Palma01/12/09 0:00
TW
0

Les mentides d'Àgora
M'han sorprès, Sr. Serra, les afirmacions que fa en la carta publicada en el Diari de Balears de dia 29.11.2009, referents a la censura d'Àgora, al col·legi de Sant Pere. No sé quins coneixements té vostè d'Història, però he pogut entendre la poca confiança que vostè té en els professors del seu fill/a. Que els professors, segons diu vostè, hagin dit que el film en qüestió és anticristià, vol dir que tenen les antenes ben posades. És veritat que un artista pot expressar el que vulgui, ja ho deia Horaci, però crec, també, que hauria de respectar les persones, i aquesta pel·lícula, Sr. Serra, no només no respecta les persones, sinó que diu un caramull de mentides que haurien de fer caure la cara de vergonya a qui les diu, o les filma.

Sap vostè quin any fou cremada la Biblioteca d'Alexandria? Idò l'any 389; supòs que sap que Ciril és posterior. Va veure la manera com aquell subjecte es fa bisbe? Això no ha passat mai dins l'Església. Bé, continuaré dient que Ciril va viure, com diu vostè, en una època convulsa, però pensi que va escriure 3 llibres defensant els "jueus" contra el que deia d'ells un tal Julià. Això no és el mateix del que mostra el Sr. Amenábar en el film. Li diré que un dels sermons més bells sobre la Mare de Déu, que conservam dels primers segles, és el que ell va fer al Concili d'Efes. Va tenir problemes, sobretot dins l'Església, ja que eren els moments que s'anava fixant la doctrina de l'Església sobre Jesús vertader Déu i vertader home i això fins i tot el dugué a la presó, però la veritat sempre sura i Nestori fou desterrat i declarat heretge, i Ciril fou reposat en la Seu d'Alexandria.

Si el pot ajudar més a aclarir les coses, li diré que Ciril va morir l'any 444, va començar a ser bisbe d'Alexandria l'any 412 i és innegable la importància que va tenir al Concili d'Efes l'any 431, on de manera molt clara s'assenta la doctrina que Jesús és vertader Déu i vertader home i que Maria és de bon de veres la Mare de Déu.
Confii en el professorat del col·legi Sant Pere i quan vegi pel·lícules, o llegesqui novel·les, no oblidi mai que són això: creacions d'un autor; i que moltíssimes vegades no tenen res a veure amb la realitat, sobretot ara que n'hi ha molts que, sabent la ignorància de molta gent, ens volen fer creure que quan les campanes toquen, els bancs ballen.
PERE FIOL I TORNILA. Professor emèrit. Palma.

Palma, ciutat insolidària
A la fi dissabte, surt de la feina un poc més tard de l'horari establert, cosa que que hagi de tancar la barrera jo tot sol. He d'anar alerta a no embrutar-me amb el pixum de ca: cada dia el ca de qualque veí ens compixa la barrera, com a la resta de comerços, al propietari o propietària del ca el preocupa poc, no és el seu portal, no es molesta a acurçar-li la corretja perquè no embruti els portals i les barreres dels altres. Segurament, si fos jo qui pixés al seu portal, m'insultaria, em denunciaria i fins i tot qualcú m'agrediria. Tal volta no és seva -de l'amo del ca- la responsabilitat que pixi al portal del veí?

Al mateix carrer, un poc més avall, em trob un senyor, d'una seixantena d'anys, tombat a terra: no es mou, per la posició sembla que ha caigut; és preocupant, no sé si l'han agredit, ha tingut un atac de cor o va gat. La gent li passa pel costat sense immutar-se gens ni mica, com si fos una cosa normal; alguns ho miren curiosos sense donar-hi importància i continuant el seu camí sense alterar el seu ritme. No es veu ningú que s'amoïni de l'estat preocupant d'aquesta persona, no es veu ningú que cridi per telèfon per sol·licitar ajuda, no sé quin temps fa que està tombat a terra.

Crid a l'112 per donar coneixement del cas, ningú encara no hi havia donat avís. En dos minuts hi arriba la Policia. Alguns esperaran a arribar a ca seva i posar les notícies per saber si era mort o no i què li havia passat. Tal vegada si hagués estat un ca n'haurien fet més cas, i que consti que els cans es mereixen el mateix tracte que les persones. Si qualcú ho hagués filmat per després passar-ho per a la televisió, hauríem pogut veure, tots, la vergonyosa actitud dels nostres ciutadans.

Avui, sortosament, no davalla cap ciclista a tota velocitat, tocant el timbre o cridant perquè els vianants s'apartin i es posin fora de perill; molts de ciclistes no saben que en un carrer exclusiu per a vianants han de dur la velocitat d'una persona caminant i respectar els vianants, perquè tenen prioritat. Sabent que no passen cotxes, els infants juguen i no van de la mà dels pares; el dia que n'atropellin un, les canviaran i es prendran mesures. En arribar a via Roma, veig com les grans oliveres que hi han posat, fa tres dies, de decoració, sense cossiol i amb tot just una grapada de terra, continuen amb l'arrel descoberta i sense regar, a ningú no el preocupa si es moren, n'hi ha qualque responsable? Qui paga aquestes oliveres, els ciutadans? Un arbre no és una estàtua o un semàfor, és un ésser viu i té necessitats biològiques. Ser batlle d'una ciutat així deu ser difícil: com es poden millorar les coses sense la col·laboració ciutadana? És clar, m'oblidava que el ciutadà només té drets, perquè paga imposts (?).
BENET BOHIGAS I MORENO. Palma.

Dol pel 33
Coincidesc plenament amb els qui lamenten la pèrdua d'un canal tan digne. Per sort, tenc gravades, com a reconeixement, algunes de les joies que s'hi han emès, com ara la sèrie Viatges al límit amb Art Wolfe, obra d'un gran artista de la fotografia de paisatges.
ANTONI SUREDA. Palma.