TW
0

ERC, atura't ja
Les següents línies són per unes declaracions fetes pel partit esmentat al principi, en les quals es volia exigir al Govern central que s'anul·làs la possibilitat que tenim els creients que una part de la base impositiva de la declaració de la renda es destini al manteniment de l'Església catòlica i de la seva acció social (i ho dic ben fort, que és molta i de molt de pes).

I jo deman: on vol anar aquesta gent? Perquè si es creuen en el seu dret, jo també deman que es llevin les subvencions a certs partits antidemocràtics i extremistes com és Esquerra Republicana de Catalunya, que sembla que es troba submergida dins la barbàrie de la Guerra Civil que fa enfrontar ideologies polítiques i creences religioses. Pens que els catòlics tenim tot el dret de mantenir amb els nostres doblers (em sentiu prou bé, senyors dirigents d'ERC?) les institucions cristianes i que, dins el marc democràtic que afortunadament ja vivim, deixem de patir comportaments de caire feixista i fonamentalista com el que vostès durien a termini si arribassin al poder (esper que mai no ho vegem).

Esper que, en un futur, no es facin declaracions com les que fan vostès i que recorden el salvatgisme de la passada Guerra Civil espanyola, en la qual foren assassinats milers i milers de persones que tenien les seves idees polítiques i d'altres també assassinades per la seva fe religiosa. Creem, senyors d'ERC, una convivència tolerant i respectuosa amb aquells que no creuen el que vostès creuen.
Joan Llorenç Amer Comes. Marratxí.

Grosske: qui t'ha fet tinent de batle?
He de reconèixer que per mi és patètic, perquè vaig votar per aquest pacte, però si no fos així, em faria rialles aquesta actitud d'Eberhard Grosske de denunciar la corrupció dels altres i d'escenificar-la durant els plens, quan ell és tinent de batle de l'Ajuntament de Palma gràcies al vot "corrupte" dels regidors que denuncia.

Si tant d'oi et fa aquesta gent d'UM, el primer que has de fer és plegar de tot càrrec de govern (Palma ha pogut sobreviure més de 2.000 anys sense tu) i criticar des de l'oposició. I és que això de voler xuclar i mamar alhora és impresentable.

Grosske: si et varen votar, va ser per governar o per fer d'oposició. La política la fas al teu partit, si tant vols. Però a Palma, gestiona o vés-te'n. Ja està bé de tanta presa de pèl.
Margalida Palou. Palma.

Preguntes a un professor emèrit referents a Les mentides d'"Àgora"
Les afirmacions de l'escrit publicat dia 1 de desembre a dBalers m'han suggerit aquestes cinc preguntes. Les respostes les he tretes principalment d'internet, on fàcilment avui tenim accés.

Com arribà a bisbe Ciril d'Alexandria? Molts s'oposaren al seu nomenament a causa del seu caràcter impacient i dominador. Finalment, fou bisbe després d'una ferotge lluita al carrer amb armes, entre els seus partidaris i els del seu rival Timoteu.

Ciril defensà els jueus? Tot just arribat a bisbe, promogué aldarulls contra els jueus i provocà el seu desterrament de la ciutat, on residien des de feia molts segles.

Bona intervenció de Ciril al concili d'Efes? El concili no fou convocat ni pel papa ni pels bisbes, sinó per l'emperador de l'Imperi, Teodosi. Ciril no esperà els bisbes representants de Roma ni els d'Antioquia i imposà les seves tesis mitjançant quantiosos suborns. El patriarca d'Antioquia el condemnà per heretge qualificant-lo de "monstre, nascut i educat per a la destrucció de l'Església". De Ciril afirma la Gran Enciclopèdia Catalana: "Presidí el concili d'Efes, en el qual cometé un nombre d'irregularitats tan gran que el feren finir a la presó".

Fou reposat Ciril al Bisbat d'Alexandria? Retornà finalment a Egipte després del desterrament, però la seva victòria va suposar un cisma, o nova divisió, entre les esglésies d'Orient i d'Occident.

Les pel·lícules i les novel·les no tenen res a veure amb la realitat? Si és així, cal també posar altres qüestions. Existí Job? I Adam i Eva? Estigué en Jonàs tres dies dins el ventre d'una balena? I què me'n dieu, del pobre Llàtzer? I del bon Samarità? I del fill pròdig?

És veritat que, com a cristià, el film Àgora em dol. Vull admetre que té les seves deficiències, sobretot per un excés de maniqueisme: els personatges són massa bons o dolents. Vaig sortir de la sala del cinema realment avergonyit... però sobretot punyit perquè les noves generacions d'avui no puguem tornar mai més a repetir velles històries que sovint es troben dins la història de la nostra Església i del nostre poble. Ens les recorden els excel·lents reportatges que actualment ofereix la Televisió de Mallorca sobre la Memòria històrica i també el pobre espectacle de molts catòlics -amb els bisbes al capdavant- reclamant el dret a la vida per a cèl·lules que just comencen, però quedant ineficaços per repartir i compartir vida, béns i salut -humanament i evangèlicament, com pertoca- amb milions d'éssers humans que ja existeixen plenament i que moren cada dia per manca de solidaritat. Crec que els cristians hauríem de "veure" i "reveure" la pel·lícula Àgora i saber aprofitar moltes coses que diu... i moltes altres que deixa de dir.
Guillem Ramis i Moneny. Marratxí.