Palma07/11/09 0:00
TW
0

Una qüestió de nacionalisme
Fa anys que em sorprèn Francina Armengol. No es pot negar que s'ha guanyat un lloc en el PSIB amb un sou pròxim als setanta mil euros anuals, que tot obrer socialista voldria cobrar i sobretot ara en temps de crisi. Aquesta situació econòmica actual em recorda quan Francina va criticar durament Munar per sol·licitar, en la Diada de l'any 2004, un sostre poblacional que ajudàs al control de la immigració i dels impostos. L'argument contrari de Francina va ser que no teníem competències per formular aquestes peticions i que aquestes afirmacions eren demagògiques. Cinc anys després, les Illes estan d'atur fins a dalt del Puigmajor, els recursos destinats per a ajudes socials no deixen de créixer, els immigrants no s'aturen d'arribar i els socialistes han apujat els impostos tant com han pogut. La qualitat de vida de les Balears ha baixat de tal manera que per primera vegada en seixanta anys estam per darrere de la mitjana espanyola.

El nombre d'estrangers a les Illes s'ha elevat quasi un 120%, però les afiliacions a la Seguretat Social no augmenten; ans al contrari, davallen. D'altra banda, un 17% de la població balear és pobra. Això vol dir que almanco unes 165.000 persones s'esforcen per sobreviure en unes illes que ingressen més de 1.200 milions d'euros anuals només comptant el turisme: l'Estat espanyol ens xucla el cor, som una màquina de fer euros i prou. Aquestes xifres d'atur i de pobresa són inacceptables per a unes illes com les nostres, però encara mantenim les portes obertes a tothom, esperant l'almoina espanyola i donant la sensació que vivim en una festa permanent. Aquest nou tarannà de la bona entesa socialista balear, iniciat ben lluny d'aquí per l'increïble Zapatero i companyia, està fent molt de mal a la nostra identitat perquè la immigració no té una clara voluntat integradora, i no ho dic jo sinó un informe de la Universitat Ramon Llull per al Consell de l'Audiovisual de Catalunya, en el qual queda reflectit l'allunyament afectiu dels immigrants pel que fa a la llengua catalana.

De fet, l'idioma és un dels eixos centrals d'una nació, ja que aquesta ja no és una qüestió d'esquerres o de dretes, de progressisme o de conservadorisme, sinó que és una qüestió de nacionalisme, de sentiment per les nostres arrels i el nostre territori. Els problemes econòmics i socials s'agreugen quan no hi ha límits per controlar els fluxos immigratoris, i ni tenim nosaltres competències en aquesta matèria ni mai no ens seran donades per partits amb la seu central a Madrid. Reconec que per molta gent aquestes idees semblen racistes i repressives, però cap estat del món sencer no té una política immigratòria tan oberta, suau i permissiva com l'espanyola, ni tan sols els pocs que estan desenvolupats. Defensaria ara Francina un sostre poblacional? Algun topall o sostre hem de tenir algun dia, perquè el deute públic té un límit i els recursos de les nostres illes també. Per finalitzar, he de reconèixer que s'ha de tenir molta paciència per afirmar pertot arreu, com fa Francina, que s'està treballant molt per sortir de la crisi: si fent molta feina tenim això, mal assumpte, reina meva, molt mal assumpte.
JUAN M. SÀNCHEZ. Palma.

Ternelles: "Prohibida la entrada"
L'excursió feta pel camí d'ús públic de Ternelles ha generat molts articles, la majoria dels quals estan fonamentats en una base falsa, ja que pressuposen que tothom sabia que per allà en podien passar 20 cada dia... Això no és així, a l'entrada de Ternelles diu: "Prohibida la entrada". Si fa peresa arribar a l'entrada de la possessió, això es pot veure perfectament a les fotografies dels reportatges corresponents a l'esmentada activitat (dBalears de dia 13 d'octubre, pàgina 13). A les imatges surt el rètol que diu: "Prohibida la entrada".

En el millor dels casos, això que en poguessin passar 20 era una norma manipulada i amagada, estranya, esotèrica, embullosa, inexplicable... deixada incomprensiblement a l'arbitri de la propietat, que n'és part i quart contrària. Ara bé, tanmateix, a l'entrada de Tenelles no es diu res d'això, sinó que s'indica: "Prohibida la entrada". Valdria la pena investigar com és que, el dia dels fets, 600 persones ben preocupades pel futur del nostre patrimoni, de tota condició, raça i credo, la immensa majoria no representants de cap sigla, no sabien que en podien passar (només) 20, mentre que l'endemà "tots" els periodistes ho sabien. Com ho sabien? No degué ser per haver anat a Ternelles, perquè a l'entrada de Ternelles es diu: "Prohibida la entrada".

El Castell del Rei és BIC i aleshores ha de ser visitable uns quants dies cada mes, però a l'entrada de Ternelles no es diu res d'això sinó que s'indica: "Prohibida la entrada". Finalment, per acabar de fer la comèdia mallorquina, polítics que tenen mig equip al jutjat demanen la dimissió del senyor Gabriel Vicenç, un dels pocs polítics que toquen de peus a terra, que estimen la terra i, en lloc de marejar amb el sexe dels querubins (i de les querubines), actuen físicament, banyant-se amb els seus per dignificar el bé comú. Això no ho poden consentir aquells que estan encabotats a fer creure que tots els polítics han de ser iguals, aquells que sembla que volen que tots els camins de Mallorca diguin "prohibida la entrada".
PERE LLOFRIU. Ciutat.