TW
0

Per als mallorquins ser espanyol és un molt mal negoci
La raó del títol triat per a aquest article és perquè em referiré particularment al finançament de la nostra Comunitat Autònoma i inversions de l'Estat. Això no vol dir que el mal negoci sigui sols econòmic. També feim un negoci foradat en termes culturals, sobretot si ens referim al tractament que rep la nostra llengua pels nacionalistes espanyols i per molts de mallorquins alienats. Feim un mal negoci polític perquè estam sempre controlats per partits que abans de respondre als interessos dels mallorquins han d'obeir els interessos dels partits nacionalistes espanyols, que no admeten altre nacionalisme que no sigui el seu. Els nostres diputats al Congrés espanyol no pinten una regadora, i han de dir amén als qui comanden i aquests els posen un tapamorros; i pel poble ja sabeu què diu l'article 26. Propòs una endevinalla: ¿Sabeu qui són els nostres representants al Congrés de Madrid?

No diré res que no s'hagi dit per pa i per sal, però, per justícia i dignitat, no és bo que ens acostumem a ser maltractats.

Anys i més anys la nostra comunitat ha estat la que més ha aportat i la que menys ha rebut. ¿Me voleu dir, per quines cinc-centes? No hi ha cap regió de cap país d'Europa que aporti el 14% del PIB. (El land alemany més ric no passa del 5% del PIB). Amb raó es parla d'espoli.

Anys i més anys la nostra comunitat ha estat la que més ha aportat al Fons de Suficiència. De 220 a 240 milions cada any. Els altres decideixen la nostra solidaritat i tothom mutis perquè som així de bons al·lots.

Anys i més anys la nostra comunitat ha estat sempre a la coa de les inversions estatals. Entre el 1996 i el 2004 rebérem un miserable 0,7% de la inversió pública de l'Estat a les comunitats autònomes (189 milions anuals). Per cert, malgrat que enguany han augmentat les inversions, continuam sent coers per variar.

He posat amb majúscules tres fets indignants reconeguts per tot Déu, començant per Zapatero mateix. Mentrestant, promeses van promeses vénen. És vera que s'ha millorat un poc, tant el finançament com les inversions estatals (que són dues coses diferents), però també és vera que encara ens deixen per sota de la mitjana.Pagam també un Estatut d'Autonomia(?) poc ambiciós, fet per dos partits espanyolistes (PSOE i PP) i el comodí d'UM.

És ben hora que diguem prou i deixem el conformisme i el tanmateix resignat.Realment, la nostra comunitat pertanyent a Espanya fa el negoci de na Peix Frit, que comprava el peix a dotze i després el venia frit a sis. No tant sols no tenim un Estat que ens defensi, sinó un que ens ataca i ens treu la moca. Ja em direu si davant aquest panorama és estrany que creixi l'independentisme
Mariano Moragues Ribas de Pina. Artà.

Comparacions
Aquests dies, llegint, he sabut el que ha passat a quatre guàrdies civils per no actuar correctament amb dos britànics; el resultat ha estat la retirada de servei actiu i de la pistola, i això que els dos britànics pareix que varen actuar violentament contra els agents.

Ara podeu comparar aquesta actuació de disciplina interna amb allò que li va passar a un jove, crec que anomanat Ivan Cortés, pel simple fet de parlar en català a uns guàrdies de l'aeroport: el varen copejar, però no ha passat res a cap membre de la Benemèrita, i amb la seguretat que cap notícia ha dit que hi hagués una actitud violenta per part d'Ivan.

Comparant els resultats d'amdues actuacions, he arribat a la conclusió que la diferència és: que els britànics tenen un estat al darrere que els protegeix onsevulla que siguin, encara que els seus actes no hagin estat exemplars; mentre que els catalanoparlants no tenim aquest estat per defensar-nos davant aquests abusos de poder. L'Estatut ens dóna el dret de parlar català i sembla que delegat del Govern central no es vol enfrontar a la guàrdia civil perquè nosaltres poguem gaudir d'aquest dret, així que crec que hauríem de començar a pensar de quina manera podem solucionar aquests greuges comparatius: per ventura creant una Policia pròpia, canviant aquest delegat de govern o, fins i tot ,pensant que la millor acció podria ser gaudir d'un estat propi, dictant des de les mateixes illes les normes de convivència de tots els ciutadans.
Tolo Guasp. Palma.

Crisi i Nadal
Tots sabem que aquestes pròximes festes de Nadal no seran les millors dels darrers temps. Hi ha crisi i moltíssimes famílies es preparen per passar de manera austera les dates més assenyaladaes de l'any. Pens que això és molt bo. Pens que aquell consum desfemat que hem viscut en les darreres dècades s'ha d'acabar per dignitat i per respecte a la condició humana. Consider que aquesta exhibició de riquesa que fan els països desenvolupats per Nadal és una ofensa al Bon Jesús, al qual, curiosament, tracten d'honorar. L'austeritat d'enguany s'hauria de fer tradició. Hem de pensar de celebrar les festes com ho feien els nostres padrins: amb pocs recursos i moltíssima il·lusió. En els darrers temps era el contrari: molts doblers i poca emoció. La il·lusió és l'encletxa que es mou entre la realitat i el desig. I el desig del Nadal és que tots siguem millors.
Marta Palmer. Palma.