TW
0

En memòria de la tasca d'un bon amic
Dia 20 vaig llegir, al Diari de Balears, una carta al director recordant el profitós pas per la vida de l'amic Sebastià Mas Crespo. Com que no em va ésser possible assistir al funeral i hi ha dues coses, al meu saber, que encara resten per dir, no vull que sien oblidades, puix és de ben nascuts ésser agraïts. No només fundà, el 1974, l'Associació Familiar Torre d'en Pau, fou el seu priner president i va intervenir molt activament des del seu càrrec de batle pedani en moltes de les millores que es feren a la contrada, fins i tot en l'adquisició de la fortalesa del Coll, sinó que, també, gràcies a ell i als seus col·laboradors Bernat Horrach i Joan Gomila, vaig poder publicar el meu primer llibre: Fortificacions del coll d'en Rabassa.

Dia 13 de novembre del 1976 es solemnitzà l'entrega de la fortalesa a l'Ajuntament, es presentà en públic el meu llibret i s'inaugurà l'himne de l'Associació, també degut a l'interès d'en Sebastià, amb lletra de mossèn Baltasar Coll i Thomàs i música de mossèn Antoni Matheu Mulet. Encara record la por que sentíem quan rebérem, davant el Poble, els militar i el primer batle democràtic de Ciutat amb l'única bandera que teníem: la meva senyera de les quatre barres i el castell onejant damunt el portal de la fortalesa i el meu "pic-up" a piles sonant a tota potència músiques mallorquines.
JOSEP SEGURA I SALADO.Palma.

Puntualitzacions sobre les contractacions dels centres concertats
Al diari d'ahir, a la secció de cartes dels lectors se n'ha publicada una, signada pel Sr. o Sra. M. Alcover, titulada Calen uns altres criteris de contractació dins l'escola concertada, que m'agradaria poder contestar i, si és possible, que fos publicada si ho considerau així. Al dB d'ahir, la Sra. o el Sr. M. Alcover va escriure una carta referent a les contractacions dins l'escola concertada. Comparteixo completament la idea que es desprèn del títol. Però, per experiència com a professora dins el sector de l'ensenyament concertat i com a sindicalista amb molts d'anys, voldria aportar un parell de conceptes per aclarir.

El que tal vegada no sap o desconeix l'autor o l'autora és que les contractacions del professorat dels centres concertats vénen regulades pels reglaments derivats de la Llei Orgànica del Dret a l'Educació (LODE), aprovada l'any 1985, quan hi havia el Govern socialista presidit pel Sr. Felipe González. Que, des d'aleshores, s'ha aprovat tota una sèrie de lleis orgàniques (Llei de Qualitat, Llei d'Educació...) referents a l'educació de l'Estat espanyol, en governs tant del PSOE com de PP, i cap, cap, no ha aprovat un canvi referent a l'elecció del professorat dels centres concertats d'una manera democràtica, a pesar de les demandes de sindicats com l'STEI-i i la Confederació d'STEs. Des de 1985, i mira que n'han passat d'anys i la democràcia ha anat fent camí, sempre, la darrera paraula a l'hora de les contractacions laborals del professorat dels centres educatius concertats l'ha tenguda i la té, actualment, l'entitat titular, sigui orde religiós, cooperativa, societat anònima, limitada... El consell escolar pot dir-hi la seva, però qui té la facultat d'elegir és "la propietat", dit en llenguatge planer.

Ja ens agradaria a la majoria que aquesta qüestió hagués canviat. Com és possible que el professorat que treballa en un centre mantingut amb fons públics no sigui elegit amb uns criteris democràtics i controlats per l'Administració? Com és possible que, així com es donen d'alta les nòmines d'aquest professorat concertat, també es donen de baixa, sense tenir en compte la més mínima normativa laboral? Per què els criteris democràtics no han arribat als contractes laborals d'aquests centres? La resposta no l'hem de cercar entre les treballadores i els treballadors d'aquests centres, sinó en els partits polítics que mantenen aquestes diferències, que mantenen aquestes lleis, que afavoreixen certes ideologies.

Quant al que diu la carta en qüestió referent al sindicalisme suposadament d'esquerres que no introdueix aquest factor en el debat, aquí també li he de dir que, des de 1977, l'STEI-i i la Confederació d'STEs -dels altres no en puc parlar- ha treballat i treballa per democratitzar (entre d'altres) els centres educatius. Cada vegada que en el Parlament de l'Estat ha entrat una llei d'educació, hem duit el debat als claustres, als centres educatius, al carrer, amb mobilitzacions i vagues. Tal vegada, per edat, no ho sap. Per acabar, voldria que el Govern de l'Estat espanyol i el de la CAIB es prenguessin seriosament l'educació: de res no serveixen les grans paraules que són buides, si no hi ha un bon finançament, si no hi ha una dignificació de la tasca docent, pública, sigui interina o no, i concertada.
NEUS SANTANER.Inca.

Recinte firal
El que passa amb el recinte firal és una prova més que clara de la poca capacitat d'entesa que tenen les forces polítiques progressistes. Quan en una iniciativa hi han d'intervenir càrrecs públics de diferents partits, tard o d'hora s'hi arma l'embull per, al final, no fer res. Això ja va passar en prou objectius de la legislatura 1999-2003 i ara es repeteix, corregit i augmentat. A més a més, de moment el president, Francesc Antich, que és qui hi hauria de posar ordre, no s'ha ficat en aquesta qüestió, senyal clar que veu la cosa molt fosca i amb mala ferida.
ALBERT CARDONA. Palma.