Cartes dels lectors

TW
0

"La vertadera història d'una barrera"
Fa prop d'un any, per raons de seguretat, el bisbe va donar ordres per tal que s'adoptassin mesures de seguretat a la casa natal de Sta. Catalina Thomàs de Valldemossa, com ara la col·locació d'una barrera, d'un vidre o d'alguna de semblant, tal com ja s'ha fet a llocs com la Sang, Lluc, la Bonanova o com sempre hi ha hagut a Sta. Magdalena, on els devots poden venerar el sepulcre de la santa però sense tocar-lo. Per això, vaig reunir el Consell Pastoral, per consultar la manera de protegir la capella, i es va decidir per majoria realitzar una consulta popular a tota la feligresia en la qual es demanàs la seva opinió. Això es va fer mitjançant el full parroquial que es distribueix casa per casa a totes les llars de la demarcació de Valldemossa.

A l'enquesta s'explicava el tema i s'oferien set opcions, entre les quals hi havia la de no fer-hi res i limitar-nos a llevar els objectes valuosos. La participació fou molt reduïda, però el resultat quasi unànime: un 92% va votar a favor de la barrera, raó per la qual, en diàleg amb la Comissió de Patrimoni, es va elaborar un disseny i finalment, amb el seu preceptiu permís i el de la Vicaria Episcopal, es va fer la barrera.

Per aquest motiu, la meva sorpresa va ser molt gran quan vaig observar que després d'haver col·locat la barrera en la forma que es va determinar a l'enquesta, un grup de veïns decidiren recollir firmes contra aquesta barrera. Segons la meva opinió, haurien d'haver particpat en la nostra enquesta abans de fer la barrera, ja que ara ja hem fet el dispendi, o és que ells ens la pagaran per llevar-la? I si la llevam i tornassin a profanar la relíquia com ja va passar una vegada o ens fan qualsevol altra destrossa, qui se'n responsabilitzarà?
RICARD RAMOS CARRIQUE. Rector de Valldemossa.

Genial estafa
Una gran empresa de telecomunicacions ens ha mostrat un altra de les seves estafes "perfectes". Ets client seu i et venen una "genial" oferta de canals de televisió gratuïtament , ja que t'ho ofereixen al mateix preu del servei que ja tens contractat. Com que és gratuït i, a més, et regalen un TDT t'hi apuntes (per telèfon). L'estafa arriba amb la factura, en la qual et cobren el servei que has contractat i que t'havien oferit gratuïtament. On has firmat si ho has fet per telèfon? El banc paga la factura que arriba sense voler saber-ne res. Llavors, quina prova tens del que has de pagar o no? No has firmat enlloc, pots posar-ne una denuncia.. però, et val la pena?
Ah! i encara et cobren el TDT i t'ho connecten de manera que no pots veure els canals per antena legals, segons ells són tots il·legals (els altres?). No és pagat per veure't la cara de beneit que et queda mentre l'empresa, no tornant el canvi (quina vergonya) o venent mentides, és una de les que té més beneficis de l'Estat.. I els que ho haurien de controlar encalcen pirates morts de fam per l'Índic .. o són pel Caribe de vacances?
BERNAT MOREY COLOMAR. Mallorca

A Girona parlen mallorquí
Darrerament, en lloc d'anar-me'n de vacances al Carib, Hawaii o Dubai, vaig a Girona: és molt més pràctic i sostenible, sobretot per la butxaca, a part de ser el que més s'assembla a estar de vacances sense moure't de casa. La cosa més relaxant és poder usar la teva llengua normal amb normalitat absoluta i ser correspost amb la mateixa normalitat absoluta. Vagis on vagis, per exemple a Ripoll, Amer, Cantallops, Ribes, Lledó, Bisbal, Bordils, Vilallonga, Maçanet, Llofriu... no hi ha cap problema d'interlocució. Això no vol dir que adesiara algú respongui "no le entiendo" o, ja per Figueres, "je ne comprends pas". Així i tot, ningú no fa escarafalls perquè l'accent pugui sonar de Canet o de Tortosa, ni ningú no punxa per discutir i embullar si som un dialecte, una modalitat o una reserva índia. Vaja, que la interlocució normal és una cosa tan normal que no seria notícia, si no fos perquè...
Ja no es pot dir el mateix de Barcelona, on si demanes un cafè amb llet, encara que sigui els dies més freds de l'hivern, és bastant probable que et duguin un cafè amb gel.

Tampoc no es pot dir el mateix del mercabarato d'aquí baix, on s'han especialitzat amb un personal que no pugui tenir temps d'aprendre els usos i costums alimentaris dels indígenes. I de València per avall... bono! Una vegada, a Alacant, vaig entrar a un estanc, que devia fer uns sis metres quadrats, vaig demanar segells, però l'estanquer insistia que no m'entenia. Aleshores, li vaig pintar la cara de Franco al cornaló superior dret del sobre... Aquell home es va posar vermell com una tomàtiga i es va posar a cridar: "Ací es diuen sellos. Ací es diuen sellos", i altres exabruptes que no vaig entendre, entre d'altres coses, perquè en vaig sortir corrensos. Això ja no és interlocució normal.
PERE LLOFRIU MÓRA. Palma.