TW
0

A ARCA
M'ha disgustat el vostre posicionament a favor del monument de la Feixina, aixecat pel genocida Francisco Franco, amb la col·laboració de molta mala gent, tots contraris als drets humans.

Per respecte a tots els innocents que patiren, per fer-me respectar i reivindicar el respecte per qualsevol vida, vull deixar constància escrita i pública, que no dono suport al vostre posicionament, i per coherència al que vull per mi, i l'amor als valors dels meus avantpassats, m'he donat de baixa de la vostra associació.
Sofia Alomar i Canyelles. Palma

Gregorio Manzano i la societat mallorquina
Una vegada més, l'esport nacional d'alguns mitjans d'informació continua sent el "tret a Manzano". Ara, la novetat de la setmana són les paraules del míster mallorquinista envers l'afició vermella. I és que quan l'entrenador obre la boca per simplement dir "bon dia", ja el llancen als lleons.

No entraré en en fet de si Manzano va ser encertat o no amb les seves paraules, però més d'un hauria de llegir entre línies i interpretar correctament el que el míster va voler expressar. Record que quan Jaime Rosselló va conduir al club de 3a a 1a en tres temporades, al final gairebé del seu mandat, l'afició li llançava monedes a la llotja acusant-lo de pesseter i oblidant la gran tasca que havia realitzada. En època més recent, la gent enaltí Héctor Cúper i quan se'n va anar a la ciutat del Túria, gran part d'aquesta afició ho criticava, oblidant també la seva feina. Botons de mostra n'hi ha per donar i per vendre no només en l'àmbit esportiu a l'Illa. Molts es queixen que l'afició no acudeix al camp i és cert, però no s'aturen a pensar en la greu crisi que ha sacsejat el país y, en particular, el Reial Mallorca. Resulta incomprensible que un equip amb 24 anys en la màxima categoria, 13 d'ells successius, i amb 30 punts a l'esquena i una classificació envejable que molts ja voldrien, no tingui a les grades més de 12.000 espectadors. Però això no és nou com per parlar-ne tant ara. A final dels 90 l'equip es va mantenir líder de Primera durant moltes jornades i el Luís Sitjar tampoc no s'omplia. Per contrapartida, mai cap institució no ha estat capaç de desplaçar 15.000 persones a Elx, i molts d'altres a Mestalla i a Birmingham.S'ha de reconèixer que el caràcter mallorquí és així de capritxós. Ens agraden per igual les festes i els drames, però passam de l'equilibri entre ambdues. La peresa, el segon domicili, el PPV i la comoditat de la llar en dies d'hivern són més forts que el sentiment per uns colors.

Per això, entenc el Sr. Manzano que no ha volgut criticar el mallorquí, sinó plasmar la nostra peculiar manera de ser. L'afició mallorquinista i la de tots els clubs de les Illes no són com les del Betis, Sevilla, Ath. Bilbao, Osasuna, etc. Aquí, si plou, neva o fa fred això ja és suficient motiu perquè tan sols 12.000 aficionats, que tampoc no és poca cosa, acudeixin a l'Ono Estadi. Gregorio Manzano no ha ofès ningú, Gregorio Manzano ha dit les coses com són i a alguns, els típics antimanzanistes de sempre, ara es dediquen a treure les coses de context per, una vegada més, intentar enfonsar un home que ha ajudat a aconseguir els màxims guardons de la història del club.

Esper que el temps doni o llevi raons al Sr. Manzano i a alguns mitjans d'informació. Després serà el moment de les conclusions i demanar explicacions a tots.
Sebastián Aguiló Andrés. Palma