Cartes dels lectors

Desgavell de matinada
En poc temps, coses de la vida, he passat de sentir la gent una mica més gran que jo que parla de les poques hores de son que aconseguien a patir directament i personalment les conseqüències de l'insomni. I clar, quan un no pot dormir, tot i que està cansat, és a dir, quan, com deia n'Aute fa anys, "el pensamiento no puede tomar asiento"; el més còmode és palplantar-se davant la televisió. Algú podria pensar que la TDT i la seva gran oferta de canals en obert (jo som dels que es neguen a pagar per veure la televisió, per tant els canals de pagament en queden al marge) hauria de suposar un gran entreteniment a tota hora, fins i tot de matinada. Idò no, no és el cas.

La part mitjanament assumible de la programació, i en qualsevol cas, la més regular, són els canals de notícies de 24 hores. Tenen, no obstant això, dos inconvenients: el primer és el límit del seu interès. Són com un vinil ratllat. El segon és que parar l'esment al disc sencer és tant com condemnar-te (tret de notícies d'última hora) a haver vist tot el que havies de veure durant el proper (el mateix) dia en matèria de notícies. La part bona, però irregular, en el sentit que és un incert trobar-la, la constitueixen la mescla de reemissions o els programes de darrera hora de la programació. O bé programes d'hores impossibles per a la gent de son regular, o bé refregits de programes bons que ara queden per a les cadenes B.

Tanmateix, la major part de la programació de matinada esta constituïda per un cúmul de mal gust o bé és una mostra que la gent estam penjats, molt penjats. En qualsevol cas, la universal relació entre oferta i demanda, amb especial presència al món audiovisual, ens indica que si hi ha no ja un grapat de programes, sinó un grapat de canals dedicats a la venda per correu dels més insospitats productes, és perquè hi ha molta gent receptiva a aquests missatges. Posats a destacar-ne un, però, destacaria -sens dubte- l'aparell per fer créixer el membre viril: com ho sentiu. I s'anuncia a dos o tres canals alhora. Una societat que necessita d'aquest producte i en la proporció que el cost de l'anunci sembla indicar, és una societat malalta. Podria trobar altres qualificatius, però vindria a ser això.

Però les estrelles de la programació de nit entrada, tant pel contingut com per la seva proliferació (n'hi pot haver 5 o 6 alhora), són els concursos d'endevinar paraules ocultes. Si ja és digne de compassió que una persona pugui telefonar per comprar una flassada o un millorador de la competitivitat sexual, o que segueixi la final de criquet australià a les 5 del matí; encara ho és més que en una determinat moment de la matinada 500 persones (és un dir) puguin telefonar per tal de guanyar 10.000 € (és un dir) a una hora tan poc normal. Es pot entendre que hi hagi grups de risc dispensats de raresa: forners en descans, porters de discoteca fent el cigarret, taxistes amb poca feina, bombers desvetlats per un servei, estudiants que perden el ritme i altres col·lectius amb horari adient.
Tanmateix, per bé que els de la meva edat i els meus problemes amb la son puguin ser molts, que hi hagi tantíssima gent que es dedica a fer aquestes coses és que això no rutlla...
MIQUEL FULLANA AMENGUAL. Palma