Palma14/01/10 0:00
TW
0

El Mallorca
Sembla que les darreres declaracions del Sr. Gregorio Manzano a un diari madrileny han molestat més d'un per aquestes contrades, i en especial al cap de la secció d'Esports d'aquets rotatiu, que no ha esperat ni vint-i-quatre hores per demanar la dimissió de l'entrenador o, en tot cas, l'acomiadament. La raó, haver insultat l'afició mallorquinista.

Anem a pams.
En primer lloc, vull que quedi ben clar que sovint llegesc les cròniques del Sr. Pep Verger perquè el consider un dels pocs periodistes esportius seriosos i contrets, i també informats, dels molts que circulen per l'Illa, ja sigui als mitjans escrits, a la ràdio o a la televisió. En segon lloc, estic d'acord amb ell a demanar el cessament del Sr. Manzano, però no per les seves manifestacions sinó perquè es tracta d'un entrenador covard, avorrit i ben previsible, incapaç d'innovar i gens engrescador. No en va, el periodista de Madrid ja li diu que el seu sistema buida els estadis. En tercer lloc, és cert que el Sr. Manzano, dient el qui diu, pixa fora del test i es mostra si més no desconsiderat i prepotent. Per això hauria de ser amonestat pel propietari del club i per tant obligat a demanar disculpes, perquè, si té res a dir, no ha d'aprofitar que és per los Madriles per deixar-nos com un pedaç brut. Però aquesta mena de forasters ja ho tenen això, que no solen ser mai agraïts.

Però el que passa, també, és que el Sr. Manzano té una mica de raó; endevina el diagnòstic però s'equivoca en les causes. La gent no deixa d'anar al camp perquè "en Palma se vive muy cómodo", com diu ell, entre altres coses perquè això no és cert. La gent no va al camp perquè el Mallorca, com a club, no desferma passions. Mai no ho ha fet. Ni quan jo era al·lot i anava al camp amb el meu pare ni tampoc ara. Quants socis som: 11.000, 12000...? Quants d'aquests socis són realment mallorquinistes? Dos o tres mil a molt tirar. La resta hi anam perquè ens agrada el futbol. La resta hi anam perquè volem veure futbol però estam ben pendents d'allò que passa a altres camps, sobretot el que fa el Barça o el Madrid. Només així es pot entendre que l'altre dia, després de la victòria contra el Bilbao, la immensa majoria dels pocs que hi quedàvem (perquè sorprèn la mania que té la gent d'abandonar l'estadi quan el partit encara no ha acabat) pràcticament no diguéssim res ni féssim cap gest quan per megafonia anunciaren que el Mallorca era a zona Champions.

Per això mateix, perquè el Mallorca no engresca, perquè no ha engrescat mai, perquè un sentiment no es crea ni s'inventa, neix i es manté viu mentre hi ha coratge. Jo, per exemple, quan vaig saber que érem a Champions, que ja ho sabia abans que ho diguessin, vaig dir al meu fill: "Estaria bé que l'any que ve veiéssim l'Arsenal o el Milan". Però no se'm va passar pel cap dir-li que dijous, dia 14 de gener, vendríem a veure la tornada de la Copa del Rei contra el Rayo Vallecano. A les nou de la nit i amb aquest fred que fot.
MIQUEL VICENS ESCANDELL. Esporles

Temps de silenci... digital
Despús-ahir, dia 11 de gener, es va escometre un veritable atemptat contra la televisió de qualitat i la llengua i la cultura dels Països Catalans: la posada en marxa de la TDT (Televisió Digital Terrestre). Aquest fet fou, contràriament, celebrat públicament pels càrrecs polítics i també pel màxim representant de tots els ciutadans de les Illes Balears, l'honorable Sr. Francesc Antic. Els arguments per celebrar-ho són diversos: major qualitat de la imatge, major qualitat del so, més canals disponibles, més "pluralitat"... M'agradaria analitzar, tot i que molt per sobre, aquests arguments. Si ens fixam només en la qualitat tecnològica, és evident que amb els monitors que s'han instal·lat a les cases, de gran format i de molta capacitat de resolució d'imatge, la TDT és de qualitat superior a l'analògica.

Pel que fa a altres prestacions, com poder rebre les emissions en el so original, per exemple, és evident que és un avenç, però l'analfabetisme lingüístic en llengües alienes a les oficials (i moltes vegades també en aquestes) fa que aquesta opció no tingui massa importància a les nostres Illes. Quant al fet que hi ha més canals, és cert perquè això només és una qüestió matemàtica; només diré que el que importa no és la quantitat, sinó la qualitat. Els canals disponibles són plens de sèries repetides, concursos amb hostesses... Quan diuen que hi ha més pluralitat, imagín que es refereixen a canals com Intereconomia. Només convid els lectors a sintonitzar-lo i mirar-lo.

En aquest punt pensareu (n'estic segur, ja que només els lectors posseïu aquesta de cada vegada més escassa qualitat) que tot això era un fet inevitable, ja que el pas a la TDT no depèn de les autonomies, sinó que és una política de gran escala. Això és cert, però pareix que la nostra Comunitat Autònoma disposa d'un canal múltiplex que en permet l'emissió de fins a quatre canals simultàniament. Aquí sí que es podria actuar i aquest és el fet que jo critic: s'ha fet una celebració pública de la inacció. Aquest Govern no s'hauria de congratular de l'apagada analògica, sinó que el dia en què es produís hauria d'haver presentat les solucions a la pèrdua que aquest fet causava: la pèrdua de programes de gran qualitat de contingut i en la nostra llengua: el català (tant el català del Principat com el català del País Valencià; tant sigui el canal 33, el Punt dos valencià, el Súper 3...).
Crec, en definitiva, que s'ha fet una celebració d'una cosa que més que un èxit és, precisament, un fracàs de gestió.
FERRAN DIDAC LLUCH I DUBON. Ciutat