TW
0

És possible contextualitzar el feixisme? La Feixina
El cinisme i la hipocresia dels membres d'ARCA són un insult a les víctimes del feixisme a Mallorca i a tot l'Estat espanyol. Comparar el camp de concentració d'Auschwitz amb el monument al Baleares és una manipulació descarada i inhumana de la història de la Soha. Els camps de concentració foren el lloc d'assassinat de milers d'éssers humans innocents, assassinats pel feixisme Alemany, amb la col·laboració dels altres feixismes europeus, com l'espanyol (no oblidem que milers de ciutadans espanyols foren assassinats als camps de treball de Mauthaussen i Ravensbruck, perquè el govern dictatorial feixista espanyol els va desposseir de la nacionalitat espanyola i els entregà als nazis).

El monument al Baleares exalta, de manera intencionada des que es projectà el 1939, el feixisme còmplice dels crims nazis. El monument no és el símbol de l'extermini d'un grup social: és el d'exaltació dels assassins. És un insult a tots els demòcrates que un col·lectiu que apel·la a la democràcia per crear un comissió d'experts per "contextualitzar" el monument (en cap cas el manifest no parla de l'eliminació, fet molt curiós d'una comissió el de no discutir totes les opcions) estigui tan obsessionat en el manteniment d'un símbol d'exaltació del feixisme espanyol, aliat dels nazis.

Cal recordar al Sr. directiu d'ARCA que a bord del Baleares lluitava un mariner de la Krïegsmarine anomenat Jürgen Jensen, membre de la Legion Kondor de l'Alemanya Nazi, que donava assistència tècnica als mariners i als oficials feixistes. Utilitzar el sofriment dels assassinats als camps de la mort nazis com a excusa per mantenir un símbol que exalta una tripulació, formada en part pels col·laboradors dels que assassinaven a Auschwitz, és senzillament repugnant, inhumà i antidemocràtic.

Intentar contextualitzar el monument és una equivocació perquè, a part d'eliminar el sentit del monument en si (el monument tan sols s'entén amb tots els elements arquitectònics. Per què ARCA no demana que reposin l'estatua del mariner? Tan sols així el conjunt tendria sentit?), pot donar a entendre que el franquisme no fou tan dolent, que el feixisme espanyol es pot contextualitzar, que es poden extreure fins i tot algunes lliçons positives del règim que assassinà a 200.000 persones i en va represaliar milers més. I Cort, què diu el democràtic ajuntament de Palma de tot aquest tema? Resta de manera ignominiosa en silenci i deixa que els col·lectius facin càbales sobre la seva decisió. El silenci de la vergonya. Mentrestant, el monument continua on sempre, honorant el feixisme, i ja en són 64 anys.
Marçal Isern Ramis. Vocal de Memòria de Mallorca.

Baròmetres a l'escola
Encertat suggeriment (enhorabona Sra. o Srta. Dolores) penjar baròmetres a l'aula en lloc de creus, paròdia de la gent d'ara (intel·ligent) més interessada a passejar que a escoltar sermons. I termòmetres, i murals, i maquetes, i acudits i refranys, i mòbils, i dibuixos dels nins i per què no reflexions de persones coherents. Així hauria de ser l'aula i l'escola, un intercanvi de sabers i cultures. Un aprenentatge de l'alumne i del mestre sense oblidar el respecte a la feina de la resta, el treball ben fet i la disciplina d'estudi. Una cosa no lleva l'altra. Les imposicions solen produir l'efecte contrari. Com exemple, les creus i Caralsols d'abans han portat els baròmetres d'ara.
Bernat Morey Colomar. Sta Eugènia.

La tristesa de Gregorio Manzano
Televisió espanyola a les 2 cadenes, Antena 3, Tele 5, La Sexta, Canal Plus, TV3, Canal 9, IB3, Estudio Estadio, Marca, Sport, As, Mundo Deportivo, Ultima Hora, Diario de Mallorca, dBalears, El Día, la premsa francesa i un llarg etcètera de televisions i rotatius hispans -alguns d'europeus- enalteixen el Reial Mallorca per la gran trajectòria en la Lliga, alhora que valoren la bona feeina de Gregorio Manzano.

Aquí, a l'Illa, l'única preocupació d'alguns és si Gregorio Manzano està trist o eufòric en les rodes de premsa. I és que aquí alguns confonen la serietat i la prudència amb la tristesa i la desmesurada eufòria. A allò que diu Manzano se li diu serietat, prudència, moderació, eufòria continguda i no vendre la pell de l'ós abans de caçar-lo. L'aficionat mallorquinista no nasqué ahir i sap com de capaç, capritxós i cruel pot ser el futbol. Per això, entén les mesurades paraules del míster i la presumpta falta d'ànim, que no és tanta, davant dels micròfons.

Sembla ser que alguns, que critiquen a diari la tasca de Manzano, no accepten ara haver-lo d'enaltir. Amb l'equip amb 30 punts en una posició envejable, que ja agradaria a molts, no tenen cap altra sortida que criticar la falta d'aplom del míster davant dels mitjans d'informació. Els costa acceptar la bona tasca de l'entrenador vermell amb un equip fet a contra rellotge i amb una crisi institucional i econòmica d'ultimàtum. I no és el primer pic que Gregorio Manzano fa aquestes proeses, no, no és casualitat d'una temporada. Ja ha mostrat sobradament la solvència i els emoluments justos i merescuts que percep per exagerats que semblin.

Per això, no entenc com certs periodistes, presentadors d'espais esportius, directors d'acadèmies, analistes, representants de jugadors i, en general, gent que coneix el futbol, es rabegin a una persona que, amb Mateu Alemany i l'equip, és el millor aval que té un club gairebé centenari.
Sebastián Aguiló Andrés. Palma.