Palma26/11/09 0:00
TW
0

Nou recinte firal
Som un col·lectiu de reflexió que viu, o malviu, guiat sempre per la voluntat de ser prudents o seguir el vell consell pagès de deixar pixar el mul. Tanmateix, hi ha esdeveniments que ens obliguen a llevar-nos la son i a emetre una opinió. Voldria dir-li que ho feim només quan la cosa és clara i evident i no hi ha possibilitat d'error. Aquest és el cas de la disputa que hi ha plantejada respecte als terrenys on estan edificats dos camps de futbol -el Lluís Sitjar i l'Estadi Balear- i a la seva possible compra i utilització per construir-hi un recinte firal.
No crec que sigui revelar cap secret que la propietat del Lluís Sitjar pertany a una part social que, des del punt ideològic i sense cap ànim d'ofendre i amb les seves possibles excepcions, es podria definir com a dretona, monàrquica, castellanista i militaroide, mentre que els de l'Estadi Balear són d'esquerres, republicans, catalanistes i pacifistes.

La història d'ambdós confirma la caracterització emprada sense possibilitat de discussió. El cas realment sorprenent i paradoxal és que l'actual batlessa de Palma, que, si no ens equivocam, fou elegida com a cap de llista del PSOE, hagi decidit, fort i no et moguis, posar-se d'acord amb la dreta monàrquica i hagi fet quasi befa de la proposta de l'esquerra republicana. Ella en sabrà el perquè. Ella sabrà per què està a favor de fer negoci amb el col·lectiu d'aquells que, fidels a la seva, ben demostrada, manera de ser -una mica miserable, francament-, posen les monedes per sobre de qualsevol altre valor, i en contra del col·lectiu d'aquells que, en no poques ocasions, posaren la seva força de treball gratis per construir un estadi digne per a l'equip que havia de representar el seu ideari. Ella ho sabrà i nosaltres creim que també. Però no ho direm, perquè aquesta és una carta escrita amb ànim de concòrdia i no de brega. Amb tant d'ànim de concòrdia que, n'estam segurs, satisfarà tant els monàrquics com els republicans. Als primers perquè demostraria la generositat de la Corona vers el poble mallorquí i als segons perquè reintegraria al poble -al poble balear- uns terrenys que li varen ser usurpats. Cal dir quina és la nostra proposta? Sí? El recinte firal a Marivent.
COL·LECTIU VIDES MOSQUERA.Palma.

Calen uns altres criteris de contractació dins l'escola concertada
En relació amb les mobilitzacions i protestes dels ensenyants de l'escola concertada, m'agradaria aportar una opinió que en cap cas no vol qüestionar la seva professionalitat i legitimitat. El que tal vegada s'obvia, en totes les informacions i declaracions que apareixen sobre el tema, és que els professors de la concertada són contractats per les empreses privades, siguin religioses o cooperatives, però pagats per l'Administració pública. El més lògic seria que els contractés qui els paga. Durant un temps vaig llançar currículums a escoles concertades i privades i em deien directament a la cara que, si no n'era ex alumne o tenia coneixença d'algú, seria difícil que m'agafassin com a mestre. Em pareix perfecte si els qui em deien això fossin els qui m'havien de pagar, però resulta que pagaven amb doblers públics, encara que els criteris de contractació fossin bastant o totalment endogàmics.

Benvolguts companys: si voleu tenir els mateixos sous que els interins, demanau passar a les llistes d'interins de la Conselleria i estigueu disposats a partir cap a les altres illes a cop de telefonada. Només amb el que m'he gastat en viatges entre les illes durant quatre cursos, uns passatges molt més cars que els d'anar a Berlín, em duis avantatge en el compte corrent més del que us pensau. A més de lloguers que vosaltres potser us heu estalviat. D'acord amb les vostres demandes, però que la contractacció es faci amb criteris més objectius i segons mèrit i igualtat. El que no s'entèn és que el sindicalisme suposadament d'esquerres no introdueixi aquests factors en el debat. Deu ser perquè han esdevingut simples gestories corporativistes?
M. ALCOVER. Palma.

Ministeri d'Igualtat o Ministeri de la Propaganda
Ahir vaig tenir el gust de participar, juntament amb el meu fill, a la cursa popular contra la violència de gènere, que ajuntà 1.600 persones i una dotzena de polítics, finançada pel Ministerio de Igualdad, un ministeri creat bàsicament en resposta a les 75 víctimes per violència de gènere que, desgraciadament, patim cada any a Espanya. Però no hem de perdre l'objectivitat. Setanta-cinc víctimes mai no han estat suficients per crear un ministeri. 75 víctimes de violència de gènere són 75 titulars a l'any que sí que són prou argument per crear un nou ministeri, però no per això són més importants que les 5.000 morts per accident de trànsit i les 70.000 morts per infart que es produeixen a l'any en silenci, perquè no tenen la morbositat suficient per ser notícia. Ara bé, a ningú no se li ocorre crear un ministeri del malalt coronari, perquè no dóna prou vots. I és que, en 30 anys, hem passat de fer els telediaris a mida del Govern a governar a mida dels telediaris.

Ahir, com a bon acte de propaganda política, abans d'iniciar la cursa vàrem haver de fer silenci per escoltar els noms i els llinatges de la dotzena de polítics que participaren a la cursa, com si dels dotze apòstols es tractés, als quals es va reservar un lloc privilegiat a primera línia perquè avui surtin a les fotos dels diaris. I els altres 1.600 anònims? Érem allà per donar suport a les dones maltractades o per publicitar la classe política? Al meu parer, ahir els protagonistes no havien de ser els polítics, eren les víctimes.
ANTONI CAMPINS SANTUCCI.Ciutat