Cartes dels lectors

Son Baco No, autovia Sí
Us demanareu per què? Contestaré amb dues preguntes: 1. Quants de mallorquins coneixeu que facin feina o puguin gaudir d'un camp de golf al llarg de l'any?; 2. Quants de mallorquins empren o treballen diàriament a l'eix de carreteres Llevant-Ponent, que inclou els trams de Llucmajor-Campos i Peguera-Andratx?
Demaneu, per exemple, a qualsevol resident a Campos si s'estima més un camp de golf o una bona carretera per anar a Cuitat.

En relació al Pla de carreteres, s'equivoquen els polítics que pretenen ajornar solucions, negar possibilitats o intentar introduir invents nefasts com els que van fer la passada legislatura amb la carretera Palma-Manacor (rotonda i més rotonda). S'estan abocant terra al damunt quan van en contra dels interessos immediats de tants i tants mallorquins que cada dia surten a les carreteres de l'Illa. Anar en contra de l'interès general del poble els pot passar factura en les properes eleccions. Sobretot obrint portes als que actualment són a l'oposició.
Plànyer territori a uns pocs interessos particulars, sí; però mai plànyer territori als serveis i infraestructures públiques que empram tots. Així de clar.
GUILLEM MAS GORNALS. Campos.

Polítics escaldats
i polítics mediocres
La criminalització de què són objecte la majoria dels polítics per part d'ells mateixos i dels mitjans de comunicació em fa pensar en qui voldrà dedicar-se a la funció pública si pot guanyar-se la vida en l'àmbit privat. Hi havia un temps en què volien dedicar-se a la política els millors de tots. Ara veim que aquests no hi són, que en fugen escaldats, i es posen a ser polítics els més mediocres i poc avergonyidors. Carlos Delgado n'és un dels exemples més clars, com sabem molt bé a ca seva i als voltants.
FRANCESC SÀNCHEZ. Calvià.

Qui dóna pa? L'Església
La crisi que vivim actualment, plena de paraules buides de la classe política, sense esperances per a moltes persones, llevat d'enfonsar dins la pobresa un sector de la nostra societat, aquesta societat que el socialisme (vulgo PSOE) havia de millorar, ha continua donant la raó a una institució menyspreada, rebutjada, desvalorada i criticada fins a la medul·la per persones i col·lectius, sobretot polítics esquerrans de pa i fonteta, estendards de la ignorància, la buidor, la prepotència i una intolerància religiosa sense nom. Aquesta institució és l'Església Catòlica que, lluny de practicar la verborrea pròpia dels lloros que no saben el que diuen (per això tenim en Zapatero i na Leire, diplomada en ciències de la boca), ha posat fil a l'agulla, que és el que toca en lloc d'esmolar tant la garrova, i s'ha posat a alimentar un nombrós grup de persones que s'han convertit, de cop i volta, en víctimes d'una crisi en el si de la qual la classe política (de diputas per amunt), la banca i altres grups es posen les botes.

Aquesta és la realitat, la gran majoria de menjadors socials de la nostra estimada Espanya espenyada pertanyen a l'Església, sí senyor, aquesta Església que molta gent, que no hi és dins, es creu amb prou autoritat per criticar i menysprear amb molta manca de respecte. Afortunadament, aquesta malmenada, injuriada i calumniada institució fa oïdes sordes a tot aquest embalum de paraules buides i ajuda fins a l'esgotament tanta gent que no té un mal rovegó de pa de dur-se a la boca i que ja no confia en els sermons dels nostres governants, imatge real que les paraules se les endú el vent. Deixem de criticar i de parlar malament de l'Església que no fa més que donar exemple quan altres persones es toquen el llombrigol i xerren més del que toca.
JOAN LLORENÇ AMER COMES. Marratxí.