Fer regals amb consciència per Nadal
Aquests dies sent a les nostres emissores de ràdio publicitat dels nostres comerços on s'ens intenta embriagar d'aquest esperit nadalenc que consisteix a comprar, per als nins, els adults i tota cuca que hi hagi a la casa. No és que em sàpiga un excessiu greu, és on i com ens ha tocat viure. Ara bé, hi ha un d'aquests anuncis que em té especialment preocupat, indignat i repugnat. Una botiga d'animals, d'aquestes grosses, amb renom, que ha muntat un anunci en què uns locutors imiten veus dels animalons que allà s'hi venen desitjant-nos unes bones festes i incitant-nos a comprar-los... Dins aquest nigul de sentiments que m'han envaït m'he mirat na Nappa, una cussa que vaig trobar aquest estiu que es moria de set, fam i calor entre Costitx i Sencelles i que tenia 9 mesos el mes de juliol; és a dir, un regal de dos mesos per Nadal.
Em deman si som l'únic que ha sentit aquesta repugnància, em deman si la direcció de Son Reus pensa, com jo, que aquest anunci vaticina clients nous per al centre, nous clients per a la injecció letal, em deman si aquests locutors que imiten aquestes veus ploraneres pensen que als qui estan doblant no volen dir, ni de bon tros, el que ells estan traduint. No m'ho ha dit de paraula, però estic ben segur que na Nappa no volia ser una jugueta de Nadal del seu anterior "amo". Als països civilitzats està estríctament prohibida la venda d'animals en els comerços. Si vols un ca, o bé el compres d'un criador autoritzat a preu d'or o bé te'n vas a la canera del municipi que està plena de cans duits d'Espanya, Itàlia i Grècia, i allà, si ets apte, te'n daran un, sanat, vacunat i amb xip, potser un dia el país on visc, també ho serè, civilitzat.
XAVIER BORRÀS FONT. Bunyola.
Manifestació ciutadana contra la corrupció
Vaig acudir a la manifestació convocada a Palma en protesta per la corrupció del passat diumenge 12 de desembre. A la concentració, prevista al passeig del Born, s'hi varen concentrar aproximadament fins a un miler de persones a mesura que transcorria la reivindicació. No hi va haver cap incident i hi prengueren part gent de tota mena, condició i ideologia. Hi convisqueren pancartes fetes a mà per ciutadans corrents, amb lemes de tota mena i força originals. L'ambient va ser festiu en tot moment, sempre pacífic i reivindicatiu. No vaig veure (almenys en el meu cas) cap polític de major o menor rang. Però sí militants de base de tot tipus de partits, i especialment em va satisfer veure l'exbatle de Palma Ramon Aguiló en una humil i discreta segona fila.
Espontàniament, la concentració va fer una mena de "recorregut turístic": primer al "palauet" de Jaume Matas (potser el moment més intens de tota la Mani), després al Parlament, davant la porta del carrer Conqueridor. Finalment, davant el Consell i Cort. En tot moment varen predominar proclames que sorgien espontàniament, i tot i que sorgien dirigides especialment contra Matas i Munar, també es va exigir que el Pacte es deixi de "codis ètics" i contemporitzacions semblants. Tots varen rebre pels seus corresponents pecats i delictes, sense salconduïts ni indulgències, i sense mirar carnets de partit. Per tot hi havia càmeres de televisió, fotògrafs i periodistes de tots els mitjans prenent nota, la qual cosa ha garantit una justa difusió de l'esdeveniment.
Tal com es pretenia, no es veié cap símbol de formacions polítiques, associacions o col·lectius que intentassin capitalitzar la mobilització. Cap "Moisès" redemptor va intentar encapçalar-la: només el conjunt dels Tambors per la Pau aportaren un alegre ritme a una jornada que durà hora i mitja. Crec que ha estat un èxit d'assistència, tractant-se d'una convocatòria estesa únicament a través d'Internet, sense grans suports ni publicitat, ni cap organització visible... i sobretot sembla que la ciutadania comença a despertar davant tanta misèria i tanta decadència. Potser es tracti d'un primer capítol d'acció popular. Esperem que a partir d'ara ningú no intenti capitalitzar-ho, perquè tot ha sortit espontàniament rodó. I per acabar, vull donar l'enhorabona a tots els assistents.
MANEL GARCÍA. Palma.
Doctorands de la sopa
S'exclama la Sra. Rectora de la UIB que la societat no valora un doctorat. És lògic. Un doctor és un súper especialista que ha dedicat molts d'anys de la seva vida a formar-se en un tema concret. Pot ser investigador (en aquest país, mileurista si té sort) i/o docent de la UIB amb sou semblant a un mestre de Secundària. Si cobrassin el doble com alguns dels seus col·legues europeus serien més prestigiats. Si han de fer feina que no és la seva sols arriben a la valoració i al jornal de la feina que fan, cosa també lògica. No els pagaran més si fan de caixers del súper o de manobres per molts d'estudis que tenguin. La societat, doncs, inverteix uns diners a formar uns especialistes que llavors no aprofita.
La Sra. Casas es queixa amb raó. Amb tot això, la UIB és plena de docents no doctors (a vegades fins i tot doctorands de primer any) i part o molta de la investigació i de l'ensenyament la duen a terme (bons i barats i a vegades millors) pel que fa a professionals doctors. Totes les tesis llegides són cum laudes, siguin fetes amb el peus o amb el cap, les hagi fetes Déu o el Dimoni. Sra. Casas, si la universitat de la qual vostè és responsable no diferencia clarament entre doctors i doctorands a l'hora de treballar ni augmenta el nivell d'exigència en la titulació; si permet tots aquests abusos implícits en una entitat endogàmica que actua moltes vegades com a particular essent pública, com vol que la resta de societat ho entengui i els respecti?
BERNAT MOREY COLOMAR. Sta. Eugènia