb tot el que passa, surt Bibiana Aído i diu que "hi ha un moviment organitzat" contra les polítiques d'igualtat" i Inmaculada Montalbán (presidenta de l'Obervatori contra la violència de gèner) diu que les denúncies falses "són un mite". Qui cregui que les denúncies falses són un mite que acudeixi als comentaris (a internet) de QUALSEVOL notícia sobre denúncies falses de maltractaments de QUALSEVOL mitjà de comunicació digital, com també als centenars de fòrums d'internet sobre la mateixa qüestió. Des d'aquí vull convidar tothom a escoltar les seves històries les seves històries "inexistents". I que pensin que surten molt barates: 700 i 1.000 euros.
BERNANDO STENGEL. Palma.