Cartes dels lectors

Entre el regal i el suborn
L'article del 9 de novembre de Maties Salom a dB acaba amb el comentari que m'ha servit per recordar una conversa, ja fa més de vint-i-cinc anys, arraconada al fons de tot de la memòria: entre el regal i el suborn, hi ha sempre l'objecte del desig, el cos del delicte. Una parella jove encara, amb una agència immobiliària que els funcionava molt bé, havia de fer una obra senzilla a uns baixos que havia llogat i, encara que senzilla, necessitava permís d'obra de l'Ajuntament. Comentàrem que els permisos d'obra, pel que nosaltres sabíem, es torbaven molt a concedir-los. No, no tant, nosaltres tenim amics dins l'Ajuntament i girar damunt davall el munt de permisos que fan coa és fàcil. Ens xocà molt el que contaven, sobretot per la seva sinceritat o bravagera. Llavors continuaren explicant coses de les seves amistats i de les sorpreses que aquestes amistats els havien donat a ells, una de les quals és la que em creà el dubte metafísic del regal o suborn.

Uns amics seus a qui els gestors havien fet un favor, amb motiu de Nadal o Reis els havien convidat a sopar, tal dia a tal hora us passarem a recollir, no és necessari usar dos cotxes, no és vera? Quedaren així i a l'hora convinguda els anaren a cercar: bon cotxe, els dos homes davant i elles dues darrere, com toca. Just arrencar, la senyora receptora del favor allargà una capsa a la gestora, una capsa amb paper de Loewe. La gestora, contà ella, en veure la capsa i el paper ja es regirà i va dir el que toca dir: "I ara, què has tornat boja? A què ve això?". "Dona, us mereixeu això i molt més", replicà. Obrí el paquet i a dins hi havia una bossa de pell de cocodril. "Però tampoc no n'hi havia per a tant, dona, us heu passat tres pobles".

I ja eren a l'hotel. Deixà la capsa dins el cotxe, soparen, els agraïts els retornaren a ca seva i bona nit i gràcies una altra vegada. Arribats al dormitori, i sabates tretes perquè eren noves, segué damunt el llit i tornà a mirar la bossa; ells tenien diners, els sonaven i els gaudien, però el regal, deien, els va venir molt de nou. M'explicava la gestora, de dona a dona: "... i com feim totes les dones, el primer de tot en obrir la bossa és mirar quantes bossetes i departaments du dedins, i com és el folre i com les cremalleres...". L'obrí i, quina sorpresa!, a dins, a més de les bossetes i les cremalleretes esperades, hi va haver dos milions de pessetes.
No en faig cap judici de valor, només em pregunt: quin, com i quant era l'objecte del desig ?
PAQUITA BOSCH. Calvià.

Corrupció i altres perills
Estic esglaiada davant tanta corrupció que hi ha aquí a les Balears i a molts altres indrets de l'Estat, però vull deixar molt clar que això no és nou en cap democràcia. A la Grècia clàssica ja hi havia acusacions de corrupció, i a la Roma republicana, també. Igual que en els anys trenta, durant l'ascens del nazisme, n'hi havia. La corrupció és un mal que s'ha d'eradicar, sempre. Però més por que la corrupció me'n fa la utilització d'alguns aprofitats de la corrupció per aconseguir el poder i acabar després amb les llibertats. Grècia i la seva democràcia se n'anaren en orris. La Roma republicana se n'anà en orris i fou substituïda per emperadors que acabaren amb la llibertat i esclavitzaren el món conegut fins aleshores. I què dir dels atacs dels nazis contra les democràcies corruptes? Cal recordar que l'extrema dreta francesa féu una campanya anticorrupció brutal a principis dels anys trenta del segle passat. Hi governaven radicals i socialistes. La ultradreta atacava els radicals per corruptes i els socialistes, perquè eren els seus aliats. El resultat final va ser que l'Exèrcit francès, sense moral i amb pocs mitjans, s'enfonsà davant les tropes de Hitler el 1940.

Pens que les democràcies han de combatre sempre i amb moltíssim vigor la corrupció, però alhora han de saber evitar que això sigui aprofitat pels enemics de la democràcia o pels que la degraden. Em fa més por això que els polítics aprofitats, que també me'n fan molta. A Itàlia, l'operaciò Mans Netes ha acabat amb Berlusconi al poder. No m'agradaria que a les Balears passàs una cosa semblant i aquí s'acabàs votant polítics de marcat estil intolerant, sobretot envers la nostra llengua i la nostra cultura, i que es dediquen a fer campanyes ultraespanyolistes. La corrupció és el germen de molts de mals, però s'ha d'anar molt alerta que el remei sigui pitjor que la malaltia. La democràcia per sobre de tot. La llibertat també és sagrada. No ens deixem enganyar pels "salvadors" que sens dubte apareixeran molt aviat en nom d'una netedat que, en el fons, menyspreen.
AINA PICÓ. Palma.