TW
0

Agraïment
El grup de funcionaris que hem fet el curs de l'EBAP Atenció al ciutadà sord i introducció al llenguatge de signes (nivell bàsic) (del 25/11/2009 al 04/12/2009) volem agrair a l'Associació ASPAS, especialment a les nostres profesores Cati, Sandra i Carme, l'oportunitat de mostrar-nos la realitat del discapacitat auditiu, de fer-nos veure com en la nostra vida diària i en els nostres llocs de treball podem contribuir a fer més curta la distància que ens separa i de fer-nos veure la problemàtica del sord, però sobretot que darrere tot això hi ha éssers humans amb moltes possibilitats. Allò que en principi havia de ser un curs més en el nostre currículum, ha resultat ser un veritable regal tant per la rigorositat de les matèries com per la dinàmica de grup i la motivació que ens heu transmès les logopedes que heu impartit el curs. Molt emocionant ha estat anar al bar d'ASPAS i que alguns de nosaltres ens dirigíssim a la cambrera en llenguatge de signes i ens entengués! Tant de bo que puguem aportar als nostres llocs de treball un poc de la sensibilitat que ens heu contagiat per tal de fer més curtes les barreres amb els usuaris i companys amb qui treballam a diari, siguin o no sords.
Margarita Buades, Yasmina Arnaiz, Genoveva Vera, Llum Escandell, Maria José Antolín Ortiz, Susana Jordá, Alfonso Estarellas, M. de la Trinidad Costa, Antonia Pulido, Cati Dols, Carmen Robles i Esther Calatayud Salvadó. Palma

Una nova humiliació per als mestres de la concertada
En el 2008, els docents de l'ensenyament concertat aconseguírem arribar a un Acord de millora que ens equiparava gradualment en sou als docents interins -no funcionaris- de l'escola pública. Davant la crisi que ja arrossegava l'erari públic, es va pactar amb el Govern una primera baixada de calçons consistent a no començar a cobrar els petits augments per equiparació (15€ mensuals) fins a 2009. I ara ha arribat la canallada i la humiliació: en el Projecte de pressuposts per al 2009 es vol "congelar"aquest minúscul complement equiparatiu.

El muntant total del que s'estalvia el Govern amb aquesta mesura no arriba als 1,8 milions d'euros (menys del que cobra Rafel Nadal per la publicitat de les Illes). Es redueix el pressupost d'Educació (mesura "social"), augmenta el d'IB3.

El poc que no cobrarem els mestres concertats -no som funcionaris- es converteix en un símbol del maltracte que ens dóna l'Administració pública i de la poca fiabilitat que ens ofereix la paraula dels nostres governants (PSIB-PSOE i socis del Pacte de Poder).

I ara sobre quina cadira ens podem tornar a asseure a negociar si el Govern, amb un nou incompliment de l'Acord, ens l'ha llevada de davall el cul? Sobre quina Mesa podem tornar a signar res si la que teníem fins ara és bruta de promeses incomplertes, de papers plens d'enganys i de faltes de respecte a la nostra dignitat professional? Malgrat això, som molts i els ho podem fer pagar a les urnes, ajudar a fer que perdin les pròximes eleccions. El que realment han perdut de moment (Antich, Manera, Llinàs i la resta del Govern) amb aquesta mesura són la paraula i la dignitat.
Ramon Colom Guasp. Sóller

Denúncia
Després de més de quinze dies de vaga de fam per part d'Aminetu Haidar, hem de denunciar la indigna actitud del Govern espanyol que en aquest cas es mostra còmplice d'un Estat, el marroquí, caracteritzat per la violació sistemàtica dels drets dels activistes pels drets humans marroquins, però també, i com és el cas d'Aminetu Haidar, d'aïllar, empresonar, torturar i deportar els activistes sahrauís, que des de la seva lluita pacífica, tan sols pretenen que es compleixi la legalitat internacional: la realització d'un referéndum d'autodeterminació, pas previ per a la independència del Sàhara Occidental.

Des de Revolta Global-Esquerra Anticapitalista, mostrem el nostre suport a Aminetu Haidar i a tot el moviment solidari amb el Sàhara en la seva lluita perquè es compleixi la legislació internacional, que obliga a respectar la voluntat d'Aminetu Haidar, de tornar al seu país, on viu, i on encapçala la lluita pacífica dels sahrauís que viuen als territoris ocupats del Sahara Occidental.
Joan Pau Jordà. Palma

Gent necessitada
Cada cop hi ha més gent autènticament necessitada a Palma. Em diuen que a partir de les dotze de la nit es veu gent furggant dins els contenidors dels fems. També m'expliquen que dins els supermercats veuen persones que mengen d'amagat pel primer racó que poden agafar alguna cosa de les prestatgeries. També sent comentaris en el sentit que cada cop hi ha petits robatoris que ni tan sols són denunciats, com de les bombones de butà o similars. Tenc por que la delinqüència s'escampi de manera molt important aquest hivern, que serà molt dur. Crec que les institucions han de fer molt més per als necessitats.
Maria massot vanrell. Palma