Palma18/12/09 0:00
TW
0

Salvau la Feixina... però
Voldria ficar cullerada en la qüestió de si s'ha de conservar el monument als morts del creuer Baleares des de l'equanimitat que ens dóna la perspectiva dels 62 anys que han passat des de la seva construcció i de la voluntat de tenir content tothom, fugint dels egoismes personals i partidistes i de la visió miop dels problemes.
En el Manifest en Defensa del Monument -Immortalitat li diuen- hi ha bones raons per a la seva conservació, encara que els arguments ideològics siguin una mica flacs, i.e. manifestar que els partidaris de l'esbucament mostren ignorància si el qualifiquen de feixista, vista la inscripció que hi figura, però doctors té l'Església, com ara la Plataforma en Defensa de la Llengua Balear -sic-.

És una bona pensada, açò que estaria molt bé que la nostra ciutat fos un llibre obert. Tanmateix, pens que seria millor si les planes estiguessin en blanc, de manera que cada època i cada ideologia hi poguessin escriure la seva, i glorificar els seus herois, un temps monarques, militars, dictadors, polítics en general i ara -per què no?- constructors, hotelers i estraperlistes. O sigui ,que el sotasignat seria dels qui voldrien conservar l'obelisc feixinista, però amb unes mínimes reformes sense tocar-ne el buc.

El que jo propòs és que, si ha estat dedicat els darrers 62 anys als morts d'un bàndol de la Guerra Civil -d'un fet concret, però això tant se val-, els següents 62 anys estigui dedicat als morts de l'altre bàndol, i tothom satisfet. És clar que hauríem de llevar l'indiot franquista i posar-hi el senyal republicà: en comptes del soldat i el mariner que fan guàrdia, hi podríem posar dos milicians espardenyers, i on hi ha les lletres hi escriuríem el nom dels assassinats o víctimes de la repressió franquera a les Mallorques, començant per Emili Darder i Alexandre Jaume. La Llei de memòria històrica obeïda i el paisatge urbà a gust dels defensors de la Història.
I així tots contents, cul batut i cara alegre. Per cert, que la Bauhaus va néixer a Alemanya (Weimar, 1919), i no a Àustria, i que el nom del monument -Immortalitat- recorda una mica allò del Tausendjähriges Reich.
MIQUEL TRIAS. Palma.

El Reial Mallorca i la premsa
Pareix que, avui dia, l'únic esport a Mallorca és criticar la gestió del Reial Mallorca. Es convida a programes televisius els Martí, González, i si no s'hi convida el misser del dimoni, és perquè no és possible. S'hi critica la feina de Mateu Alemany, Gregorio Manzano i Nando Pons. Es posa en qüestió tot allò que s'hi mou.
En el 99% per cent de casos, l'aficionat mallorquinista és un mer abonat que paga religiosament la quota anual per veure onze senyors vestits de vermell i de negre marcant gols i gaudir-ne cada diumenge. L'aficionat mallorquinista no hi guanya ni hi perd cap euro ni un, encara que altres guanyin sumes astronòmiques per la seva tasca al club. L'aficionat mallorquinista treu pit des que l'equip està entre els quatre millors conjunts de 2009 i des que l'entrenador aconsegueix cotes històriques.

L'aficionat mallorquinista entén en compravendes, en comissions, en salaris elevats, però a l'aficionat mallorquinista això li és igual perquè, en una gran majoria de casos, no li dóna de menjar. A ell just li importen les fites esportives i l'espectacle. I el futbol d'avui, no ho oblidem, és només un espectacle. Per això anomenen "salvador" Mateu Alemany, i amb raó. Salvador, perquè un equip amb 14 punts en la campanya passada va ser la revelació de la segona volta del campionat des del retorn del propietari nou. Perquè hi ha hagut pau al vestidor i en l'entorn social de l'entitat. Això sí que importa als aficionats, no si uns hi guanyen comprant o venent, no si uns altres cobren poc o molt per la seva feina. Al cap i a la fi, no costa igual veure Plácido Domingo en un concert que Chiquito de la Calzada en una revetla de poble. La qualitat val el que val i tota la resta són ganes de distorsionar intencionadament el desig de toda una afició.

Per tant, apliquem-hi les paraules de William Shakespeare, per boca de Marc Antoni, en la magnífica obra Juli Cèsar: "Però Brut (la premsa) diu que Cèsar (la propietat) ha estat ambiciosa i, és clar, Brut (la premsa) és un home d'honor. Cèsar (la propietat) dugué a Roma (Reial Mallorca) una multitud de presoners i les arques del tresor s'omplien de rescats (hi heu d'entendre tranquil·litat institucional i revaloració econòmica de jugadors a partir dels bons resultats de la campanya actual). Abans, tots l'estimàveu (a la propietat), i amb motiu. Quin motiu impedeix ara el vostre plor (crítiques de la premsa)? Ah, seny!, t'has refugiat en les bèsties i els homes han perdut la raó. Amb Brut i amb Cassi (la premsa) no vull ser injust. M'estim més ser injust amb el mort (la propietat) i amb mi mateix que no amb vosaltres (la premsa), que, com sabem tots (l'afició), sou homes d'honor".
SEBASTIÀ AGUILÓ ANDRÉS. Palma.

Pau per Nadal
Deman a tots els polítics uns dies de pau per les festes de Nadal. Que no n'armin cap ni una, aprofitant, també, que fiscals i jutges tindran uns dies de descans.
PEDRONA GOMIS. Palma.