TW
0

La revolució circulatòria de Palma, repte olímpic
Enguany Palma es troba immersa en un caramull d'obres que no semblen tenir fi. El pla E ha afavorit una allau d'intervencions que, sense el seu finançament, haurien estat posposades indefinidament per manca de doblers. Però un dels temes més interessants i innovadors en les actuacions omnipresents a Ciutat és el replantejament viari afegit. Durant els governs municipals anteriors, els grans projectes urbanístics i viaris culminats estaven presidits per dos factors. En primer lloc, foren actuacions d'abast local sense mesurar-ne el paper en el conjunt de Ciutat. En segon lloc, aquesta política va millorar molt els accessos a Palma: tercer carril autopista d'Inca, Jacint Verdaguer (que no havia de ser un parc...?), però sense acompanyar-lo d'una reordenació viària que absorbís aquest creixent del parc mòbil i el subsegüent efecte embut.

Un parc mòbil que creix any rere any. En particular, em crida molt l'atenció la vertebració i condicionament de dues rondes de circumval·lació viària que complementaran el trànsit de les Avingudes. Un primer anell viari, en sentit ponent, serà importantíssim. El format pels carrers avinguda Argentina, Balanguera, Andreu Torrens, José Alemany Vich, Ausiàs March, Jaume Balmes, Josep Darder i Reis Catòlics (i Brotad en un futur). El seu arranjament per aconseguir un cinturó que complementi i descongestioni les Avingudes serà peça clau una vegada estigui enllestit, i més quan es culmini l'obertura del carrer Brotad per enllaçar-hi amb l'autovia de Ponent i absorbir el trànsit d'entrada a Ciutat. És curiós que, malgrat ser un vial de circumval·lació tan lògic (només cal mirar el mapa per veure'l), fins ara no s'hagués potenciat. A aquells trams acabats o pròxims a la seva finalització queda palès que disposarà de tres carrils per a turismes, dos d'aparcament, un carril bici i la renovació del seu mobiliari urbà a imatge d'unes "segones Avingudes".

El segon anell viari, en sentit llevant, el formen els carrers d'Antoni Marquès, Julià Àlvarez, Francesc Sancho, Gabriel Maura, Nicolau de Pacs, Francesc Barceló i Joan Alcover. Gaudeix d'una urbanització similar a la del primer anell viari, però té l'inconvenient que no complementa el trànsit de les Avingudes, sinó que el desvia de part del seu traçat des de General Riera (caldrà veure com es resol el trànsit en el punt del desviament, una cruïlla força complexa). I si fem cas dels projectes futurs de Cort, aquesta serà l'única via de circulació de turismes en sentit llevant, ja que les Avingudes quedarien reservades al transport públic (bus, taxi i tramvia), i al carril bici.

Aquest frenesí urbanitzador guarda trets comuns amb la Barcelona preolímpica (1986-92), tant en el volum d'obra feta com en el seu impacte social a tots els nivells. Trob a faltar aquesta il·lusió i un debat ciutadà generalitzat. Les molèsties causades per les obres poden atribuir-se a una mala planificació o a l'obligació d'enllestir-ho tot abans de cap d'any, la qual cosa obliga a escurçar els terminis i simultanejar actuacions. Moltes de les obres fetes són "deutes pendents" d'anys anteriors. Tal vegada, el 2010 es pugui continuar, ja sense presses ni urgències històriques, la transformació de Ciutat.
MANEL GARCÍA. Palma

Aquest no és el camí,
senyora batlessa
L'Institut d'Estudis Eivissencs s'ha oposat sempre al projecte d'ampliació del port d'Eivissa, promogut per l'Autoritat Portuària a l'empara del dic de Botafoc, per considerar-lo desmesurat, agressiu, ecològicament insostenible, caríssim i molt perillós des del punt de vista patrimonial. En el seu moment (1995), aportàrem un projecte alternatiu, el qual no va merèixer la més mínima consideració. Es va preferir continuar la política de fets consumats amb la construcció a Botafoc.

D'aquell any ençà, el silenci més absolut. Tan sols hem pogut fer el seguiment de l'ampliació del port a través dels mitjans de comunicació. En tot cas, el posicionament de l'IEE ha estat sempre COHERENT: Eivissa és patrimoni dels que l'habitam. TOT el patrimoni, especialment el que ha merescut la declaració Patrimoni de la Humanitat, ha de ser gestionat adequadament. I l'IEE ha procurat ser present en aquesta gestió, tot i no haver-ho aconseguit en gaire ocasions. Arribats al mes de juny d'enguany, atesa la immediatesa dels inicis de l'obra el Consell i el Govern vàrem decidir donar a conèixer a la UNESCO (9 de juny de 2009) les inquietuds de la nostra entitat per l'execució del projecte i demanàrem la visita a Eivissa d'una comissió de l'organisme que avaluàs in situ les nostres preocupacions. Aquesta visita s'ha produït molt recentment, ens hem entrevistat amb la comissió i hem reiterat de bell nou les al·legacions fetes.

En cap cas, ni de paraula ni per escrit, no hem demanat la inclusió del Patrimoni de la Humanitat eivissenc en cap llistat, sinó que tan sols hem posat de manifest la preocupació per les obres d'ampliació del port, ja que rompen la unitat i el conjunt paisatgístic, l'entorn de protecció (façana marítima), amenacen les Feixes del Prat de les Monges (vial PM 290) i, per tant, podrien significar la inclusió d'aquest patrimoni eivissenc en el llistat de Patrimoni en perill. El passat dia 10, la batlessa d'Eivissa va envestir la nostra entitat, amb tota classe de retrets i desqualificacions, alguns de personals. Va crear un espectacle poc edificant, d'aquells que inciten l'Entitat d'Utilitat Pública
ARIÀ SERRA PLANELLS. Eivissa