Cartes dels lectors

Carta oberta al Govern i als grups parlamentaris
L'equiparació del personal docent de la concertada amb el de la pública es recull a lleis orgàniques com la LODE i la LOE des de l'any 1985. A l'acord de dia 11 de maig de 2001 (BOIB 24/05/2001) signat entre sindicats, patronals i el conseller d'Educació i Cultura de la CAIB, s'hi marca una analogia del 99,4% com a referent i s'estableix un primer calendari d'aproximació del sou dels docents concertats amb els companys de la pública.
A l'acord de 23 de febrer de 2004 (Boib 28/09/2004) signat entre sindicats, patronals i el president de la CAIB es continua amb l'objectiu de l'analogia del 99,4% i s'estableix un nou calendari d'aproximació.

A l'acord de 18 de juliol de 2008 (BOIB 29/07/2008) signat entre sindicats, patronals i la consellera d'Educació i Cultura de la CAIB es continua mencionant l'analogia al 99,4% i s'estableix una nova aproximació, que ara es vol suspendre amb els pressuposts de la Comunitat. Una primera consideració que podem fer, i que per altra part és òbvia, és que venim fent maniobres d'aproximació des del 2001 sense arribar i mantenir el percentatge d'analogia que entre les parts hem pactat. Llavors aquí ja tenim la nostra primera quota d'endarreriments que històricament pateix el sector.

Si analitzam l'acord del 2008, veim que es varen fer un càlculs de les diferències salarials amb els interins de la pública que s'estimaren en 140€ mensuals per 12 pagues. L'any 2008 aquesta diferència ja existia i els professors de l'ensenyament concertat no retallaren ni un euro la diferència. És a dir, segons el que havíem signat ja el 2001 (el 99,4%), ens faltaven 140€ mensuals a cada un dels professors. El juliol de 2008 arribam a un acord amb el Govern (en les negociacions hi participen el Conseller d'Educació i també alts càrrecs de la Conselleria d'Hisenda) pactant un calendari que es comença a aplicar el gener de 2009 amb 15€ mensuals (recordau que tenim la diferència xifrada en 140€). Nova mostra de bona voluntat negociadora i de flexibilitat per part dels treballadors de la concertada, el 2008 0€ de 140€ i el 2009 15€ dels 140€.

És a dir, fins ara l'aproximació la podem considerar pràcticament nul·la o si voleu ridícula. El 2010 teníem previst un pas significatiu de retallada del deute "històric" i per això es va signar l'acord, podeu estar ben segurs que no ho firmàrem per retallar 15€ mensuals el 2009. Esperàvem 35€ mensuals pel gener i 30€ més a partir de setembre, com podeu veure al final del 2010 encara tenim pactada una diferència de 80€ per davall dels 140€. Pareix que al nostre govern això encara no li és suficient. En resum, els nostres increments eren, conceptualment, avançar cap a l'analogia "que no vol dir res més que igual feina igual salari", reconeguda per lleis i desenvolupada pels acords, no un increment capritxós de sou.

Per altra banda, pensam que els acords fruit de les negocicacions col·lectives s'han de complir i ja no s'ha de plantejar suspendre'ls i molt menys de manera unilateral. Els treballadors quedam amb una indefensió molt gran si no ens podem fiar ni tan sols dels acords signats, aprovats pel Govern i publicats al BOIB. Quin sentit té tornar a negociar res? Quina fiabilitat? Com a sindicats signants de l'acord de concertada de 2008 mostram el nostre rebuig al projecte del Govern de la CAIB de suspendre l'esmentat acord via pressuposts de la Comunitat, ignorant en la seva forma les pautes marcades i dinamitant la pau social al sector després d'una dura negociació. Per tot això, sol·licitam des d'aquí el suport de tots els grups parlamentaris.La solidaritat ben entesa, en temps de crisi, no pot ser demanar esforços només a un col·lectiu concret i més si aquest està en inferioritat de condicions amb els seus homòlegs.
STEI-i, FSIE, FE-CCOO, FETE-UGT. Palma.

Mal hivern
Estic preocupada pel que veig pels carrers de Palma. Hi ha persones per totes bandes que demanen doblers, tabac, suports... Mentrestant, els polítics es barallen entre ells com a moixos sense adonar-se del patiment de molta de gent. Ve un Nadal que jo m'atreviria a qualificar de depriment. L'alegria i la felicitat de les dates que s'apropen o són compratides o no són res. I enguany són molts els que les passaran entre l'angoixa per haver perdut la feina i la incertesa amb vista al futur.
MARIA MAGDALENA PONS. Palma.